Aigua envasada:impacte ambiental

Beure aigua envasada (en ampolles o garrafes) és sovint un caprici totalment injustificat, perquè l’aigua d’aixeta és tan sana (o més) que l’embotellada, segons reiteren els científics, informe rere informe. Fins i tot el mal sabor que pugui tenir de vegades l’aigua corrent és fàcilment corregible amb sistemes barats de filtratge que es compren a qualsevol botiga.

Però, a més, l’aigua d’ampolles i garrafes crea una cadena d’impactes ambientals i d’injustícies socials sovint insospitades. N’hi ha prou amb una xifra: el 85% de totes les ampolles del món acaben llençades com a escombraries plàstiques en el medi natural.

La Universitat de Nacions Unides acaba de fer públic un informe amb dades de 109 països que revela l’abast de l’impacte ecològic i social del sector. El negoci de l’aigua embotellada mou a l’any uns 252.100 milions d’euros, és a dir, més del doble del que costaria donar accés a aigua potable a les persones que encara no en tenen, segons aquest informe, que alerta que aquestes empreses «s’estan bevent» els recursos subterranis dels quals viuen molts pobles, principalment del sud.

L’estudi adverteix que entre el 2025 i el 2030, les vendes d’aigua envasada (que engloba aigua mineral, de font i tractada) ascendiran a 500.000 milions de dòlars, és a dir, que en pocs anys duplicaran les xifres actuals.

Mentre que als països occidentals, aquest producte «és més aviat un luxe que no pas una necessitat», ja que la majoria disposen d’aigua de qualitat, al Sud aquest mercat creix, fonamentalment, per la manca o absència d’un subministrament públic i fiable.

Tot i les campanyes de la indústria embotelladora d’aigua per promoure el concepte de «puresa» dels seus productes i desacreditar l’aigua de l’aixeta, de vegades és tot el contrari. Els autors de l’informe van analitzar la situació en nombrosos països i van identificar múltiples casos de contaminació inorgànica, orgànica i microbiològica de centenars de marques envasades en països de totes les regions.

«Aquesta revisió constitueix una prova fefaent contra la percepció enganyosa que l’aigua embotellada és una font inqüestionablement segura, i indica clarament que la qualitat es pot veure compromesa per l’origen de l’aigua o processos industrials que poden afectar la salut humana», assenyala informe.

Tot i que reconeixen que també hi ha nombrosos exemples de mala qualitat de l’aigua en el subministrament públic domèstic, no es pot afirmar que l’embotellada és més «segura», insisteixen.

En general, critiquen, els productors d’aigua envasada han aconseguit evitar el control que sí que imposen les normes i reglaments als serveis públics d’aigua; per això els investigadors creuen que s’ha de reforçar la legislació que regula aquest mercat, especialment pel que fa a la qualitat de l’aigua que venen.

Segons la mateixa investigació, l’extracció d’aigua per part de les grans empreses del sector pot contribuir a l’esgotament dels recursos subterranis, sobretot als països del Sud, on no sempre es disposa d’aigua potable i on, per tant, aquest mercat presenta possibilitats lucratives d’expansió.

«L’absència o debilitat de polítiques de regulació de l’aigua a molts països del Sud, juntament amb el creixement del mercat de l’aigua embotellada, pot augmentar la pressió sobre els recursos hídrics locals, amb escassa o nul·la contribució a una aigua potable sostenible i fiable a llarg termini», assenyala l’informe.

Espanya és un dels països on més ampolles i garrafes es compren. Segons dades de l’estudi, al nostre país es beuen 5.000 milions de litres d’aigua envasada, cosa que ens converteix en el tercer país de la UE al rànquing, només al darrere d’Alemanya i Itàlia. Suècia o Portugal no arriben ni a 1.000 milions. En el conjunt del planeta, Espanya ocupa el lloc 15 en consum d’aigua envasada. Un espanyol beu 110 litres d’aigua embotellada, davant dels 30 d’un xinès o un angolès.

L’expansió de l’aigua embotellada va en contra o, si més no, alenteix l’avenç cap a la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) en matèria hídrica, «distraient l’atenció i els recursos dels sistemes públics d’abastament d’aigua».

Quan els ODS es van establir, el 2015, els experts van quantificar en 114.000 milions de dòlars a l’any la inversió necessària per aconseguir l’objectiu de subministrament universal d’aigua potable el 2030.

És a dir, proporcionar aigua potable als prop de 2.000 milions de persones que encara no en tenen requeriria una inversió anual de menys de la meitat dels 270.000 milions de dòlars que ara gastem en aigua embotellada.

«Això apunta a un cas global d’extrema injustícia social, pel qual milers de milions de persones a tot el món no tenen accés a serveis d’aigua fiables mentre altres gaudeixen d’un luxe», conclou l’estudi.