La bretxa de l’aigua: crisis urbanes pel consum poc sostenible de les rendes altes

Més informació (Auto)

Títol notícia (Auto)

La investigació, liderada per un equip internacional de científics, pren com a punt de partida el cas de Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Aquesta localitat costanera situada a l’extrem sud del continent africà fa gairebé una dècada que pateix greus problemes d’escassetat d’aigua. Segons apunta l’anàlisi liderada per Elisa Savelli, de la Universitat d’Uppsala, les llars més riques de la ciutat representen menys del 14% de la població i consumeixen més del 51% de l’aigua disponible a la ciutat. Les llars de baixos ingressos, per contra, acullen el 62% de la població i només consumeixen el 27% dels recursos hídrics disponibles a la metròpolis.

Aquesta mateixa dinàmica s’ha observat en més de 80 ciutats de tot el món, incloses Barcelona, Londres, Roma, Miami, Tòquio, Melbourne, el Caire, Moscou, Sydney, São Paulo i Ciutat de Mèxic. A Barcelona, per exemple, els registres d’Aigües de Barcelona també reflecteixen aquesta bretxa en el consum d’aigua entre les zones més i menys riques de la ciutat. A Sarrià-Sant Gervasi, el barri amb més renda per càpita, el consum mitjà domèstic ascendeix als 128 litres per persona i dia. A Nou Barris, la zona amb menys renda, el consum diari és de 92 litres. Aquestes xifres s’expliquen, en gran part, per la petjada hídrica d’activitats associades a les zones acabalades com, per exemple, el reg de jardins privats (que requereix uns 400 litres per cada cent metres quadrats) o l’ompliment de piscines (que en necessita una mitjana de 48.000 litres).

«El canvi climàtic i el creixement de la població estan convertint l’aigua en un recurs cada vegada més escàs a les ciutats però, més enllà d’aquests factors, veiem que les desigualtats socials són el gran escull perquè els col·lectius més vulnerables tinguin accés just a l’aigua», destaca Hannah Clocke, hidròloga de la Universitat de Reading. «Ja hem vist com les sequeres i l’ús insostenible dels recursos han provocat situacions d’escassetat en ciutats de tot el món. En un futur, aquesta crisi podria empitjorar encara més a mesura que s’amplia la bretxa social entre rics i pobres», afegeix l’experta.

Mesures contra l’escassetat

L’equip científic responsable d’aquest estudi també posa èmfasi en el tipus de mesures que fins ara s’han plantejat per lidiar amb l’escassetat d’aigua a les grans ciutats. En aquest sentit, els experts critiquen les «estratègies reactives» basades a mantenir i augmentar el subministrament d’aigua mitjançant solucions tècniques (com, per exemple, crear més infraestructures per obtenir i reciclar recursos hídrics). Una de les principals crítiques que apunten els investigadors és que, com que aquest tipus de mesures poden provocar un augment del preu de la factura de l’aigua, això perjudica sobretot els col·lectius més vulnerables (i que menys aigua consumeixen) ja que són els que no en poden pagar el sobrecost. «Aquestes estratègies també són contraproduents perquè expandeixen la petjada hídrica de les ciutats i perpetuen uns nivells de consum insostenibles», destaca l’anàlisi.