«Veia la urgència climàtica i volia contribuir a la causa»

Quina ha estat la seva trajectòria acadèmica?

Vaig fer el grau d’International Business Economy a la Universitat Pompeu Fabra, i vaig fer l’Erasmus a la National Taiwan University. Quan em vaig graduar tenia clar que volia treballar en un àmbit internacional, multicultural i en una empresa que generés un impacte positiu en temes de preservació del medi ambient, però no sabia com podia contribuir en la sostenibilitat a curt termini i vaig decidir començar la meva carrera professional en el camp de les finances. Llavors, vaig començar a treballar a Kurita Europe.

Què és Kurita Europe?

Kurita és una empresa japonesa que té l’objectiu de millorar l’assistència de les plantes industrials, que redueixin el consum d’aigua, d’energia… Jo estava en una posició de finances amb la qual vaig aprendre molt, però també em vaig adonar que per mi no era suficient treballar en una empresa que generés un impacte positiu mediambientalment, jo també volia tenir un rol actiu.

Com va arribar fins al màster en Sostenibilitat i Innovació de l’HEC?

Veia la urgència climàtica i em semblava que no podia perdre el temps, que s’ha d’actuar ja i jo volia contribuir a la causa. Vaig començar a buscar màsters per especialitzar-me en temes de sostenibilitat i vaig trobar aquest a París, que estava alineat amb el que jo buscava: accelerar la transformació de les empreses perquè fossin més sostenibles. I, segons els rànquings, l’HEC és la millor escola de negocis europea i em permetia poder tocar temes de sostenibilitat, però des de la perspectiva d’una escola de negocis.

Aquest màster a París és el que va fer amb el finançament de la beca de la Caixa.

Primer em van acceptar en el màster i llavors vaig començar a mirar beques. Ja coneixia la de la Caixa, però sabia que era molt difícil obtenir-la perquè s’hi presenten moltes persones molt brillants i amb molt de talent, però vaig pensar ‘per què no?’. Estic molt feliç que me l’haguessin donat i molt agraïda. A més, el dia de l’entrega de les beques vaig poder conèixer a diferents becaris i el fet de sentir les seves històries i projectes en un moment en què ens trobem amb molts de reptes, i veure com estem treballant per canviar i millorar el rumb de la societat a mi em dona molta esperança.

Com va ser l’experiència de viure a l’estranger tant a Taiwan com a París?

Va ser molt positiva. En el cas de Taiwan era molt diferent, va haver-hi més xoc cultural i va ser una experiència de molta obertura de ment, conèixer persones amb cultures i tradicions molt diferents. En canvi, l’experiència a París va ser molt més enfocada en temes en l’àmbit de desenvolupament acadèmic i professional. Per exemple, a la meva classe érem 85 persones i hi havia unes 30 nacionalitats diferents. Hi havia moltes perspectives i punts de vista en els debats a classe. En general crec que experiències internacionals se n’haurien de viure tantes com poguéssim ja que sempre són positives.

Què vol fer a partir d’ara?

Al setembre tornaré a París i treballaré en un gabinet de consultoria especialitzat en acció climàtica, molt famós a França, que va ser fundat el 2007. Té molt de prestigi perquè està fonamentat en els objectius científics i molt alineat amb l’Acord de París. Crec que pot ser molt interessant treballar en consultoria per treballar en diferents projectes d’indústries de sectors com energies, finances, agricultura..., em donarà aquesta visió molt completa de què s’està fent en temes de descarbonització i d’adaptació al canvi climàtic en molts sectors.

Subscriu-te per seguir llegint