En temps real

¿Com estan els embassaments a Catalunya? Així estan les reserves d’aigua catalanes

Multimedia Destacado Principal Estado de los embalses de las cuencas internas

Multimedia Destacado Principal Estado de los embalses de las cuencas internas

Francisco José Moya

Després d’una primavera excepcionalment seca, les pluges de finals de maig i principis de juny van donar un petit respir als embassaments catalans. No obstant, ben entrat el mes de juliol, la situació ha tornat a empitjorar i els pantans es troben ara per sota del 30% de la seva capacitat a causa de la falta de precipitacions en plena onada de calor. En cas de continuar aquesta dinàmica, durant el mes de setembre es podrien arribar a registrar unes xifres tan baixes com en la sequera històrica del 2007, quan es va tocar fons amb els pantans al 21%.

De fet, fa més de dos anys que les precipitacions escassegen a Catalunya. La falta d’episodis més continuats de pluges, d’una banda, i l’augment de les temperatures, de l’altra, han gestat una de les sequeres més intenses viscudes al territori. El mal estat dels embassaments catalans, una de les principals fonts d’aigua tant per a la indústria com per a la ciutadania, ha obligat la Generalitat a declarar la situació d’excepcionalitat a la gran majoria de comunitats i a aplicar restriccions en l’ús d’aigua en diferents sectors.

¿Però com sabrem si la situació millora? ¿Quan s’aixecaran les restriccions? ¿I quan sabrem que ha acabat la sequera a Catalunya? Un dels indicadors més importants per respondre a aquestes preguntes és l’estat dels embassaments catalans. Consulta aquí l’estat en temps real dels pantans catalans que es nodreixen dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià i Francolí.

Els embassaments catalans reben aigua a partir de dues fonts: l’Ebre i els seus afluents, la gestió dels quals depèn directament del Ministeri de Transició Ecològica, i les conques internes, que estan en mans de la Generalitat. Aquestes últimes compten amb un total de nou embassaments. Aquestes infraestructures van ser dissenyades per emmagatzemar gairebé 695 hectòmetres cúbics d’aigua. En els últims 10 anys, han estat de mitjana per sobre dels 550 hm3. Ara, en canvi, fa mesos que són a prop del 30%.

Les dades indiquen una evolució lenta (i poc falaguera) de l’actual sequera. Després de més de dos anys de pluges escasses i irregulars, les precipitacions de les últimes setmanes semblen haver donat un respir als embassaments catalans. Els registres mostren com, a poc a poc, les reserves hídriques s’estan recuperant. Això, sí, encara queda un camí llarg per tornar a nivells normalsLa sequera, per ara, continua sent extrema a Catalunya.

La capacitat dels embassaments de les conques internes és dispar. Van des dels 3,74 hm3 del pantà de Foix, a Castellet i la Gornal, fins als 233 hm3 que caben a Susqueda. En el gràfic següent es relaciona cada embassament amb el seu volum màxim.