Onzè: no fumaràs

En els pròxims paquets el comprador no adquirirà tabac de tal o tal marca sinó infart, impotència, ictus, càncer... el que anunciarà gairebé únicament el paquet. El fumador comprarà els possibles efectes, encara que li venguin la causa freqüent.

-Em dona un paquet de «fumar durant l’embaràs impedeix el desenvolupament fetal»?

-Són 6 euros, cavaller. Allunyeu-vos de dones encintes.

Li faran el mateix al sucre d’aquí a uns anys? La marihuana té a favor seu la llibertat que alegra els bancs que la cultiven, els estats que legalitzen el seu ús terapèutic i recreatiu (o sigui terapèutic) i moltes alternatives a ser fumada, però, en el contrast amb la sort del tabac, recordo els nostres pares fumadors i llaminers, als quals la mort no deixa d’estalviar-los perplexitats uniformement accelerades.

Compte!, fumar no és sa.

Al Regne Unit no deixaran fumar la següent generació: els nascuts des del 2009, no podran comprar tabac legalment a partir del 2027. La voluntat política és que aquests nois que viuran pitjor que els seus pares ho facin sense fum. Funcionarà? La prohibició és un gran estímul del consum, també espiritual: els llibres prohibits tenien més prestigi que els recomanats i en allò vetat hi havia més qualitat de pensament que en la majoria del que ofereix aquesta llibertat. Els xavals fumaran a la clandestinitat, que té un gran reconeixement en la política crescuda en les dictadures i en les religions sortides de les catacumbes.

Em pregunto com reaccionarà a aquesta prohibició qui faci anys la vigília de l’entrada en vigor. Fumarà per aprofitar el privilegi temporal respecte als menors per un dia? Tot causa dolor: en paral·lel a la prohibició del tabac quedaran abstinents els viciosos de recriminar els fumadors, perquè fumar produeix mals indescriptibles als qui estan al voltant, inclosos els represors. 

Millor no fumar.

Subscriu-te per seguir llegint