La desforestació avança imparable

Els grans boscos, arma fonamental contra el canvi climàtic, continuen desapareixent a tota velocitat; l’any 2022 va ser arrasada una superfície equivalent a la d’Holanda

Un indígena de l’Amazonianavega amb la seva canoaper un riu. shutterstock

Un indígena de l’Amazonianavega amb la seva canoaper un riu. shutterstock / medi ambient i sostenibilitatJoan Lluís Ferrer

medi ambient i sostenibilitatJoan Lluís Ferrer

Tot i que alguns països estan aconseguint aturar i reduir el seu ritme de desforestació, el balanç global continua sent descoratjador. Els que tenen més bosc estan augmentant la velocitat amb què els eliminen. La Terra va perdre una àrea de selva tropical més gran que Suïssa o els Països Baixos el 2022, i la major part va ser destruïda per donar pas a cultius de bestiar i productes agrícoles, segons ha revelat un estudi de dades per satèl·lit realitzat per un organisme especialitzat.

La desforestació avança imparable

La desforestació avança imparable / medi ambient i sostenibilitatJoan Lluís Ferrer

Aquesta superfície desforestada equival a suprimir cada cinc segons, dia i nit, un camp de futbol d’arbres tropicals madurs, i representa un 10% més que l’any anterior, segons l’Institut de Recursos Mundials (WRI, per les seves sigles en anglès), autor del treball.

La desforestació avança imparable

La desforestació avança imparable / medi ambient i sostenibilitatJoan Lluís Ferrer

Quan van ser eliminats, els boscos tropicals destruïts l’any passat van alliberar 2.700 milions de tones mètriques de CO2 a l’atmosfera, equivalent a les emissions de combustibles fòssils de l’Índia, la nació més poblada del món, va informar la unitat Global Forest Watch de WRI.

La desforestació avança imparable

La desforestació avança imparable / medi ambient i sostenibilitatJoan Lluís Ferrer

El Brasil va representar el 2022 el 43 per cent de tots els boscos eliminats a la Terra, amb la República Democràtica del Congo i Bolívia responsables d’un altre 13 i 9 per cent, respectivament.

Els més de 41.000 quilòmetres quadrats devastats a tot el món l’any passat fan del 2022 el quart any més destructiu per als boscos primaris en dues dècades.

Es dóna la circumstància que aquest augment de la desforestació es va produir un any després que els líders mundials prometessin a la cimera COP26 de Glasgow el 2021 aturar i revertir la pèrdua de boscos per al 2030. L’incompliment d’aquest compromís és clamorós.

Des del canvi de segle, hem vist una veritable hemorràgia en alguns dels ecosistemes forestals més importants del món, malgrat els anys d’esforços per revertir aquesta tendència», afirma Mikaela Weisse, directora de Global Forest Watch de WRI.

«Estem perdent ràpidament una de les nostres eines més efectives per combatre el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i recolzar la salut i els mitjans de subsistència de milions de persones», va afegir en declaracions recollides per France Press.

En el conjunt del planeta, la vegetació i el sòl han absorbit constantment al voltant del 30 per cent de la contaminació per CO2 des del 1960, fins i tot quan aquestes emissions van augmentar al doble.

Uns 1.600 milions de persones, gairebé la meitat membres de grups indígenes, depenen directament dels recursos forestals per a la seva alimentació i suport.

L’Amazònia serà sabana

Els científics temen que el canvi climàtic i la desforestació combinats puguin desencadenar la transformació de la conca de l’Amazones des de bosc tropical a sabana, cosa que podria alterar profundament el clima, no només a Amèrica del Sud, sinó a tot el món.

Les selves tropicals són grans segrestadors de carboni, que altrament estaria a l’atmosfera. Uns 90.000 milions de tones de CO2 s’emmagatzemen als boscos de la conca de l’Amazones, fet que suposa el doble de les emissions anuals mundials de totes les fonts.

«Aturar i revertir la pèrdua de boscos és una de les opcions de mitigació del problema més rendibles que tenim disponibles avui dia», va dir Frances Seymour, investigadora principal de WRI per a boscos.

«campions» mundials

Els «campions» mundials de la desforestació són, per aquest ordre, Rússia, Brasil, Canadà, Estats Units i República Democràtica del Congo. Són els països que, en números absoluts, més bosc van perdre des de començaments de segle. Però, si només es miren les dades de l’any passat, el rànquing va estar encapçalat pel Brasil i la R.D. del Congo.

Mentrestant, Bolívia va experimentar la tercera pèrdua més gran de boscos primaris (gairebé 4.000 km2) el 2022 i un augment del 32% en la taxa de desforestació en comparació amb el 2021. La producció de cacau, l’extracció d’or i els incendis van ser els principals d’aquesta situació, segons l’informe de Global Forest Watch.

Una mica més del cinc per cent de la pèrdua mundial de boscos tropicals l’any passat va passar a Indonèsia (2.300 quilòmetres quadrats), on, no obstant, els nivells de desforestació s’han reduït més de quatre vegades des del 2016.

Altres països que van completar el «top ten» en pèrdua de boscos tropicals a tot el món l’any passat són Perú (3,9 per cent), Colòmbia (3,1), Laos (2,3), Camerun (1,9), Papua Nova Guinea (1,8) i Malàisia (1,7).