L’energia solar domèstica es dispara

L’any 2022 va marcar un rècord en la instal·lació de plaques solars en habitatges i negocis particulars a Espanya. Els alts preus que va assolir la llum (després moderats per l’anomenada «excepció ibèrica») van impulsar molts a passar-se a aquesta font neta i barata.

Cada vegada són més els usuaris que decideixen realitzar una inversió a casa per després obtenir una notable reducció en la factura de la llum. A partir de diversos panells fotovoltaics instal·lats al sostre dels habitatges unifamiliars o als edificis, els particulars aconsegueixen generar la seva pròpia energia i consumir menys de la xarxa elèctrica, o fins i tot res.

A Espanya, el 2022 l’autoconsum d’energia solar va augmentar ni més ni menys que un 108% en comparació de l’any anterior, segons un informe de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). Això va permetre que es generessin, aproximadament, uns 2.500 Mw en autoconsum. En total, més de 298.000 habitatges i més de 54.000 empreses van generar des de les teulades l’equivalent a l’1,8% de la demanda elèctrica nacional, segons l’informe anual de l’Autoconsum Fotovoltaic de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables.

Tal com s’estableix a l’Agenda 2030, el Govern té com a objectiu assolir els 9 Gw instal·lats d’autoconsum d’aquí set anys.

A l’hora d’instal·lar les plaques solars en un habitatge unifamiliar, l’únic requisit necessari i que els enginyers tenen en compte és l’estructura sobre la qual es farà el projecte. «El més important és revisar la coberta, ja que en funció de com és la construcció, es pot fer o no es pot fer la instal·lació», explica Mario Gómez, enginyer de la cooperativa Ecooo, que impulsa comunitats solars, sobretot a l’àrea de Madrid.

Es tendeix a pensar que aquestes instal·lacions necessiten estar ubicades en un lloc on tinguin la radiació directa del sol, «però en realitat aquest fet és igual», ja que en l’únic que afectaria una menor incidència solar seria «en el rendiment de la instal·lació». En aquests casos, s’hauria d’invertir una mica més amb l’objectiu de «tenir la mateixa instal·lació o, si més no, produir la mateixa energia que generaria una persona en una zona amb més radiació».

En el cas d’un edifici de veïns, l’autoconsum a través de panells solars es fa amb una sola instal·lació que comparteixen diversos usuaris i que es regula mitjançant «un acord de repartiments». És a dir, els veïns han de pactar com es repartirà l’energia i quina serà la inversió de cadascú. Per aquest motiu, «poden repartir parts iguals o poden repartir-lo pel consum o per l’energia generada» per cadascun dels usuaris, aclareix Gómez. A més, cal tenir en compte que la instal·lació d’un edifici pot distribuir energia fins i tot a veïns que visquin en un radi de dos quilòmetres i vulguin participar-hi.

El problema de l’autoconsum col·lectiu no és la instal·lació, que «és senzilla», afirma aquest tècnic de la Cooperativa Ecooo, sinó la tramitació dels expedients, que han de ser aprovats per les distribuïdores. «Quan nosaltres acabem una instal·lació i la posem en marxa, el consumidor no es pot beneficiar de l’autoconsum fins que la distribuïdora tramiti l’expedient». Poden arribar a passar «vuit mesos o un any» des que s’instal·la fins que els veïns poden viure de l’autoconsum, cosa que sobrepassa el temps màxim establert. Tot i això, no hi ha una «sanció o conseqüència sobre aquests retards», lamenta. No obstant, això només passa en els autoconsums col·lectius. En el cas dels habitatges unifamiliars, en el moment en què es realitza la instal·lació, l’usuari ja comença a utilitzar l’energia.

els hàbits també influeixen

El funcionament d’aquest sistema depèn de les hores de llum, per tant, tret que l’usuari tingui una bateria que acumuli els watts generats, haurà de consumir l’energia en les hores que es genera per poder obtenir un estalvi. Fora d’aquestes hores de llum, els consumidors utilitzaran l’energia de la xarxa elèctrica a la qual estiguin connectats.

El benefici de viure amb autoconsum fotovoltaic es tradueix en un estalvi en la factura de llum aclareix Gómez, però tenint en compte que «si jo consumeixo en les hores en què jo produeixo l’energia, tindré més estalvi que una persona que consumeix quan ja no està produint energia, és a dir, a la nit».

Per controlar l’energia que generen les plaques solars, en el cas d’un habitatge unifamiliar, els usuaris tenen una aplicació que els indica els moments en què generen energia i la quantitat que produeixen. «A l’hora de posar una rentadora, assecadora o rentaplats, estem pendents de les hores de llum», explica un usuari d’aquest tipus d’autoconsum. «Intentem realitzar les tasques que comporten una despesa d’energia més gran en les hores de sol, però coses com cuinar, sobretot, l’esmorzar o el sopar, no podem evitar fer-ho fora d’aquestes hores», afegeix, cosa que implica consumir energia de la xarxa elèctrica.

Tot i així, la instal·lació de plaques solars surt rendible, i tant si s’hi afegeix bateria com si no. En el cas d’una casa unifamiliar aïllada, per a una família de tres membres, la inversió necessària pot oscil·lar entre els 3.500 i els 6.000 euros, que s’amortitza al cap de pocs anys. Gómez aclareix que els usuaris d’aquest tipus de serveis poden arribar a tenir un estalvi «al voltant del 50% o 70% de la factura», sempre que els hàbits s’emmotllin a les hores de llum.