El pop, el gran enigma de l’oceà

El pop és un dels animals més misteriosos que habiten al fons marí i, malgrat que se l’està estudiant i observant des de fa segles, encara manté importants incògnites per resoldre.

Hi ha evidències que la comunitat científica estudia aquest cefalòpode (del grec, cap-peu o peus al cap) fa almenys 2.400 anys, ja que s’han conservat anotacions del mateix Aristòtil sobre la seva capacitat de camuflatge.

Aquesta és precisament una de les seves habilitats més conegudes. Pot canviar el color de la pell amb la major rapidesa de tot el regne animal, fins i tot en menys temps que el parpelleig d’un ull, tal com explicava la bioquímica de la Universitat del Nord-est de Massachusetts, Leila Deravi, a la revista científica Live Science. Els camaleons, en canvi, poden necessitar més d’un minut per completar la transició.

Aquest canvi de pigmentació, que fan servir per ocultar-se dels depredadors o per caçar, es deu gràcies als cromatòfors (també leucòfors i iriodòfors), que en essència són cèl·lules plenes de pigments que reflecteixen la llum i que els pops acullen a la pell.

Tot i això, aquest no és l’únic tret que converteix les més de 300 espècies de pop que existeixen en animals singulars. Per exemple, tenen tres cors, un de central i dos de branquials, tal com explica a aquest diari l’investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), Eduardo Almansa, que recorda que els pops respiren per brànquies i aquest parell de cors « més simples» contribueixen al bombament de la sang cap a elles.

Per cert, els pops tenen la sang blava, ja que no és l’hemoglobina la que transporta la sang oxigenada pel cos, sinó l’hemocanina, una molècula que conté coure. És una característica que comparteix amb altres mol·luscs, amb els quals estan emparentats i dels quals es van separar a nivell evolutiu fa 500 milions d’anys.

«En realitat estan emparentats amb els musclos, amb els caragols... el que passa és que la seva petxina és interna; en realitat, l’han anat perdent. En el cas del pop és molt petita, és una mena de tira semitransparent», explica Almansa, que destaca que aquests octòpodes han evolucionat d’una manera «bastant innovadora», desenvolupant estructures similars a la dels mamífers, malgrat ser «totalment diferents ».

«Per exemple, tenen un sistema circulatori tancat com nosaltres, els altres mol·luscs no ho tenen així i, a més, tenen uns ulls que són molt similars als dels vertebrats en general», afegeix.

D’altra banda, els pops són els invertebrats amb més desenvolupament cerebral, cosa que els permet executar comportaments complexos o resoldre certs problemes com, per exemple, obrir un pot per agafar el menjar que hi hagi a dins.

De fet, sovint es diu que tenen nou cervells, encara que la realitat és que en tenen un de central i un gangli cerebral en cadascun dels seus vuit tentacles.

Cada braç té «una agrupació de neurones que és relativament independent al cervell central, però no totalment. Es considera que el cervell central mana una ordre i els ganglis de cada braç executen aquesta ordre, però de manera independent».

Per explicar fins a quin punt tenen capacitat de decisió aquests ganglis cerebrals, l’investigador de l’IEO afegeix que els braços compten amb sensors químics que poden detectar que hi ha aliment a prop.

«Un braç es pot ficar dins d’un forat i si aquests sensors toquen alguna cosa que pot servir d’aliment, el braç mateix atrapa aquest aliment i el treu».

 Així mateix, els tentacles tenen la capacitat de regenerar-se si són amputats.

Un altre sorprenent tret dels membres és que estan perfectament dissenyats perquè no s’emboliquin entre si ni s’enganxin a causa de les seves ventoses.

Investigadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem al Cell Press van descriure en un article a Current Biology que la pell dels pops disposa d’una substància química que impedeix temporalment a les seves ventoses adherir-se.

És un animal tan fora del comú que un grup de 33 científics va publicar fa cinc anys un article en què aventuraven el possible origen extraterreste del pop. La investigació (que va rebre una allau de crítiques) considerava probable que un meteorit arribés a la Terra fa 540 milions d’anys portés ous fertilitzats d’octòpodes.

Teories agosarades al marge, el que sí que està comprovat és que tenen habilitats sorprenents. Un estudi de la Universitat Estatal de San Francisco va concloure fa dos anys que els pops són capaços de sentir dolors emocionals complexos, com els humans, els ximpanzés o els gossos.

Capaços de jugar

La Declaració de la Consciència de Cambridge, signada el 2010 per un grup de neurocientífics, inclou el pop entre els animals que tenen consciència de si mateixos, com els humans, els dofins, els grans simis o els elefants. També s’ha comprovat que els pops són capaços de jugar per simple diversió amb altres congèneres, i fins i tot amb exemplars d’altres espècies.

Són capaços de caminar de dues potes si es troba en perill, tant a terra com al fons del mar, i de realitzar tasques tan complexes com descargolar flascons (des de dins i des de fora), desmuntar el sistema de filtració d’un aquari, preparar emboscades a les preses, llançar objectes com si fossin projectils contra els seus depredadors, navegar sense perdre’s a través de laberints complexos o reconèixer-se en un mirall.

El ràpid creixement dels pops (els adults poden créixer fins a un 3% al dia i fins a un 10% en el cas de les larves) permet que en un any o any i mig puguin arribar a pesar cinc quilos i Almansa apunta que s’han arribat a veure exemplars de fins a dotze quilos.

Aquest creixement veloç contrasta amb el seu curt cicle de vida, que només dura al voltant d’un any o any i mig.

Quan la femella pon els ous, aquesta deixa d’alimentar-se fins que acaba morint d’inanició després d’esgotar les reserves. «Ponen els ous en coves i els cuiden durant un mes, fins que surten les larves», afegeix Eduardo Almansa. «En els mascles passa una cosa semblant; arriba un moment, quan té un any i mig o així, en què, no se sap gaire bé per què, també deixen de menjar i moren».

Almansa prefereix no qualificar-ho com un «suïcidi» sinó com unaatural». «No és una decisió que prenguin ells, per dir-ho d’alguna manera, sinó que hi ha un senyal al cervell que l’indueix a deixar de menjar», afegeix l’investigador, que assegura que aquest comportament continua sent actualment objecte d’estudi per a la comunitat científica.

D’altra banda, cal tenir en compte que el pop és un cos tou sense cap mena de protecció (només el bec, la boca, és d’un material dur), per la qual cosa estan completament exposats als seus depredadors naturals, com els mamífers marins i fins i tot algunes aus.

A manera de defensa personal, també fan servir el característic raig de tinta fosca que alliberen quan se senten intimidats per tenir opció d’escapar.

La pesca, principal amenaça

A més dels seus depredadors naturals i els efectes del canvi climàtic, la principal amenaça que plana sobre aquesta espècie és la pesca.

«Hi ha un augment de la demanda, s’està consumint cada cop més i, no obstant, les pesqueries ja no donen més de si. Es capturen unes 380.000 tones mètriques anuals, i això és estable des de fa dècades. Però si augmenta el consum, augmenta el preu. Això és un risc important, perquè quan puja de preu és més rendible i hi ha més interès a pescar-lo», alerta l’investigador de l’Institut Espanyol Oceanogràfic, que assegura que la solució per salvaguardar l’espècie passa per un canvi d’hàbit generalitzat en el consum del pop o bé començar a cultivar-lo en captivitat, això sí, amb totes les garanties.

«Una de les solucions és intentar cultivar-lo, però hi ha hagut una sèrie de polèmiques sobre si l’animal patirà. La nostra postura al respecte és que encara no ho sabem; fan falta més estudis per saber si l’animal patirà en captivitat», recalca Eduardo Almansa, que ha liderat una investigació juntament amb científics dels centres oceanogràfics de Vigo i Tenerife, en la qual es va aconseguir reproduir pops en captivitat després de dues dècades de investigacions. «Però, per descomptat, hem de tenir clar que, o canviem els nostres hàbits de menjar i en reduïm el consum, o l’hem de produir de manera alternativa, perquè, si no, les que patiran són les poblacions salvatges».

Almansa defensa que calen més estudis per aconseguir un sistema de cultiu que, d’una banda, asseguri el benestar dels pops i, de l’altra, es redueixi la dependència de, per exemple, la farina de peix per alimentar-los, i s’opti per aliments «amb un perfil adequat de nutrients que siguin sostenibles».

[object Object]

El projecte de la primera granja de pops del món, impulsada per l’empresa gallega Nova Pescanova a Las Palmas de Gran Canària, ha suscitat un debat ètic que ha fet la volta al món, amb nombroses protestes des dels ecologistes i científics. L’oposició es basa en la «crueltat» amb què denuncien que seran tractats aquests animals, així com les conseqüències negatives que podria generar fins i tot en el pla mediambiental.

Si el projecte canari surt endavant, aquesta serà la primera granja industrial de pops del món, a la qual han precedit intents fallits en països com Mèxic i el Japó. Alguns països i ciutats importants, com Washington, han decidit prohibir o restringir la cria del pop.

Entre les crítiques principals al projecte destaquen els mètodes de cria i sacrifici dels animals, mentre que l’empresa defensa que la seva «prioritat és garantir el benestar animal» i rebutja els arguments que critiquen aquesta iniciativa.