Ratpenats: «insecticides» naturals que combaten plagues

Desconeguts i ignorats, els ratpenats pateixen el menyspreu de les Administracions i de gran part de la població. I, no obstant això, són una baula fonamental en la llarga cadena dels ecosistemes. No tan sols són uns eficaços pol·linitzadors de flors i dispersadors de llavors (serveis ecològics que per si sols ja justificarien la seva total protecció), sinó que constitueixen autèntics ‘insecticides’ naturals. La seva voracitat insectívora, difícil de concebre en animals tan petits, és una arma de control de plagues i una alternativa ecològica als pesticides.

Basti una sola dada per a comprovar la importància dels ratpenats: un sol exemplar d’aquests mamífers alats menja entre 1.000 i 3.000 mosquits en una sola nit. Són, per tant, una ajuda inestimable per a la població de zones habitades prop d’aiguamolls o altres paratges propensos a l’aparició d’aquests insectes, sempre molestos. Són dades que ofereix Francisco Javier Juste, investigador de quiròpters de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC).

Noves i sorprenents dades

Fa pocs dies, a més, sortia a la llum una recerca realitzada també per científics espanyols (de la Universitat del País Basc i de la pròpia Estació de Doñana) que no fa sinó avalar el paper fonamental que juguen els ratpenats en l’equilibri ecològic i en el benestar humà.

Aquest estudi va prendre com a base una colònia de ratpenats localitzats en una cova de la Serra de Sant Cristòfor (Cadis) i en la qual solen viure entre 3.000 i 7.000 individus de l’espècie Miniopterus schreibersii. Després de prendre mostres fecals d’aquests animals i analitzar el seu ADN, els investigadors van obtenir informació detallada de la seva dieta i es va confirmar el que ja se sospitava: són un exèrcit ideal contra les plagues.

Els científics van identificar 160 artròpodes en la dieta d’aquests ratpenats, de les quals 39 són considerades com a espècies-plaga, incloent-hi arnes que, en estat d’eruga, afecten diferents cultius i masses forestals. També figuren en la seva dieta la xinxa verda que afecta el cotó i alguns mosquits que són transmissors de malalties greus: el mosquit comú (Culex pipiensis), que transmet, entre altres, el virus de la febre del Nil, i la cigarrilla, vector del bacteri Xylella fastidiosa, amenaça global per a oliveres, ametllers i altres cultius a Espanya.

Agent contra la processionària

Carlos Ibáñez, investigador de l’Estació Biològica de Doñana, destaca que entre l’11 de maig el 10 d’octubre (cinc mesos) la colònia d’aquesta cova de Cadis havia consumit ni més ni menys que 1.610 quilos d’insectes considerats plaga. La processionària del pi era una d’elles. En un sol dia de l’època més propícia per a això, aquesta colònia va consumir fins a 6 quilos de processionària en forma d’arna. Atès que cadascuna d’elles a penes pesa 0,1 grams, aquests 6 quilos caçats en un dia suposen unes 60.000 arnes que són retirades de les pinedes gràcies a aquestes criatures alades.

En tota la temporada, l’estudi afirma que s’eliminen 173 quilos de processionària, la qual cosa equival a 1,73 milions d’arnes. I tot això, tenint en compte que la superfície forestal analitzada tenia només 10.000 hectàrees, assenyala Ibáñez.

Per tant, poden substituir els ratpenats als tractaments que se solen fer contra els mosquits en zones turístiques i residencials? «En un 100% possiblement no, però sí en gran part», contesta Francisco Javier Juste, que a part de treballar també en l’estació de Doñana és membre de l’Associació Espanyola per a la Conservació i l’Estudi dels Ratpenats (Secemu).

«El problema», explica, «en aquesta mena de zones de marenys o llacunes és que els ratpenats tenen allí pocs refugis on habitar». Per a això, des de fa uns anys s’estan construint i col·locant caixes-niu per a aquesta mena d’animals per a afavorir la seva implantació en aquests hàbitats. I no sols caixes-niu. També s’instal·len hotels-niu, amb capacitat per a 3.000 o 5.000 ratpenats. «A Espanya ja hi ha diversos fabricants. Si als ratpenats se’ls proporciona allotjament en condicions d’aliment abundant, l’èxit és total», assenyala Juste.

Espanya és una potència europea en quiròpters. Si en tot el continent hi ha unes 50 espècies, el nostre país alberga 35 d’elles. Totes estan legalment protegides. No es poden caçar ni capturar de cap manera. Les més esteses no semblen estar en perill, però després «hi ha dues o tres espècies que estan a punt d’extingir-se en la Península Ibèrica». Es tracta del ratpenat peugròs (Myotis capaccinii), un ratpenat pescador que menja larves i petits peixos i viu al Mediterrani. L’altre és el ratpenat mitjà de ferradura (Rinolophus mehelyi).

Aquests petits éssers que voletegen al capvespre i que gairebé sempre passen inadvertits no només són un patrimoni natural de primera magnitud, sinó un element necessari per al benestar col·lectiu i la seguretat alimentària.