Espanya va retallar un 7,5% les seves emissions el 2023
L'accelerat desplegament de les renovables va fer que l'any passat les emissions a l'atmosfera des d'Espanya registressin la baixada més gran de la història, superior fins i tot a la del 2020
Instal·lació d'energia solar a la província de Sevilla. / Shutterstock
Ramón Díaz
L’auge de les energies renovables va permetre tancar el 2023 amb el mínim històric d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), 271,6 milions de tones de CO2 equivalents (MtCO2-eq), un 7,5% menys que l’any anterior, quan es van registrar 283,8 MtCO2-eq. És un resultat positiu en l’avenç cap a la descarbonització de l’economia espanyola i en la lluita contra el canvi climàtic, segons un estudi del Basque Center for Climate Change (BC3) i l’Observatori de la Transició Energètica i l’Acció Climàtica (OTEA ).
A més, aquest descens es produeix en un any en què s’espera que el producte interior brut (PIB) creixi per sobre del 2%, cosa que implica que les emissions continuen «baixant intensament», recull l’apartat de conclusions de l’estudi, titulat Emissions avançades de gasos d’efecte hivernacle a Espanya 2023.
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya es van situar en tancar el 2023 en el mínim de la sèrie històrica, que comença el 1990, per sota fins i tot de les de l’any 2020, quan van baixar un 12% pel fet que la mobilitat i l’activitat econòmica van estar molt condicionades per la pandèmia. Es van situar també per primera vegada per sota dels nivells del 1990, un 5,6% menys.
Tot i això, Espanya té l’objectiu en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) de reduir el 2030 un 23% les emissions de GEI respecte del 1990, mentre que en l’actualització d’aquest pla elaborada aquest any es proposa augmentar encara més aquesta fita, fins al 32%. «Per tant, en els propers 7 anys encara queda un llarg camí per recórrer» i seran necessàries «unes taxes de reducció d’emissions més sostingudes en el temps», recull l’estudi de BC3 i OTEA.
El sector de l’electricitat ha estat el que ha contribuït més a la baixada de les emissions aquest any. «Després de l’any 2022, quan les emissions del sector elèctric van augmentar a causa de l’ús més gran dels cicles combinats per l’augment de les exportacions i els efectes de la sequera, aquest any les emissions han tornat als nivells del 2021», apunta el text.
El menor ús de gas natural, carbó i altres combustibles fòssils ha estat possible gràcies també al creixement de les energies renovables i a un descens considerable de les exportacions netes. Així mateix, la pluja ha permès que la generació hidràulica es recuperi.
També la generació eòlica ha augmentat lleugerament aquest 2023, però ha estat el creixement de la solar fotovoltaica el que ha impulsat més la generació renovable. De manera que tot indica que aquest any 2023 la generació renovable al mix elèctric se situarà en el 50,8%, i que es batrà el màxim històric de producció de renovables, superant els 135.000 gigawatts-hora (GWh).
El repartiment entre les diferents energies quedarà el 2023 de la manera següent: l’eòlica ostentarà el lideratge, amb una quota de gairebé el 24% i un registre proper als 63.700 GWh. La nuclear acapararà el 20% de la producció.
El cicle combinat se situarà tercer al rànquing amb un 17%. La fotovoltaica se situarà al quart lloc del mix amb un 14% i la seva producció superarà els 37.000 GWh, gairebé un 34% més que el 2022.
En cinquena posició se situarà la hidràulica, amb el 9,5% del mix que arribarà als 25.500 GWh, una xifra superior a la registrada el 2022, que va ser un any especialment sec, circumstància que va provocar la mínima producció hidràulica des que es tenen registres .
Les conclusions de l’informe apunten que la crisi energètica que es va iniciar a principis del 2022 i que es va veure reflectida en l’augment dels preus energètics, principalment del gas natural, «podrien explicar l’evolució de les emissions generades pel consum final de gas natural aquest any».
El primer trimestre d’aquest any, la indústria, les llars i els serveis han mantingut la reducció del consum de gas que es va iniciar l’any passat. Tot i això, a partir de l’estiu s’ha observat un canvi de tendència, indica l’informe.
El text assenyala que la moderació dels preus del gas natural ha provocat que el consum s’hagi anat recuperant a mesura que avançava l’any. «Encara que el balanç final és neutre, l’augment en les emissions a la segona meitat de l’any provoca que els autors de l’estudi admetin que són «menys optimistes» amb vista a l’any actual, 2024.
Hi ha més males notícies i provenen, un any més, del sector del transport. «Encara que les emissions generades pels derivats del petroli s’haurien reduït al voltant del 5%, no sembla que el sector del transport hagi contribuït a aquest descens», apunta el document
Les dades del transport aeri són «particularment preocupants», ressalta l’estudi, ja que el consum de querosè augmenta al voltant del 12%. «En un context amb els preus dels combustibles relativament alts i fortes subvencions al transport públic, el sector segueix sense reduir les emissions», alerten els autors.
Vista panoràmica de la central d'As Pontes, a la província de la Corunya. / Endesa
Adéu al carbó: tanca la central més «bruta» del país
El carbó, que és el combustible fòssil més contaminant de tots i l’eradicació del qual és la prioritat de les polítiques climàtiques, està pràcticament desaparegut a Espanya i ja ocupa un lloc marginal en la generació d’energia. L’última central tèrmica basada en el carbó que ha estat desconnectada definitivament és la d’As Pontes, situada a la Corunya i propietat d’Endesa. Fa només uns dies l’empresa va confirmar que ha desenganxat la central de la xarxa elèctrica, després d’estar en funcionament des de l’any 1976.
Es tracta d’un gest molt emblemàtic de cara a la descarbonització del país, ja que aquesta central, dins del rànquing de les que més CO2 emeten a l’atmosfera, ocupava el primer lloc d’Espanya i el número 17 a tot Europa, segons un informe de la Comissió Europea fet públic el 2019. El seu tancament definitiu constitueix, doncs, un alleugeriment considerable que sens dubte es reflectirà en els índexs d’emissions anuals a l’atmosfera.
Després de tancades, les instal·lacions seran desmantellades i l’espai que ocupen serà dedicat a la generació d’energies renovables, d’acord amb els plans del Govern.
En l’actualitat, ja només estan connectats a la xarxa elèctrica espanyola 2 GW de carbó, de manera que aquesta tecnologia contaminant ocupa el desè lloc en el rànquing espanyol per potència instal·lada, segons informa El Periódico de la Energía. És a dir, molts esglaons per sota del lloc que encara ocupava fa pocs anys. I és que en menys de quatre anys Espanya ha apagat més de 7.500 MW de carbó del sistema elèctric.
Després de la desconnexió d’As Pontes, ja només la companyia EDP opera amb carbó a la Península Ibèrica, si bé Endesa encara compta amb la central de Es Murterar, a l’illa de Mallorca, amb 260 MW.
En total, només queden tres centrals tèrmiques a la Península que segueixen funcionant amb carbó, si bé està previst que ben aviat no en quedi cap, perquè està prevista la seva ràpida reconversió per a la generació d’energies netes.
L’empresa EDP té previst transformar radicalment les centrals tèrmiques d’Aboño, Soto de Ribera (totes dues a Astúries) i Los Barrios (Cadis) per convertir-les en instal·lacions d’hidrogen verd, segons afegeix el mateix portal.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Així captava a noies el lama detingut per donar mercuri als seus fidels: "La relació sexual serà un instrument de més consciència
- Gairebé 18.000 persones es presenten a les oposicions per a cobrir 9.344 places docents a Catalunya
- «Després d’un any amb fàrmacs antiobesitat es torna al mateix pes»
- Quin temps farà aquest dissabte a Girona?
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Tanca la residència Bellamar de Platja d’Aro
