El permafrost es fon: Una bomba de rellotgeria sota els nostres peus

El 22% de la superfície de la Terra està permanentment glaçada. Són més de 112 milions de quilòmetres quadrats, una superfície equivalent a 6,6 vegades la de Rússia i 222 vegades Espanya. És el que s’anomena permafrost, una autèntica bomba de rellotgeria sota els nostres peus, ja que s’està començant a descongelar a causa de l’escalfament global, amb conseqüències catastròfiques per al clima i, per extensió, per al futur de la vida al planeta.

El permafrost és una capa de terra, roca o sediment que roman a una temperatura de 0°C o menys durant tot l’any. Es troba principalment en latituds septentrionals (Groenlàndia, Canadà, Alaska i Rússia) i en altituds per sobre de la línia arbòria, incloent regions que no estan cobertes de neu.

Fa uns quants anys que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) llança la veu d’alarma i reclama, en sintonia amb la comunitat científica, que aquesta alarmant pèrdua de gel terrestre rebi l’atenció mundial i la investigació que mereix.

Perquè aquest desglaç, segons l’ONU, «reconfigura els paisatges, desplaça pobles sencers i pertorba els hàbitats fràgils dels animals; amenaça, a més, d’alliberar microorganismes perillosos que porten congelats milers d’anys i emissions del metà i el carboni que estan atrapats a l’interior».

La darrera alerta ha estat llançada per l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). La principal preocupació és que, a les regions polars, el permafrost conté grans reserves de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4), dos potents gasos amb efecte hivernacle. «Si aquests gasos s’alliberessin, les conseqüències per al clima serien desastroses», alerta Michael Lehning, director del Laboratori de Ciències Criosfèriques de l’EPFL.

Però això no és tot, perquè el permafrost polar també conté bacteris i microbis que han estat congelats durant milers d’anys i que podrien tornar a despertar. De fet, la NASA ha descobert microbis de més de 400.000 anys al permafrost descongelat.

Perquè, encara que el material vegetal i animal congelat al permafrost -conegut com a carboni orgànic- no es descompon ni es podreix, quan aquesta capa es descongela els microbis comencen a corrompre el material i alliberen a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle.

Els científics auguren que l’Àrtic patirà un escalfament entre dues i tres vegades més gran que la mitjana mundial al llarg d’aquest segle. Així que, quan es parla d’1,5 ºC més a nivell mundial, cal apuntar 3 ºC a l’Àrtic. Això significa que les onades de calor més freqüents tant a l’hivern com a l’estiu i els efectes indirectes (incendis forestals, plagues d’insectes…), ja estan passant.

Ja l’any 2019, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va qualificar el desglaç del permafrost com un dels deu problemes emergents més preocupants per al medi ambient. En aquell moment, els límits meridionals del permafrost a l’Àrtic havien retrocedit cap al nord entre 30 i 80 quilòmetres, una pèrdua significativa de cobertura. Des de llavors han retrocedit encara més.

El permafrost polar està format principalment per aiguamolls i torberes, on el contingut d’humitat és alt i la matèria vegetal es descompon molt lentament a causa de les baixes temperatures. Això crea les condicions anaeròbiques perfectes per a l’emmagatzematge de carboni.

Metà, el «gegant adormit»

Es calcula que el permafrost conté el doble de CO2 i el metà que l’atmosfera. Un estudi realitzat el 2015 va estimar que el total de reserves de carboni al permafrost de l’hemisferi nord és de 1.832 gigatones (milers de milions de tones). La desaparició del permafrost, per tant, resultaria tràgica per a la Terra.

«Si s’alliberés aquest gran magatzem de gasos, s’acceleraria considerablement l’escalfament global. Dit això, encara no comprenem del tot la dinàmica en joc, especialment pel que fa als mecanismes naturals de compensació», apunta Michael Lehning en un article publicat per la redactora científica i responsable de premsa de l’EPFL Sarah Perrin. «Per exemple, sabem que part del CO2 addicional seria fixat pel creixement de noves plantes, però no sabem quant. En la situació actual, creiem que el desglaç del permafrost amplificarà en general els efectes del canvi climàtic», afegeix el científic germànic-suís.

Pel que fa al metà, que alguns científics anomenen el «gegant adormit» del cicle del carboni, té un efecte en l’escalfament global 80 vegades més potent que el CO2. I al mar de Laptev, al nord de Sibèria, s’han detectat a 350 metres de profunditat concentracions de metà 400 vegades superiors a les atmosfèriques.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona