El gran corrent oceànic que regula el clima

El planeta està en perill. Fa anys que els científics alerten que el gran corrent oceànic que anomenen Circulació Meridional de Bolcada de l’Atlàntic (AMOC, per les seves sigles en anglès), s’està alentint. Es tracta d’un sistema crucial que transporta calor i sal a través dels oceans i modula de manera determinant el clima mundial. Causes de la desacceleració? L’escalfament global i l’entrada d’aigua dolça a l’Atlàntic Nord per la fosa del gel polar.

El gran corrent oceànic o corrent termohalí, que redistribueix la calor, el fred i les precipitacions entre els tròpics i l’Atlàntic septentrional, s’està frenant amb tanta rapidesa que es pot aturar sobtadament, amb conseqüències catastròfiques per al futur de la Terra i, en conseqüència , dels éssers vius, inclòs l’ésser humà.

El seu col·lapse canviaria el clima a tot el món, i fins i tot comportaria conseqüències paradoxals, doncs, amb les temperatures en continu ascens, si el corrent de l’Atlàntic s’esfondra, Europa es congelarà. Això apunten els resultats de la investigació, realitzada per científics de la Universitat d’Utrecht (Països Baixos) i que s’acaba de publicar a la revista Science.

L'estat més feble en 1.00 anys

L’estudi ve a corroborar investigacions anteriors, que ja alertaven que el gran corrent oceànic s’ha alentit notablement des de començaments de segle. De manera que probablement ha assolit el seu estat més feble en els darrers 1.000 anys i està proper a un punt d’inflexió perillós.

L’AMOC transporta aigua calenta des dels tròpics fins al nord d’Europa. Si s’atura, l’hemisferi nord patiria un refredament abrupte, amb caigudes de la temperatura fins a 15 graus Celsius a Europa, amb baixades de temperatura de més de tres graus per dècada. Tot plegat faria que s’estengués el gel de l’Àrtic molt més al sud, segons algunes simulacions.

Desaparició de l’Amazones

A l’hemisferi sud passaria justament el contrari: un augment de les temperatures, que provocaria canvis dràstics en els patrons globals de pluges i que podria provocar, fins i tot, la desaparició del bosc tropical més gran del món, l’Amazones.

El més greu és que no sembla que hi hagi solució a la vista: «Cap mesura d’adaptació realista no pot fer front a canvis de temperatura tan ràpids com els derivats d’un col·lapse de l’AMOC», alerten els autors de l’estudi.

El gran corrent oceànic funciona com una cinta transportadora que regula el clima de la Terra. És un gegantí termòstat que gira en sentit contrari a les agulles del rellotge i el motor del qual se situa davant de les costes de Groenlàndia. El problema és que just aquí és on, a mesura que es fon gel a causa del canvi climàtic, flueix cada vegada més aigua dolça, i s’alenteix el corrent.

En el sistema actual, l’aigua freda, més profunda i dolça, es dirigeix cap al sud, passant per les Amèriques, i després cap a l’est, per les costes d’Àfrica. Mentrestant, l’aigua oceànica més salada i càlida, provinent dels oceans Pacífic i Índic, es dirigeix cap al nord, passa per l’extrem sud d’Àfrica, gira cap a Florida i rodalies i continua per la costa est dels Estats Units fins a Groenlàndia, on en refredar-se s’enfonsa…. I torna a començar. És el cicle natural que garanteix la salut climàtica del planeta.

El col·lapse, en 33 anys?

Aquest sistema de corrents explica, per exemple, que Madrid i Nova York tinguin climes molt diferents, malgrat trobar-se a la mateixa latitud. I que Europa gaudeixi d’uns hiverns molt més suaus que els Estats Units. En definitiva, és el sistema estable que garanteix el clima tal com el coneixem des de fa milers d’anys. Però ara tot això està en perill i les conseqüències poden ser funestes.

Quan es produirà el col·lapse de l’AMOC? Els autors del darrer estudi apunten que les tècniques de càlcul actuals i les incerteses sobre el futur del canvi climàtic dificulten una estimació precisa.

«Ens hi estem acostant [al col·lapse], però no estem segurs de quant. És la pregunta del milió, que lamentablement no podem respondre ara», comenta l’autor principal de l’estudi, Rene van Westen. Però sí que es mostra segur d’una cosa: «Ens dirigim cap a un punt d’inflexió». El moment del col·lapse dependrà «del ritme del canvi climàtic que provoqui la humanitat», afegeix.

Altres investigadors sí que han aportat estimacions precises. Així, davant les avaluacions realitzades el 2021 pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que suggerien que és poc probable un col·lapse total en aquest segle, diversos estudis coincideixen que si es manté l’actual escenari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle el sistema podria col·lapsar molt abans.

Utilitzant eines estadístiques avançades i dades de temperatura de l’oceà dels últims 150 anys, investigadors danesos van calcular fa un any que la circulació termohalina col·lapsarà, amb un 95% de certesa, entre el 2025 i el 2095. Segons els seus càlculs, el més probable és que col·lapsi d’aquí a 33 anys, el 2057.

En definitiva, hi ha una inèrcia que ja és impossible aturar, provocada pel canvi que l’home ha introduït en el clima mundial i els efectes de la qual se seguiran notant (i incrementant) indefectiblement durant els propers anys. Tot i això, un ràpid avenç cap al cessament d’emissions pot estalviar molts problemes al planeta i facilitar parcialment la lluita per la supervivència en el futur a mitjà termini.