«Els grans vaixells afecten la salut global del planeta»

El Mediterrani és un dels punts amb més trànsit d’aquests megabucs.

Com a mar semitancat molt afectat pel canvi climàtic, és molt fràgil. Activitats tradicionals -com la pesca- han exercit pressió al medi marí, però, en les darreres dècades, altres com el turisme nàutic han anat en auge. Després de la covid hi va haver una aturada (alguns dels primers contagis es van registrar en creuers). Són llocs tancats on les infeccions es transmeten fàcilment. Ara el sector ha tornat a agafar velocitat i hi ha rècords d’arribades. Els vaixells cada cop són més grans. Són veritables ciutats flotants, amb els problemes ecològics que això comporta.

La seva contaminació afecta terra, mar, aire i la salut de les persones.

I si entren en aigua dolça, també, com el cas de Venècia. Perjudiquen els residents de les ciutats portuàries per la pol·lució que emeten i també els que hi viatgen. Tampoc no hem d’oblidar les condicions de treball de la tripulació. I, finalment, el desmantellament dels vaixells, que es fa en països del sud global en condicions pèssimes laborals. És un clar exemple d’una activitat que afecta la salut global del planeta. 

Apostar per combustibles verds soluciona el problema?

Utilitzant gas liquat s’emeten altres gasos, com ara metà, que són tant o més perillosos. Per no parlar de la contaminació marina. Ara els vaixells usen una tecnologia per retenir partícules (scrubbers) que filtra les partícules tòxiques perquè no arribin a l’atmosfera, però després es netegen al mar. A això cal sumar-hi la despesa d’aigua en zones tensionades. Hi ha molt més enllà de l’ús de combustibles menys contaminants. 

Com es convenç els governs de prendre mesures contra una activitat que reporta ingressos?

Aquests diners, bàsicament, van a les grans multinacionals. L’efecte econòmic local és més baix del que es diu. La infraestructura portuària s’aixeca amb diners públics i els vaixells arriben i se’n van. Això no vol dir que no es pugui treure beneficis de vaixells més petits que, per exemple, fan excursions a terra. 

És adequada la regulació?

És laxa. Hi ha llocs on s’ha pres consciència que s’ha anat massa lluny, però en altres zones fràgils, com l’Antàrtida, s’estan construint ports. Es tracta de la massificació del turisme, de creuar una línia a partir de la qual ja no és ni ecològica, ni econòmicament sostenible, ni per a les comunitats locals ni pel medi ambient. 

La patronal diu que els informes que assenyalen l’impacte ambiental no tenen en compte les millores recents. És cert?

Utilitzem les dades disponibles més actualitzades. Les navilieres han incorporat avenços, encara que no hi ha una solució única ideal. Valoro aquests canvis, però la tecnologia té un límit. El camí és la replanificació del sector: reduir el nombre de vaixells, la seva mida, la freqüència d’arribada als ports, evitar les zones fràgils…