El ple de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat avui investigar el president català, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional (TC) el 9N.

En una decisió adoptada avui per majoria, els sis magistrats del ple TSJC han decidit admetre a tràmit les querelles pel 9N interposades després de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014 que va suspendre la consulta alternativa sobre la independència, entre elles la de la Fiscalia.

El TSJC agruparà ara les denúncies acceptades sobre el 9N en la querella més antiga, que va ser la presentat per Manos Limpias i de la qual és ponent el magistrat Josep Manuel Abril, i investigarà la presumpta desobediència del govern català a la resolució del Constitucional, "així com tots aquells fets que, de manera directa o indirecta, estiguin relacionats", segons ha informat l'alt tribunal català.

En un ple extraordinari, els sis magistrats que componen la sala civil i penal del TSJC han debatut avui durant més de quatre hores sobre l'admissió a tràmit de les 7 querelles i 25 denúncies interposades davant l'alt tribunal per presumptes responsabilitats penals en la celebració de la consulta alternativa del 9N.

De totes aquestes denúncies, l'alt tribunal ha resolt investigar les relatives a la presumpta desobediència de la resolució del TC del 4 de novembre que va suspendre la consulta i dirigides contra Mas, Ortega i Rigau, per la qual cosa queden descartades totes les referents a fets anteriors a aquell dia.

Per contra, el TSJC ha rebutjat les denúncies i querelles presentades contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, els membres de la Taula Anna Simó (ERC), Lluís Corominas (CDC), Josep Rull (CDC) i David Companyon (ICV), així com el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, el portaveu del Govern, Francesc Homs, i el líder d'ERC Oriol Junqueras.

Contra l'admissió a tràmit de les querelles cap recurs de súplica davant la mateixa sala del TSJC, una vegada estigui notificat l'acte que argumentarà l'acord d'avui, cosa que està prevista a partir del pròxim 8 de gener.

Els sis magistrats, que estaven directament implicats en la qüestió perquè a tots ells havien recaigut denúncies o querelles pel 9N, han decidit agrupar la investigació en un únic procediment que s'acumularà a la causa més antiga, la impulsada pel sindicat ultradretà Manos Limpias.

Això implica que serà el magistrat Josep Manuel Abril, designat pel Parlament com a membre del TSJC, el que dirigeixi la instrucció de la causa, encara que inicialment la querella presentada per la Fiscalia va acabar -d'acord amb les normes de repartiment- en mans del jutge José Francisco Valls, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).

La resolució d'avui se centra a investigar la suposada desobediència al TC en el 9N, però deixa oberta la porta a afegir a la causa altres delictes, com els altres tres que mantenia la querella de la Fiscalia de Catalunya: prevaricació, malversació de fons públics i usurpació d'atribucions judicials.

L'admissió a tràmit de la querella només és impugnable davant el TSJC, però si, davant un eventual recurs, l'alt tribunal català decidís mantenir la seva investigació i practicar diligències, seria el Tribunal Suprem (TS) que tindria l'última paraula.

La sala civil i penal del TSJC està integrada pel seu president, Miguel Ángel Gimeno, i els magistrats Maria Eugenia Alegret -que també va presidir la institució-, José Francisco Valls, Enric Anglada, Josep Manuel Abril i Carlos Ramos, aquests dos últims designats a proposta del Parlament.