A punt de ser desnonats, en barraques al mig del camp, en naus abandonades, en locals comercials, estirats en un banc i en albergs municipals. A Catalunya hi ha 59.000 persones que viuen a un lloc insegur. És la primera vegada que la Generalitat publica dades d’infrahabitatge, obtingudes després de creuar registres amb els serveis socials dels ajuntaments i consells comarcals. «El nostre objectiu és que aquestes persones accedeixin a un habitatge digne, al sistema sanitari i tinguin acompanyament psicosocial», va dir la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, en la presentació del pla contra el sensellarisme del 2022 al 2025.

Les xifres que ahir va fer públiques el Govern són de les persones sense llar ateses pels serveis socials. N’hi ha moltes més que estan fora d’aquests radars. En qualsevol cas, segons els serveis socials, el 2016 hi havia 5.777 persones sense llar allotjades en albergs, pensions o allotjaments d’emergència de diferents ajuntaments. La xifra va pujar el 2019 fins a les 6.171. I el 2022 ja són 11.123 persones, encara que en aquesta dada se sumen també recursos municipals més o menys estables. Però no només les persones que dormen a l’asfalt o en allotjaments públics responen a l’etiqueta de sense llar. També cal tenir en compte aquells que viuen en llocs insalubres, com barraques o naus industrials, o els que estan a punt de patir un desnonament. En la primera categoria hi viuen 22.000 persones. En la segona, 25.000. «Després de la recopilació de les dades hem vist que les persones sense llar estan a les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants», va explicar.

La intenció de la consellera és acabar, o almenys reduir, aquestes xifres. Per primera vegada, el Govern dota de pressupost l’estratègia catalana contra el sensellarisme, que portava en un calaix des del 2017, quan les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs van proposar el projecte. En concret, Cervera s’ha compromès a aportar 97,8 milions d’euros fins al 2025. La majoria dels fons seran transferits als ajuntaments, però també hi ha una aportació destinada a l’Agència Catalana de l’Habitatge.