Vist des de fora, és inequívoc. Però també el mateix Govern admet que ara pateix la «major crisi política» des que va arrencar una legislatura marcada primer per la pandèmia i després per la guerra d’Ucraïna. La seva relació amb ERC, soci clau (encara que no únic) de legislatura passa pel seu pitjor moment, a prop de la ruptura, pel cas Pegasus. I sense que a la Moncloa tinguin encara clar com reconduir la interlocució amb el Govern i si els passos previstos següents -ara, el més rellevant, la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, encara sense data- n’hi haurà prou per temperar la seva indignació. Per això al Govern s’estudia la possibilitat que es puguin desclassificar les autoritzacions judicials atorgades al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per poder espiar l’avui ‘president’ i 17 independentistes més.
Aragonès va exigir, de fet, que s’aixequi el secret sobre aquest aval del Tribunal Suprem als serveis d’intel·ligència. És «absolutament imprescindible» conèixer «els motius que porten a espiar un responsable polític» perquè «en una democràcia no s’espien els dirigents d’altres partits», va dir divendres a Catalunya Ràdio, on va declarar que la confiança amb el Govern «està trencada, és a zero». També Unides Podem i la resta de formacions sobiranistes reclamen aquesta desclassificació. La Generalitat creu que Aragonès va ser vigilat mentre el PSOE negociava la investidura de Sánchez amb ERC.
«Necessitem que ells tinguin una sortida, i nosaltres també, però no farem res que comprometi les institucions de l’Estat», raonen fonts governamentals. L’objectiu, doncs, és «recompondre» la relació amb ERC, i la fórmula és que els republicans «es convencin que l’Executiu ha actuat amb total transparència», assenyalen, i de fet s’ha proporcionat «molta informació» a la comissió de secrets oficials, dijous passat al Congrés. Però aquesta muntanya de papers que va mostrar la directora del CNI, Paz Esteban, no és pública.
La Moncloa, per això, sospesa si convé desclassificar tota aquesta documentació. «Hem de veure-ho. El que mai farem mai és aixecar la reserva de documents que pugui afectar la seguretat nacional», assenyalen fonts del govern. La llei de secrets oficials, del 1968 (preconstitucional, encara que reformada el 1978), permet desclassificar arxius a l’òrgan que els va definir com a reservats o secrets. La desclassificació d’un document pot ser parcial o total.
L'Executiu ja va cancel·lar el veto de documents relatius a l'operació Kitchen el 2018 i 2019, a requeriment judicial, i ho va fer a través del Consell de Ministres. El mateix faria ara, apunten des del Govern: la desclassificació s’articularia a través de la reunió del Gabinet. En qualsevol cas, «no serà imminent». «Primer hem d'acabar la investigació interna al CNI, veure què sabem i a partir d'aquí prendre decisions».
El més immediat, doncs, serà l’entrevista de Sánchez i Aragonès, encara que no hi ha data. No serà a principis d'aquesta setmana que ve i serà «complicat» casar les agendes, diuen al Govern. A més de presidir el Consell i atendre la sessió de control dels dimecres, el president té almenys dos viatges previstos i ineludibles: a partir del 22 de maig, al fòrum econòmic de Davos, i el 30 i 31, a la cimera informal de la UE a Brussel·les. A més, dimarts 17 rep l'emir de Qatar. La idea de la Moncloa és que la reunió dels dos presidents sigui «pública», i no està decidit si serà a Madrid o a Barcelona.
Al PSOE hi ha dirigents que admeten estar «preocupats» per «tot el soroll generat i pels decibels» del conflicte amb ERC, però també es creu que, abans o després, s'aconseguirà reconduir les diferències perquè a cap de les parts els convé trencar ja la legislatura. A l'Executiu subratllen que s'està sent «molt transparent» i que s'està «buscant la veritat i no ocultant res». I remarquen que han publicitat fins i tot, i posat a disposició de la Justícia, l'espionatge amb el programari Pegasus a Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, un pas no fet per cap altre govern al món fins ara i que ha suposat assenyalar el CNI. «Pot ser discutible, però per descomptat és coherent amb el que hem fet. Aquest tema ha posat de manifest que hi ha un problema a nivell mundial amb aquest programa israelià, i intentarem aclarir-ho tot, encara que és molt difícil», justifiquen fonts governamentals.
