Els casos d’espionatge i la llei audiovisual agreugen la relació entre el Govern i ERC

La relació entre ERC i el PSOE passa pel pitjor moment des que Pedro Sánchez va construir gràcies als republicans (entre altres) la majoria que li va proporcionar la presidència del Govern en la moció de censura a Mariano Rajoy. L’escàndol de l’espionatge a l’independentisme sembla que es podria enquistar i les conseqüències es deixen notar. Moltes suposicions s’han fet sobre la dosificació del seu suport que pensava fer ERC en el futur, mentre Sánchez no reaccionés, en el sentit que els republicans exigeixen, al cas Pegasus. Però pocs preveien que, fins i tot, la crisi de confiança afectaria tràmits ja superats, com la llei de l’audiovisual.

La negociació de la llei de l’audiovisual, que Esquerra va voler vincular a la dels Pressupostos Generals de l’Estat, va ocupar bona part de la tardor. Es va deixar més que canalitzada al desembre, però una esmena que el PSOE va introduir a última hora, i que beneficia el duopoli televisiu, és a dir, Atresmedia i Mediaset, per la qual se’ls considera «productores independents» si fan productes per a tercers, va causar la indignació de Podem, EH Bildu i ERC. Els republicans van comunicar al PSOE ahir al matí que no avalarien la llei. Aquesta, finalment, va tirar endavant gràcies a l’abstenció del PP. Va ser la segona vegada en només 15 dies, després de l’aprovació de la llei de seguretat nacional (i quatre normes més). El decret de mesures pal·liatives de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna va tirar endavant pel vot favorable d’EH Bildu.

Cada votació, com van prometre els republicans, s’està convertint en un Vietnam per a Sánchez, just quan les enquestes ja noten l’anomenat efecte Feijóo pel qual l’electorat conservador, desencantat amb Pablo Casado, s’està reactivant des de l’arribada a la direcció del PP de l’expresident gallec, Alberto Núñez Feijóo. Mentrestant, sobre la resolució de la crisi pel «Catalangate», cap novetat. L’esperada cimera entre Sánchez i Pere Aragonès segueix als llimbs, per exprés desig de la part catalana, que no desitja que es converteixi en una forma de tancar en fals la polèmica.

El ple del Congrés sobre l’espionatge, i el discurs de Sánchez de més d’una hora, gairebé no van servir de res que no fos enquistar més la qüestió. «Per què van espiar l’actual president? Per què, oh, casualitat, mentre ERC negociava amb vostès una investidura? I què va passar amb aquesta informació?», va llançar Gabriel Rufián. Tampoc les mesures anunciades pel president del Govern per millorar els controls del CNI han fet efecte per elles mateixes. Sánchez va asseverar que reformarà la llei orgànica del CNI per reforçar «les garanties de control» i assegurar el «màxim respecte als drets individuals i polítics». Si es pren això com a bo per a la tercera demanda d’ERC i del Govern (tenir garanties que no tornarà a passar un cas d’espionatge semblant), encara falten les dues primeres: que circuli la informació sobre els fets i, amb aquestes dades a la mà, es depurin responsabilitats.

Manca de suports estables

No hi ha nervis a la Generalitat. És com si haguessin tret les cadires al carrer a esperar que vingui Sánchez. «Quantes votacions poden tirar endavant amb el PP?», es va preguntar una veu republicana significada. I el marc mental que el Govern no té suports estables va avançant. El conflicte pel «Catalangate», a més, té les seves arrels en una altra crisi de desconfiança, la generada pel comportament del Govern, segons Aragonès, en  la taula de diàleg i negociació. Des dels indults no hi ha hagut avenços, va reconèixer Aragonès en el balanç del primer any al capdavant del Govern. Una situació que el va portar, dimecres, a demanar al cap de l’oposició, Salvador Illa, que intercedís. En dos anys s’ha revertit la sensació que envaïa la seu d’ERC que «era més fàcil entendre’s amb el PSOE que amb el PSC». Ja no.

Subscriu-te per seguir llegint