El TSJC desestima l’últim dels recursos presentats per Borràs

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el darrer recurs presentat per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per a qui la fiscalia reclama sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros per presumptament trossejar contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir un amic i col·laborador seu, Isaías Herrero. L’acusació li atribueix un delicte de prevaricació administrativa i un altre de falsedat en document públic i se l’exculpa de malversació de fons i frau administratiu, infraccions penals que haurien incrementat la petició de presó.

En aquesta ocasió, el jutge instructor del cas, Carlos Ramos, ha inadmès a tràmit el recurs d’apel·lació presentat per Borràs contra la interlocutòria en què rebutjava la seva recusació per poder jutjar la presidenta del Parlament. La providència dictada pel magistrat sosté que «l’alt tribunal europeu ha declarat que les recusacions basades en motius d’ordre general i abstracte o amb un abús manifest -és el cas de les invocades per la representació de Borràs- poden ser inadmeses raonadament pel mateix magistrat recusat, sense que això serveixi per qüestionar la seva imparcialitat». El togat precisa que «la preocupació d’un instructor perquè el procediment no pateixi dilacions indegudes com a conseqüència d’actes processals fraudulents i/o abusius de les parts és absolutament legítima i no és ni pot ser demostrativa de cap interès espuri».

Borràs ha esgotat així els recursos que té per evitar seure a la banqueta dels acusats. L’únic tràmit que queda perquè això passi és l’obertura del judici oral. Quan es dicti, la causa serà remesa a les defenses dels tres imputats (un en va quedar exclòs) perquè presentin les seves qualificacions. Després, el TSJC fixarà la data del judici. Quan es dicti l’obertura del judici oral s’obrirà el debat polític al Parlament sobre la continuïtat o no de Laura Borràs al capdavant de la cambra catalana.

L’article 25 del Reglament del Parlament -que ha estat reformat a instàncies de la CUP- exposa que quan es dicti l’obertura de judici oral, la Mesa del Parlament, un cop ferma l’obertura del judici oral en casos de corrupció (podrien enquadrar-se en aquest apartat els delictes atribuïts a Borràs), acordarà la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. L’obertura de judici oral no es pot recórrer.

«És precisament pensant en la dignitat del Parlament que considero que no he de dimitir», va deixar anar a principis de mes Borràs en un discurs, intentant emmarcar el seu cas en la «persecució a l’independentisme», posant en dubte la instrucció i carregant contra les forces polítiques -entre elles, ERC i CUP- per reclamar el cessament «aprofitant l’autoritària acció de la justícia espanyola com a excusa». «No tinc cap intenció de fer un pas al costat com m’exigeixen els que amb poca capacitat per dissimular em volen apartar de la vida política», va dir.

Junts espera ERC

Junts, que ahir va reunir la seva executiva, dóna suport a la seva presidenta i espera els moviments d’ERC, decisiva pel que fa a les decisions que hagi d’adoptar el Parlament. Esquerra suggereix que la presidència provisional -fins que el judici finalitzi i s’emeti sentència- hauria de recaure en una persona de Junts. Però fonts del partit de Borràs no volen avançar esdeveniments. A Junts, a més, hi ha posicions diferents sobre la contundència de la rèplica a ERC si els republicans faciliten que Borràs sigui desposseïda de les funcions de presidenta del Parlament mentre dura la causa judicial.

Subscriu-te per seguir llegint