“El meu fill només ha pogut viure 20 anys, tres mesos i 21 dies”

“Va obviar tres senyals. No va aixecar el peu de l'accelerador. No va frenar. I en arribar al revolt, el vehicle que conduïa va envair el carril per on circulava el meu fill. I després de'n Josep circulava el seu pare, que va veure horroritzat com un míssil impactava contra la moto que conduïa el nostre fill. I va tornar a casa sense ell”. Amb aquesta duresa, la seva mare relata què va passar el 20 d'agost del 2020 a l'AC-442, al seu pas per Dumbría (la Corunya) quan un jove conductor va envair amb el Peugeot el carril contrari. La sentència va arribar el mes de desembre passat: dos anys de presó per homicidi imprudent i la retirada del carnet per tres anys i mig, però que finalment el condemnat, Asier G. S., natural d'O Pino i establert a Pontevedra, ja no ingressarà a la presó que no té antecedents, i per ara segueix conduint.

“El meu nom no importa. Només sóc una mare. La mare d'un noi meravellós que només ha pogut fer 20 anys, 3 mesos i 21 dies. El meu fill es deia Josep Boan Rosanes. I el Josep no podrà gaudir més de la vida que el seu pare i jo li vam donar perquè un conductor va decidir trepitjar l'accelerador i circular a més de 130 km/h per una carretera comarcal sense voral”. Així comença l'escrit en què impulsa una recollida de firmes per reclamar més condemnes per als delinqüents viaris.

“Va obviar tres senyals. No va aixecar el peu de l'accelerador. No va frenar. I en arribar al revolt, el vehicle que conduïa va envair el carril per on circulava el meu fill"

Amb aquesta campanya (https://www.change.org/p/pedimos-una-mayor-condena-para-los-delincuentes-viales), iniciada dimarts a la nit i que a inicis de febrer ja fregava les 2.500 signatures, reclama la modificació de l'article 142 del Codi Penal, que preveu penes d'1 a 4 anys de presó per als casos d'homicidi imprudent, sigui modificat per equiparar-se a les penes que s'apliquen a altres països de l'entorn, com França, que estableix condemnes entre 3 i 5 anys de presó.

Per a les famílies no hi ha condemna que compensi la pèrdua d'un fill, un germà, un pare… Però, com a mínim, esperen que el culpable respongui pel delicte comès al volant, sobretot quan el responsable omet l'obligació de socórrer la víctima, no mostra cap penediment, ni demana perdó als familiars durant el judici.

L'informe de la Guàrdia Civil recull que la via on va tenir lloc l'impacte mortal és de doble sentit, amb dos carrils separats per línia contínua, i estava seca, neta i en bon estat de conservació

Aquesta realitat és la que ha tocat a la família de Joan Boan Rosanes, un jove català de 20 anys que, el 2020, mentre estava de vacances amb el pare a Galícia, va ser víctima d'una negligència al volant per part d'un conductor que circulava a almenys 116 quilòmetres per hora en un revolt limitat a 70 km/h —perquè fos velocitat penal i, en conseqüència, delicte dolós i no una imprudència hauria de circular 80 km/h per sobre del límit—. La via en què va passar l'impacte mortal, l'AC-442, és de doble sentit, amb dos carrils separats per línia contínua, que estava seca, neta i en bon estat de conservació. A més, la visibilitat era bona i sense condicions atmosfèriques desfavorables, segons recull l'informe de la Guàrdia Civil de Trànsit.

Impuls d'una recollida digital de firmes

La sentència, que acaba de ser recorreguda per la família, no va ser capaç d'esmenar mínimament el dolor causat. Tot i que es conclou que el conductor “va ometre les més elementals normes de precaució i cautela”, i va certificar que es va produir un “excés de velocitat”, la condemna es queda en dos anys de presó i la retirada del carnet per tres anys i mig. Tant la família com la Fiscalia reclamaven 4 anys de presó i 6 de retirada del permís de conduir. Durant el judici, la mare exposa que el conductor va mentir al·legant circular a 70 km/h —la sentència conclou que circulava almenys a 116 km/h— i haver vist un animal, però sense donar cap explicació de per què va ometre l'ajuda que devia a la persona que va envestir.

Des que va l'accident va tenir lloc, la seva mare no ha parat de denunciar el cas, i també ha impulsat una recollida digital de firmes per reclamar que els delinqüents viaris s'enfrontin amb penes més severes pels seus actes. Reclama que les víctimes no siguin només xifres, i que l'article 142 del Codi Penal, que preveu penes d'1 a 4 anys de presó, i cap sanció econòmica, per als causants de l'accident sigui modificat per equiparar-se a altres codis penals, com ara de França, que estableix condemnes d'entre 3 i 5 anys de presó, sense marge d'elecció per al jutge, imposant també una sanció econòmica (de 45.000 a 75.00 euros).

“El meu fill és un dels números de la llista que la DGT va publicar el 2020. Em nego a acceptar que el meu fill, els nostres fills, siguin només un número”

“El meu fill és un dels números de la llista que la DGT va publicar el 2020. Em nego a acceptar que el meu fill, els nostres fills, siguin només un número”, reivindica. “I els homicides? Què sabem dels homicides que han matat els nostres fills, germans, pares amics...? Què diuen els polítics, els responsables de Trànsit, els jutges i fiscals?”, es pregunta, alhora que respon que “poc o res”. Les xifres deixen constància de la xacra de l'accidentalitat viària: els delinqüents viaris representen el 9% de la població penitenciària. I segons dades de la Fiscalia de Seguretat Viària a Galícia, només un 2% dels delinqüents al volant ingressen a la presó, i la majoria ho fan per la suma de condemnes menors, no per haver causat la mort a ningú.