Caldrien 8 anys per eliminar la llista d'espera en dependència a Catalunya

Catalunya ha reduït un 11,17% la llista d’espera de la dependència, gairebé tres punts per sobre de la mitjana espanyola, que l’ha disminuït un 8,28% el darrer any segons un informe elaborat per l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials. Tot i això, segueix liderant la pitjor taxa de sol·licitants de tot l’Estat amb més del 27,1% dels dependents en llista d’espera, quan la mitjana espanyola se situa a l’11,9%. A Catalunya van morir 13.801 persones mentre estaven en llista d’espera entre el desembre del 2021 i el novembre de 2022. Els experts alerten que caldrien 8 anys per eliminar la demora catalana.

Catalunya va atendre 20.999 nous dependents l’any 2022, un 12,58% més que l’any anterior, mentre que la resta de les comunitats autònomes ho van fer un 7,47% més.

És la segona comunitat autònoma pel que fa al nombre de sol·licituds de dependència registrades, només per sota d’Andalusia. La suma de sol·licitants dels dos territoris equivaldria al 60% de la població sol·licitant de l’Estat. A Catalunya hi ha 257.644 persones amb grau de dependència reconegut, el 17,2% del total espanyol.

Segons dades del Govern, el 31 de desembre de 2022 hi havia a Catalunya 187.630 persones beneficiàries, un 8,7% més que l’any anterior. Així mateix, el nombre de prestacions i serveis va ser de 226.919, un 8,3% superior respecte al 2021. A finals de 2022 tenen constància de 354.754 sol·licituds de grau de dependència.

El finançament del sistema a Catalunya

L’any 2022, els costos directes del Servei per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) per la gestió de prestacions i serveis van arribar als 1.698 milions d'euros, dels quals el 57,4% va sortir de la Generalitat, el 22,2% de l’AGE i el 20,4% restant de l’usuari. En aquest sentit, a Catalunya l’import aportat pel Govern és superior al d’altres comunitats autònomes en “no poder acollir-se a les bonificacions de l’AGE per un major ús dels serveis en detriment de les PECEF, que a Catalunya són el 42,7% de la cartera de serveis”. Catalunya va rebre un finançament estimat de 241,7 milions en l’aplicació del Pla de Xoc.

Segons l'estudi, la mitjana de despesa pública per persona dependent a Catalunya és de 6.622,90 euros, un 8% superior a la mitjana nacional, que és de 6.131,60 euros, com a conseqüència de les Atencions Residencials (17%), que a l’Estat són 7 punts menors (10,2%).

L’informe ha assenyalat que, tot i que el finançament addicional del Pla de Xoc ha generat 2.908 llocs de treball, aquest augment és “insuficient”. De fet, de les 23.943 noves prestacions, el 60% corresponen a la PECEF i el 16% a la Prestació Vinculada al Servei (PVS).

El Govern preveu reduir a la meitat la llista d’espera el 2023

Segons ha explicat en un comunicat, el Govern té previst reduir la llista a la meitat el 2023 amb l’increment del 13,1% en els pressupostos, “no consolidats” encara, que arribaran als 3.250 milions. D'aquests, 2.007 milions es destinaran a la dependència i a la discapacitat. A més, estima rebaixar el temps de valoració de grau i de resolució del PIA i sumar 4.500 places noves.

La Generalitat ha afegit que les dades estatals de l'IMSERSO “pateixen una asincronia” amb les dades del Departament, i inclouen 23.450 expedients arxivats que “no haurien d’aparèixer”. Són casos que, asseguren, han estat arxivats per diversos motius com el no compliment de requisits, desistiments o caducitats. Aquest ball de dades l’atribueixen a manca de sincronització entre les aplicacions informàtiques.

“A Catalunya hi ha una situació d’infrafinançament per part de l’estat espanyol”, ha afirmat el mateix comunicat, que ha assenyalat que l’Estat només ha aportat 3.000 milions dels 18.000 milions necessaris, i que els 12.000 milions restants han sortit de la Generalitat. El Departament ha assegurat que Catalunya és el territori de l’Estat que té un major nombre absolut de persones en atenció residencial (38.502).