Primer albirament en sis anys d’una cria de balena a la costa catalana

Sembla una al·lucinació Disney: una balena i la seva cria es passegen per la costa del Garraf amb parsimònia de documental de La 2. Fa tot just uns dies que l’equip de l’associació Edmaktub les va gravar amb un dron entre Comarruga i Calafell. Feia sis anys que no albiraven una escena semblant. Des del 2017. Una bona notícia amb rerefons de preocupació. «No hi ha cap població d’altres espècies de cetacis en la qual hi hagi tan baix índex de reproducció», s’encongeix d’espatlles Eduard Degollada. «¿Què està passant?».  

Degollada és el president d’Edmaktub. Fa una dècada que aquesta organització sense ànim de lucre estudia aquests mastodonts aquàtics amb port base a Vilanova i la Geltrú. Proyecto Rorcual: és el seu vaixell insígnia. La primera investigació que estudia en profunditat el periple d’aquestes balenes en perill d’extinció per la costa catalana: des de Palamós fins a l’Ametlla de Mar.  

Autopista de balenes

Mirarien per sobre de l’aleta fins i tot Moby Dick. El rorqual comú és el segon animal més gran del món, només per darrere de la balena blava. 24 metres poden arribar aquests gratacels marins. Ara és la temporada: de març a juny, la costa catalana, especialment la del Garraf, s’omple de balenes que ni a les pel·lícules de Nemo. Potser al públic de secà això els soni a expedició de Calleja, però fa 10 anys que s’investiga aquesta autopista mediterrània de rorquals.

Edmaktub ja n’acumula 237 al seu catàleg d’albiraments, segons detalla en la seva memòria de l’any 2022 que han presentat aquest matí. 166 van ser identificats l’any passat. Sembla que aquestes balenes són tan insistents com els alemanys de visita a Mallorca: «Més d’un 22% dels individus identificats –conclou l’estudi– han sigut albirats en diferents anys».

«D’aquesta temporada hi ha dos detalls importants –apunta Eduard Degollada–: la falta de pluges i l’excessiva calor. Això significa que no s’aporta prou nutrient a l’aigua a través de les pluges i és possible que no sigui un bon any d’alimentació. I l’excés de calor normalment avança el final de la temporada». Les dues juntes: «Mal assumpte», vaticina el capità. 

De moment, han vist «poques balenes». Tot just sis aquest principi de temporada. (Vuit en realitat, però només compten les que identifiquen). La bona notícia és que una és una cria. «Important –recalca l’Eduard–, perquè des del 2017 no en vèiem cap. El que també és «molt preocupant», lamenta. 

Durant els tres mesos de campanya, l’equip d’Edmaktub fa sortides diàries (sempre que el mar ho permet) a bord del ‘Maktub’, així es diu el seu catamarà. Amb prou feines són una desena de tripulants: L’Eduard, Beatriu Tort, l’altra meitat de l’associació, i vuit voluntaris. Són jornades d’investigació de 6 a 10 hores al mar. A hores d’ara, ja han captat vista de dron a balenes alletant les seves cries, alimentant-se en superfície i fins i tot defecant, un detall que no és per deixar passar: això demostra que les balenes s’alimenten per la zona, plena de canons submarins carregats de nutrients. Un Mercadona del plàncton.

Aquesta és la primera conclusió del projecte: els rorquals no estan de passada pel Mediterrani. Venen a alimentar-se al Garraf. «No hem parat d’insistir-hi des de fa 5 anys –insisteix l’Eduard–. Estem veient balenes que venen al març i les tornem a veure a principis de juny. La mateixa balena. I hem marcat animals amb marques satel·litàries que no han sortit de la costa catalana en un mes. Això vol dir que molt de passada no estan».  

Tècnica pionera

A part de tenir molta experiència a navegar, l’Eduard té centenars i centenars d’hores de vol de dron. La seva és una tècnica pionera d’identificació i catalogació del rorqual comú. La utilitzen des del 2014 i l’acaben de publicar a la revista científica ‘Drons’. «Serà una eina fonamental –apunten– per al reconeixement de balenes en diferents oceans». De fet, ja han començat a treballar amb investigadors del sud de França per comparar catàlegs. 

Edmaktub també està elaborant un projecte amb càmeres tèrmiques per detectar les balenes. «I plantejar –detalla l’Eduard– que aquestes càmeres siguin utilitzades als vaixells per evitar les col·lisions, principal amenaça de les balenes arreu del món».