El Tribunal condemna Laura Borràs a 4 anys i mig de presó per falsedat i a 9 anys d'inhabilitació per prevaricació

La sentència disposa proposar al Govern indult parcial perquè no entri a presó

Laura Borràs, en una sessió del judici

Laura Borràs, en una sessió del judici / Jordi Borràs/ACN

DdG

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat  la presidenta de Junts, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó per un delicte de falsedat i 9 d'inhabilitació per un delicte de prevaricació per haver fraccionat contractes per afavorir un amic, informàtic  Isaías Herrero, quan ella dirigia la  Institució de les Lletres Catalanes  (ILC), un organisme que depèn de la Conselleria de Cultura. Però, a la sentència, el tribunal es mostra partidari que se li concedeixi un indult que rebaixi la pena que li imposa a dos anys, per evitar l'entrada a la presó.

D'acord amb el pacte  aconseguit abans del judici entre la fiscalia i dues de les defenses, els magistrats han imposat a Herrero dos anys de presó, més inhabilitació per un període de sis anys i quatre mesos i multa de 2.100 euros, i per al tercer imputat, l'empresari  Andreu Pujol, un any i dos mesos de presó, inhabilitació de quatre anys i tres mesos i multa de 2.250 euros. A tots dos, se li aplica l'atenuant de confessió. 

El judici va estar marcat, precisament, per l'acord aconseguit entre els advocats d'Herrero i Pujol amb la fiscalia després que tots dos complissin el que s'havia acordat i assenyalin directament Borràs. El primer va admetre davant del tribunal que la presidenta de Junts "sabia", li donava instruccions i es posaven d'acord tots dos per fraccionar els contractes per serveis informàtics que li anava encarregant des de la ILC i que, per això, presentava el pressupost real, que seria el que s'aprovaria, i dos més "comparses" o falsos.

L'empresari Andreu Pujol va reconèixer que estava al corrent que Borràs i el seu amic Herrero van acordar cobrar les feines a través de diferents contractes. En total, 18 tractes que no havien de superar els 18.000 euros cadascun, el límit per atorgar-los a dit, i per un import global de 336.000 euros (324.000+ iva), entre el 2013 i el 2017. "Acordem dividir el treball en diversos contractes" , va recalcar Herrero durant la vista.

Guerra a la defensa i els 'emails'

Aquesta confessió va provocar una intensa guerra entre els advocats d'Herrero, Marina Roig, i Pujol, Àlex Solà, amb el de Borràs, representat per Gonzalo Boye. I en especial, va soliviantar els ànims les paraules plasmades en un escrit remès als magistrats pels lletrats de la líder independentista,  Gonzalo Boye i Isabel Elbal , en el sentit que Herrero i Pujol Martín s'havien convertit en "coacusadors" i les seves eventuals incriminacions estan “compensades, bonificades o pagades”. Els retrets de l'advocat de la dirigent de Junts van ser contundents i, a més de negar la comissió de cap delicte, va intentar per tots els mitjans anul·lar els correus electrònics que incriminaven la seva clienta.

La dirigent independentista va afirmar a la seva declaració: “En cap moment s'ha vulnerat la llei de contractes, hi havia feines i encàrrecs que no superaven el límit de la llei, per a objectes diferents, qüestions diferents i anys diferents”. Però la seva tesi més política, la va deixar per al torn d'última paraula, abans que el judici quedés vist per a sentència.En la seva intervenció va denunciar de nou que era víctima d'una "persecució política" per ser independentista. "No renunciaré a la meva ideologia, ni a les meves conviccions, ni a poder viure en una república catalana", sigui "quina sigui" la sentència. "Va arribar aquí amb una condemna que ja he complert" després d'un "judici públic permanent" i "paral·lel", va subratllar. Ara, el TSJC ja s'ha pronunciat.