La malaltia de Parkinson s’acostuma a associar al tremolor, la lentitud de moviments i la rigidesa, principalment, però els símptomes no motors són cabdals en l’evolució i la progressió de la patologia i també en el seu inici. De fet, els experts de Sant Pau assenyalen que poden precedir els signes motors entre 10 i 15 anys i que inclouen sobretot símptomes poc coneguts i visibles com ara la pèrdua olfactiva, trastorn de conducta del son REM i trastorns de l’estat d’ànim, com depressió o ansietat. El més greu afecta la capacitat cognitiva del pacient.

«És cada cop més important reconèixer la presència de signes no motors», afirma el Dr. Jaume Kulisevsky, director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau i del Grup de Recerca de Parkinson i Trastorns del Moviment a l’IIB Sant Pau. 

«Sabem que la malaltia no debuta quan apareixen els símptomes motors, sinó abans. I els símptomes no motors poden incapacitar tant o més que les afectacions motores. De tots aquests, el més greu és el que afecta la cognició, no com en la malaltia d’Alzheimer, sinó en forma de pèrdua de velocitat mental, de la capacitat de concentració, que al pacient no li surt la paraula que està pensant... això és molt característic en aquests casos», explica.

Sant Pau centra una part important de la seva activitat assistencial i de recerca en el deteriorament cognitiu dels pacients de Parkinson, on té una gran expertesa. En assistència, fa estimulació cognitiva a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge i, entre altres iniciatives, compta amb una coral de pacients integrada per més de 30 persones. A més, és centre de referència en l’estimulació cerebral profunda de la malaltia del Parkinson, una tècnica que aplica des de fa 25 anys i on va ser pioner.

En recerca duu a terme diferents projectes d’investigació: l’IIB Sant Pau va ser pioner en descriure i dissenyar eines específiques per avaluar l’alteració cognitiva en Parkinson, com l’escala Parkinsons’s Disease Cognitive Rating Scale (PD-CRS) que utilitzen tots els estudis centrats en aquest àmbit; i promou estudis ja sigui de forma independent o en col·laboració amb la indústria farmacèutica. 

En aquest sentit, té previst iniciar un projecte de recerca independent a finals de 2023 amb l’Instituto Carlos III de Madrid i coordinant 21 centres de tot Espanya. 

Complicacions al cap dels anys

El principal fàrmac en Parkinson és la levodopa, que es transforma en dopamina i que millora de forma molt clara els símptomes, sobretot els motors, i la qualitat de vida dels pacients. I també disposem de tractaments per als símptomes no motors. 

Tot i que inicialment hi ha una resposta molt bona a la medicació, al cap dels anys poden aparèixer complicacions: relacionades amb la progressió de la malaltia i en forma de símptomes que ja no responen a la medicació, o relacionades amb el tractament, que són les fluctuacions motores i la resposta a la medicació és molt bona però de curta durada.

Segons el Dr. Kulisevsky, «en els darrers 25 anys s’han introduït nous tractaments avançats per alleujar les fluctuacions i les discinèsies: des de l’administració de la medicació de manera continuada a través de l’intestí, és a dir, obrint un foradet; fins a donar-la contínuament amb una bomba d’infusió a través de la pell; o la cirurgia del Parkinson, que en molts casos és la més eficaç i és la segona gran fita en el tractament de la malaltia després de la teràpia amb levodopa». La cirurgia del Parkinson, que es duu a terme en pacients molt seleccionats, amb complicacions motores que no responen a la medicació, consisteix en la implantació d’elèctrodes dins el cervell -concretament en el nucli subtalàmic- per controlar l’activitat muscular involuntària que provoca la patologia.  

Tot això amb un abordatge multidisciplinari i amb noves tècniques d’imatge que permeten ser molt precisos en la col·locació i control dels elèctrodes.