L’Alt Empordà i la capçalera del Ter se sumen a l’excepionalitat per sequera

Sembla un contrasentit, però és la realitat: després del primer episodi de pluges importants d’aquesta primavera, arriben noves restriccions per sequera. El Govern va aprovar en la seva reunió d’ahir l’entrada de set noves zones de Catalunya en fase d’excepcionalitat a les conques internes -el pas previ a la de emergència-, mesura que ja afecta al 86% dels catalans. Es tracta de les unitats hidrogràfiques Anoia-Gaià, Capçalera del Ter, Darnius- Boadella, Empordà, Llobregat Mitjà, Prades, Llaberia i Serralada Transversal. A més, la capçalera del Llobregat passa d’estar en fase de prealerta al estat d’alerta. La Generalitat té competències plenes només sobre les conques internes (aquelles que compten amb rius que neixen i desemboquen a Catalunya), el que suposa, més o menys, la meitat de Catalunya. Fa una setmana, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va decretar l’estat també d’excepcionalitat a la conca del Segre.

Però com pot ser que arribin noves restriccions a les capçaleres on més ha plogut aquest cap de setmana? Respon el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes: «Els indicadors amb què calculem la situació tenen una visió global. La gravetat la causen els mesos sense pluja acumulada. Amb un només episodi no es resol un dèficit de 30 mesos». «S’ha decidit després de diverses reunions en què s’analitza la situació de cada unitat hidrogràfica. Davant la decisió actual és el pas que hem de donar a la cursa de fons que fem a les conques internes, on anem pas a pas, amb mesures concretes i quirúrgiques », explica el director de l’ACA. En aquests moments, a les conques internes ja hi ha 495 municipis a aquesta fase prèvia a l’emergència. L’estat d’excepcionalitat, que ja es va declarar dos mesos enrere a la unitat Ter-Llobregat, implica restriccions al reg agrícola, industrial i urbà. A més, també es redueix la dotació mitjana per habitant i dia. Passa de 250 litres per persona al dia a 230 litres. Aquest consum el regulen els municipis, que tenen la responsabilitat que la mitjana compleixi amb aquest límit. 

Figueres, sancionada

Dues setmanes de marge

Les pluges del cap de setmana són importants, però han incidit poc en la situació dels embassaments. El pantà de Sau, per exemple, dissabte estava al 6,95% de la seva capacitat; ahir, al 8,13%. De totes formes, la gran quantitat d’aigua caiguda pot ajudar a què la fase d’emergència (l’escenari de sequera més greu) arribi el més tard possible: «Els dos o tres hectòmetres cúbics que s’han acumulat ens donen un parell de setmanes de marge. Si el proper cap de setmana torna a ploure així, els embassaments se’n beneficiaran molt més», diu Reyes.

El director de l’ACA considera que un mes de maig que repliqués les pluges del passat cap de setmana permetria endarrerir l’arribada de l’emergència, que està prevista per finals d’agost o setembre si la situació continuava d’escassetat. «L’ACA està preocupada per la forma com puguin arribar les pluges. Ha plogut molt en poc temps, hi ha hagut calamarsa i s’ha arribat a activar el pla d’emergència per inundacions. El que aniria bé són pluges abundants però sense aquesta virulència », va explicar.  

Les pluges, però, sí que han servit per atenuar lleugerament el risc d’incendi. «És important que el terreny s’humitegi, està tot molt sec», va detallar Plaja. Davant el perill d’incendis agressius, el problema no és tant la manca de pluges sinó el greu estrès hídric que pateixen els boscos. «Les altes temperatures provoquen que la biomassa estigui extremament seca i la càrrega de combustible és molt elevada», va recordar Plaja. 

La imatge del dia de la Nasa mostra la sequera als pantans de Sau i Susqueda

Els bombers hauran d’afrontar una temporada excepcional, que comença abans d’hora, amb les dificultats que comporta la sequera. A l’abril hi va haver un 60% més de incendis que el 2021 i un 16% més que el 2022. La Generalitat ha decidit avançar un mes l’arribada de mitjans aeris extra que cada estiu contracta el Departament d’Interior. Des de l’1 de maig, els bombers compten amb tres avions de vigilància i atac (AVA), dos helicòpters bombarders i un helicòpter de comandament. Aquests mitjans aeris i els ja disponibles la resta d’any tindran dificultats afegides: no podran carregar als embassaments de Sau, la Baells i la Llosa del Cavall per la manca d’aigua. De les 1.600 cisternes cilíndriques públiques que els bombers utilitzen per obtenir aigua, unes 1.450 estan disponibles.