El Suprem redueix la pena a Ben Iazza pel 17-A de 8 anys de presó a 18 mesos i les confirma pels dos principals acusats

El tribunal també rebutja els recursos de les acusacions que volien condemnar-los per les morts a la Rambla i Cambrils

Vista al Suprem sobre el recurs presentat contra la sentència del 17-A

Vista al Suprem sobre el recurs presentat contra la sentència del 17-A / Pool Efe

ACN

El Tribunal Suprem ha rebaixat de 8 anys de presó a un i mig la pena per a un dels condemnats pels atemptats terroristes del 17-A a Barcelona i Cambrils. Es tracta de Said Ben Iazza, condemnat per haver deixat una furgoneta i un carnet als terroristes. La sala considera que no sabia les intencions dels altres implicats i, per tant, el condemna per imprudència greu en un delicte de cooperació amb organització terrorista. En canvi, el tribunal ha rebutjat els recursos dels dos condemnats principals i també de les acusacions. L'Audiència Nacional va condemnar Driss Oukabir a 43 anys de presó i Mohammad Houli Chemlal a 36 anys per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i d'estralls i lesions imprudents.

La sala estima parcialment el recurs de Ben Iazza perquè entén que hi ha dubtes raonables que el recurrent conegués o es representés amb prou detall que, amb els seus actes objectivament cooperatius, col·laborava amb una organització criminal amb finalitat terrorista. “No identifiquem prova suficient que permeti concloure més enllà de qualsevol dubte raonable que el recurrent es representés finalment que amb la seva aportació coadjuvaria a les finalitats terroristes d’una organització criminal. Ni, tampoc, considerem prou acreditat que tingués una sospita qualificada que l'obligués a activar deures d'indagació i que, en comptes de complir-los, desplegués una estratègia conscient d'“ignorància deliberada” amb la finalitat d'eludir els deures d'evitació i aprofitar-se d’ella per eludir la seva responsabilitat.”

Per al tribunal, el fet que no hagi quedat prou acreditat que el recurrent conegués la finalitat terrorista de les seves aportacions o que tampoc no s'identifiquin els trets constitutius d'una estratègia d'ignorància deliberada a partir d'una sospita qualificada “no vol dir que no s'identifiqui en la seva actuació, un greu incompliment de deures de cura que, en termes objectius, va propiciar actes de col·laboració eficaç amb l'organització terrorista”. Per això se'l condemna com a autor d'un delicte de cooperació amb organització criminal terrorista per imprudència greu, ja que amb el seu comportament, cedint l'ús d'un vehicle i el document d'identitat que els terroristes van utilitzar per comprar precursors d'explosius, va incomplir greument deures objectius de cura.