Preveuen reduir les infeccions amb vacunes

Investigadors han alertat recentment que Europa s’enfronta a un màxim històric de taxes d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i han demanat que els països harmonitzin entre ells els sistemes de control i garanteixin l’accés gratuït a tractaments. És la conclusió a què ha arribat un equip liderat pel doctor Oriol Mitjà, de la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Hospital Germans Trias de Badalona. 

La regió europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va registrar un màxim històric de 17 milions de casos notificats d’ITS bacterianes el 2019, juntament amb un augment del 49% en els nous diagnòstics de VIH entre el 2010 i el 2019, i va assolir 1,5 milions de casos.

Esdeveniments recents al continent, com la pandèmia de covid-19 i la guerra a Ucraïna, han posat en perill encara més el progrés cap a l’objectiu de l’Agenda 2030: eliminar les epidèmies de VIH, hepatitis viral i ITS. En aquest sentit, els investigadors de l’estudi han alertat que, en ple ressorgiment d’aquestes malalties, Europa s’enfronta a un màxim històric a les taxes d’ITS que exigeix «acció i col·laboració immediates».

Les regions nord i oest del continent mostren taxes més altes per cada 100.000 habitants, possiblement per l’existència de sistemes de vigilància i notificació de casos més rigorosos.

A part de l’accés gratuït als tractaments, els experts demanen abordar determinants estructurals com ara la reducció de l’estigma associat a les ITS i una millor educació sexual a més de la promoció de l’ús del preservatiu.

Nous tractaments

En el camp de les vacunes, els investigadors reconeixen els avenços en el control de les hepatitis virals A i B, així com del virus del papil·loma humà (VPH). Per als especialistes, el futur passa per tenir controlada la gonorrea mitjançant la immunitat creuada generada per la vacuna contra el meningococ B i en les vacunes basades en ARNm per a la immunització contra el VIH.

Els investigadors emfatitzen la necessitat d’aplicar nous enfocaments terapèutics a les ITS bacterianes per esquivar la creixent resistència antimicrobiana. Algunes propostes són fer servir proves de diagnòstic ràpid per reduir l’ús excessiu d’antibiòtics en els casos en què la infecció no està confirmada, proves moleculars per identificar patògens resistents als medicaments i reutilitzar antibiòtics antics per al tractament de les ITS.

L’OMS va registrar un màxim històric de 17 milions de casos notificats d’ITS bacterianes el 2019

En el cas del VIH, s’està generalitzant l’ús de la pastilla preventiva tot i que hi ha molta demanda. De fet, el nombre de beneficiaris no ha parat de créixer des que se’n va aprovar l’ús (2019) i es va incorporar el medicament a la cartera de serveis públics. Segons dades del departament demanades per l’ACN, a Girona hi havia l’any passat sis persones en llista d’espera i, a tot Catalunya, 2.371, la majoria dels quals a l’àrea metropolitana nord. En tres anys se n’han beneficiat 116 gironins.