El CNI va demanar al Suprem espiar Aragonès adduint que coordinava les accions dels CDR

El CNI va demanar l'aval del Tribunal Suprem per espiar amb el programari Pegasus el mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès, entre el juliol del 2019 i el març del 2020, argumentant que era qui coordinava les accions dels CDR a Catalunya.

Així ho van adduir els serveis secrets davant el jutge del Suprem encarregat del control del CNI, segons consta en les interlocutòries que van autoritzar l'ús de Pegasus al mòbil d'Aragonès, facilitades pel govern central al jutge que investiga l'espionatge al president català després de desclassificar-los.

Es tracta de tres interlocutòries, al contingut de les quals ha tingut accés EFE parcialment: una del juliol del 2019 en què el jutge del Suprem autoritza l'atac amb el programari maliciós i dues pròrrogues més de tres mesos de l'octubre del 2019 i del gener del 2020.

Segons consta a les resolucions judicials, el CNI va plantejar espiar el mòbil d'Aragonès quan era vicepresident de la Generalitat, amb el govern de Quim Torra, perquè sospitava que, en paral·lel al seu paper institucional i des de la “clandestinitat”, exercia funcions de coordinador dels CDR.

De fet, els serveis secrets no van demanar fer servir Pegasus al mòbil d'Aragonès per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó pel seu paper de "direcció i coordinació" de les activitats dels CDR, coincidint amb les protestes contra la sentència del procés i els mesos posteriors.

En la querella que va presentar contra Esteban i el grup israelià NSO que comercialitza Pegasus, Aragonès detallava inicialment tres atacs al mòbil els dies 4, 5 i 13 de gener de 2020 -coincidint amb la investidura de Sánchez-, però un informe pericial posterior va ampliar el període en què el telèfon va poder estar infectat entre el juliol del 2018 i el març del 2020.

El govern central ha remès aquest mateix matí al jutjat les tres interlocutòries del Suprem que van avalar l'atac amb Pegasus, que constitueix l'única documentació secreta relacionada amb l'espionatge a Aragonès que el Consell de Ministres ha acordat facilitar, un dia abans que l'exdirectora del CNI declari com a investigada davant del jutge.

No obstant, inicialment el titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, havia requerit al govern central tota la informació en mans del CNI relativa a la compra i ús de Pegasus i a les persones que van intervenir en l'encàrrec, adquisició i recepció del programa.

Per aquest motiu, el magistrat es planteja reclamar al govern central la resta d'informació vinculada a l'ús de Pegasus, que se li ha denegat amb l'argument que la seva desclassificació podria posar en risc la seguretat dels agents dels serveis secrets que van intervenir en l'espionatge a l'independentisme.

Esteban, que va ser cessada arran de l'escàndol de Pegasus, va admetre al Congrés que el CNI va espiar una vintena de polítics independentistes, entre ells Aragonès, sempre amb l'aval del jutge del Tribunal Suprem encarregat del control dels serveis secrets, però es va desvincular de la resta d'escoltes, fins a 65, denunciades pels partits sobiranistes.