El Suprem avala la condemna a un regidor del PSC que va contractar clans gitanos per custodiar habitatges protegits

El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a nou anys d'inhabilitació imposada per l'Audiència de Barcelona al llavors regidor socialista de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) Juan Carlos Ramos  per contractar empreses controlades per clans gitanos per a la vigilància d'habitatges protegits de La Mina. La sentència de l'alt tribunal, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial de Diari de Girona, considera que la seva condemna com a autor d'un delicte de prevaricació administrativa va comptar amb "abundantíssima" prova de càrrec, inclosa la confessió de dos dels coacusats.

Com a cooperadors necessaris d'aquest delicte van ser condemnats l'apoderat de l'empresa a què es van adjudicar formalment les tasques de vigilància que després eren realitzades per les empreses controlades per clans, així com el patriarca de La Mina Ángel Amaya, conegut com a 'Tío Cristina' , cap del clan dels Alunda o dels Manolos, i 'El Trompeta', apoderat d'una de les empreses adjudicatàries dels serveis de vigilància. Al primer se li van imposar set anys ia cadascun dels altres dos, dos anys i tres mesos d'inhabilitació, en aplicar-los-hi l'atenuant de confessió, ja que  tots dos van reconèixer al judici els fets dels quals se'ls acusaven.

La sentència, que també va ser ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va declarar provat que l'empresa pública el Consorci del Barri de la Mina va encarregar a l'Institut Català del Sòl la construcció de 422 habitatges de protecció oficial. "El desembre de 2012 va lliurar les claus de 34 d'elles als seus adjudicataris , quedant les altres pendents de lliurament". Mentre es procedia a això, per evitar ocupacions il·legals de les no adjudicades, va resultar necessari contractar un servei de vigilància, explica la resolució.

Contractacions vinculades a clans de poder

Entre juliol de l'any 2012 i febrer de 2016 el Consorci va incoar multitud d'expedients de contractació per a la licitació del servei de vigilància dels habitatges, resultant adjudicatàries diverses empreses que pertanyien o depenien de diferents grups de persones, vinculades “per llaços de família i de ajuda mútua" als de "poder al barri de la Mina" . La sentència precisa que "aquests grups han disputat el control del barri i han assumit un poder de fet al marge de l'ordenament jurídic, que ha coexistit amb els poders jurídics legítims de les diferents administracions".

El problema va sorgir quan el Sindicat Independent Professional de Vigilància i Serveis de Catalunya va denunciar aquestes empreses per infracció de la normativa vigent en matèria de seguretat privada, en no estar donades d'alta com a tals. Tot i això van seguir vigilant els habitatges fins al 2016, quan es va registrar un escrit al Consorci en què ordenava la contractació d'empreses que sí que complissin la legislació vigent. Aleshores es va contractar una empresa que sí que els complia, però que va arribar a un acord amb 'Oncle Cristina", que " s'encarregaria substancialment de la vigilància (...), de manera que amb un sol vigilant de l'empresa en un horari reduït aquesta aparentaria complir amb les obligacions contractuals , amb un reduït cost econòmic”.

L'alt tribunal rebutja els recursos de cassació dels condemnats a penes més altes, perquè considera "impossible" que desconeguessin en algun moment l'acusació fiscal, amb independència que qualifiqués d'"empresa pantalla" la contractada pel consorci i després això es descartés en sentència, perquè a la causa consta fins i tot com el seu apoderat va realitzar lliuraments de diners en efectiu al patriarca del clan dels Manolos, així com "del flux de diners que es va crear entre tots els acusats i que va posar de manifest com es produïa el circuit de pagaments".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona