Mascort no descarta rebaixar el límit a menys de 160 litres d’aigua per persona si la sequera s’allarga

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, no ha descartat abaixar el límit màxim de consum diari d’aigua a menys de 160 litres per persona, com marca la fase 3 de l’emergència per sequera, si la falta de pluges s’allarga en el temps i no hi ha altres solucions. En una entrevista al diari ‘Ara’, Mascort diu que si no plou abans, entre el 2027 i el 2030 s’haurien d’acabar les restriccions a l’àrea de Barcelona perquè ja s’hauran acabat les infraestructures necessàries per doblar la capacitat actual de producció d’aigua que cobriria totes les necessitats de la regió metropolitana. Als que no compleixin les restriccions ha dit que, a banda de la multa màxima de 3.000 euros, se’ls pot arribar a tallar el subministrament d’aigua.

Segons Mascort, si no plou abans, la regió metropolitana de Barcelona podria sortir de les restriccions entre el 2027 i el 2030, quan s’acabin les infraestructures que haurien de produir uns 400 hectòmetres cúbics anuals d’aigua, que és el que consumeix la població d’aquesta zona. Es tracta sobretot de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la inauguració de la del Foix, que permetran doblar la capacitat d’aigua, i l’ampliació de les potabilitzadores de Cardedeu i Abrera. També augmentarà molt l’aigua regenerada. Per superar l’episodi actual de sequera no descarta abaixar el límit màxim de consum d’aigua a menys de 160 litres per persona i dia.

Sobre el preu de l’aigua, entén que s’hagi apujat o s’apugi properament en molts municipis, però ha dit que intentarà incloure a la llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat per aquest 2024 la modificació del cànon de l’aigua perquè els consumidors només paguin l’aigua que consumeixin, sense cap quota mínima fixa com passa ara. Això beneficiaria els qui menys consumeixin i faria pagar més als que sobrepassin determinats trams.

Sobre el possible racionament de l’aigua que arriba als municipis, ha dit que tècnicament és molt complicat. Tampoc veu gaire útil abaixar la pressió de forma generalitzada, perquè diu que suposa un estalvi màxim del 6%. En canvi, descarta tallar el subministrament, ja que més de la meitat de l’aigua consumida procedeix de les potabilitzadores, les dessalinitzadores i l’aigua freàtica.

També descarta el transvasament de l’Ebre a Barcelona, perquè assegura que el país ho va descartar fa molts anys i per això s’han planificat inversions en infraestructures hídriques. En canvi, admet que en casos puntuals i per a determinats equipaments com hospitals pot arribar aigua en vaixell procedent de Tarragona, Mallorca, Múrcia o Marsella. Segons ell, no és “rellevant” d’on provinguin aquests vaixells.