Què diuen els juristes sobre la reforma del delicte de terrorisme?

Amb la llei d’amnistia en fase de pròrroga des del veto de Junts el dimarts en el Congrés, ha entrat en ebullició quina tecla es pot estrènyer per garantir que cap encausat pel ‘procés’ es quedi fora sense que es posi en risc la constitucionalitat de la norma. Més enllà del treball d’orfebreria lingüístic via esmenes, una altra via s’ha posat en circulació per boca de dirigents com Jaume Asens, que a més de ser dels Comuns és advocat de professió, o fins i tot d’algun lletrat que va defensar als condemnats per l’1-O, encara que ERC i Junts ara com ara el rebutgin: la reforma del delicte de terrorisme, la definició del qual va ser ampliada l’any 2015 al costat de l’aprovació de la llei mordassa. Podria realment aquesta modificació apuntalar l’aplicació de l’amnistia? Els experts consultats admeten la definició «àmplia» que hi ha ara d’aquest tipus penal, però que el principal problema continua sent la interpretació que puguin fer els jutges.

Què diu el Codi Penal després de la reforma de 2015?

Aquesta reforma del Codi Penal, pactada pel PP i el PSOE en un context d’amenaça del terrorisme gihadista a Europa i sota l’argument de tenir instruments jurídics per a perseguir dels anomenats ‘llops solitaris’, va ampliar la definició de terrorisme. L’article 573 recull que pot ser considerat com a tal la «subversió de l’ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo». També es va incloure sota aquest concepte penal «alterar greument la pau pública».

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castelló considera que la causa de Tsunami Democràtic encaixa en el delicte de terrorisme amb la seva redacció actual, de la mateixa manera que aplica aquest tipus penal als CDR detinguts en el 2019. No obstant això, la modificació de 2015, pactada llavors per PP i PSOE, ha estat criticada per organitzacions com Amnistia Internacional, en considerar que s’ampliava la seva definició fent-la «vaga i imprecisa» estenent-la a desordres públics -fet que permet incloure talls de carreteres o infraestructures- i posant en escac drets com el de protesta o llibertat d’expressió. Es va aplicar, per exemple en el cas de l’activista dels CDR Tamara Carrasco, a qui es va acusar inicialment de rebel·lió i terrorisme per un àudio de WhatsApp plantejant mobilitzacions i finalment va ser absolta.

El precedent de la malversació i la llei del ‘només sí és sí’

Per al catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós, «el problema no és la definició de terrorisme» que, recorda, s’ha d’ajustar a la directiva europea, sinó la «interpretació que fan alguns jutges de què és terrorisme». Al seu judici, una reforma del Codi Penal pensant en l’amnistia pot ser «contraproduent» perquè, en termes polítics, es preveuria que s’està fent «un vestit a mida» i, jurídicament, «destacaria més l’aspecte desigual de l’aplicació» de la llei d’amnistia. A més, Arbós, que sosté que tipus penals com el de terrorisme «tenen aspectes molt difícils de delimitar amb precisió», apunta que no hi ha definició que «pugui resistir una aplicació malintencionada».

En aquesta línia es pronuncia el catedràtic de Dret Processal de la UB Jordi Nieva-Fenoll, que si bé considera que en el 2015 es «va ampliar massa» la definició de terrorisme, des del punt de vista jurídic el problema és el d’estar sempre pendent de la interpretació d’un jutge. «Si el que has intentat amb la sedició i la malversació no t’ha funcionat, repetir una reforma seria cometre el mateix error. Seria improbable que tingués un recorregut eficient», assegura en referència a la modificació que va pactar ERC amb el PSOE i que no va impedir que es mantingués la inhabilitació dels líders de l’1-O condemnats per malversació en la seva modalitat més greu. Cita també un altre antecedent recent: la llei del ‘només sí és sí’. Amb la reforma de terrorisme, afegeix, es revisarien condemnes que podrien rebaixar-se sobre actuacions que el legislador no preveia.

Una definició «àmplia» que no ajuda

Per a Nieva, i Arbós ho comparteix, no hauria d’haver-se introduït l’última esmena que va pactar el PSOE amb ERC i Junts perquè l’amnistia aconseguís als acusats per terrorisme si no hi ha «intenció directa» de vulnerar drets humans. I, per contra, el catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit argumenta que el problema neix des del moment en què els socialistes decideixen que cal excloure els delictes de terrorisme de la llei. La seva recomanació seria o no esmentar aquesta exclusió en la norma o modificar el Codi Penal per a impedir «la interpretació i aplicació extensiva del concepte».

De fet, Tamarit defensa que el concepte de terrorisme «ja és polític per si mateix» i que, per tant, sempre serà «problemàtic». Però encara més si la seva definició és «àmplia». Al marge del seu impacte o no en l’amnistia, el catedràtic ja es mostrava crític abans amb la reforma de 2015 donant per descomptat que qualsevol canvi penal pot suposar una aplicació amb efectes indesitjats per al legislador en funció de les interpretacions que puguin fer els jutges.

Subscriu-te per seguir llegint