El PSOE i Junts es conjuren per a tirar endavant l’amnistia

El PSOE i Junts han decidit prendre’s les coses amb calma després del xoc del passat dimarts. El primer fracàs parlamentari dels socialistes, en un assumpte tan sensible com l’amnistia, la pedra sobre la qual es va aixecar la investidura de Pedro Sánchez, va provocar inicialment sentiments d’incomprensió, fins i tot d’indignació, entre els col·laboradors del president del Govern. El mateix Sánchez va sortir aquell dia del Congrés dels Diputats, minuts després que els postconvergents votessin en contra de la mesura de gràcia i retornessin la llei a la comissió de Justícia, amb el rostre seriós i la mandíbula tibant.

Diversos dies més tard, no obstant això, el seu partit i el de Carles Puigdemont tornen a anar, fins a un cert punt, de la mà. D’una banda, han decidit prendre’s una pausa. Per un altre, es mostren convençuts que acabaran segellant un acord sobre l’abast de la polèmica norma que regula la carpetada judicial al ‘procés’.

El que encara no està del tot clar és com. Davant actuacions com la del jutge Manuel García-Castelló, de l’Audiència Nacional, que investiga per terrorisme a Puigdemont i a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, dins de la causa del Tsunami Democràtic, Junts insisteix a eliminar qualsevol esment a aquest delicte de les exclusions de la llei. Un canvi així, responen en la Moncloa, va en contra de la Carta Magna i els convenis europeus. Provocaria que la norma fos tombada pel Tribunal Constitucional. Però el Govern sí que s’obre a fer algun petit retoc de tipus «tècnic», que no especifica.

El que no està sobre la taula en cap cas és una fórmula mixta, per la qual el terrorisme quedaria exclòs de l’aplicació de la norma, però després de l’aprovació d’aquesta es reformaria el delicte en el Codi Penal perquè puguin beneficiar-se de la mesura de gràcia els investigats pel Tsunami Democràtic i els Comitès de Defensa de la República (CDR). «Modificar el Codi Penal és una cosa que va més enllà dels imputats pel ‘procés’. Seria una bogeria», assenyalen en la direcció del PSOE. «És una especulació sense cap fonament», afegeixen en la Moncloa. Junts coincideix: aquesta no serà la via per al pacte.

Els negociadors socialistes i postconvergents no han reprès els contactes després de l’amarga votació de principis d’aquesta setmana, expliquen fonts de tots dos equips. Dimarts que ve es reunirà la Mesa del Congrés i decidirà quant temps concedeix a la comissió de Justícia per a elevar de nou la llei al ple. En principi, seran 15 dies hàbils i ampliables, per la qual cosa la data límit seria, com aviat, el 26 de febrer. És a dir: fins al cap de les eleccions gallegues del 18 de febrer no se segellarà un acord que totes dues parts contemplen cada vegada amb més optimisme.

El renovat estat d’ànim té a veure amb les paraules que Sánchez va pronunciar el dijous a Brussel·les, a la sortida del Consell Europeu. «Com tothom sap, l’independentisme català no és terrorisme. Per tant, amb aquest projecte de llei, i així al final el veuran tots els tribunals, estaran amnistiats tots els independentistes catalans, perquè no són terroristes», va dir el president del Govern.

Sánchez està convençut que la norma, en la seva redacció actual, ja protegeix a tots els implicats en el ‘procés’ de 2017. Tots els grups del bloc d’investidura concorden amb ell. Excepte Junts. Així i tot, el missatge del líder del PSOE va ser molt ben rebut pel partit independentista. El seu secretari general, Jordi Turull, va reaccionar poc després. «Valorem positivament les declaracions de Sánchez. Coincidim que no hi ha hagut terrorisme i en què tots els independentistes han de ser amnistiats. El que hem de fer ara és blindar-ho en la llei i no deixar-ho en mans de l’arbitrarietat d’uns jutges que volen marcar l’agenda política. D’aquí el nostre vot de l’altre dia, que ens permet guanyar 15 dies perquè d’una manera tranquil·la i serena puguem traduir de manera jurídica allò en què estem d’acord», va explicar.

Junts es mostra convençut que hi haurà acord. «Ens agradaria ampliar al màxim el nombre d’independentistes beneficiats de l’amnistia. Passar, per exemple, de 400 a 450. Però si al final la disjuntiva és que hi hagi 400 o cap, no hi ha dubte de què farem», expliquen en la cúpula del partit. Però els postconvergents pensen plantar batalla i aconseguir almenys una mínima modificació de la llei. En dos sentits: per blindar-la davant les eventuals acusacions de terrorisme de jutges com García Castelló, i també per tapar els intents d’algun magistrat, com Joaquín Aguirre, que investiga les presumptes connexions de l’entorn de l’expresident amb Rússia, de no aplicar l’amnistia en considerar que pot haver-hi hagut delictes d’alta traïció.

Internament, no obstant això, s’assumeix que al final d’aquest procés negociador la solució serà un retoc polisèmic. El PSOE podrà assegurar que no ha tornat a cedir a les pretensions independentistes, excepte algun detall tècnic. Junts, en canvi, atorgarà davant les seves bases una enorme importància a aquest hipotètic canvi per a sostenir que ha obtingut més que ERC.

Els postconvergents mantenen la mateixa tàctica que durant la negociació de la investidura i la dels decrets llei de l’Executiu: centralitzar-ho tot en Puigdemont i en Turull, mantenir la discreció i tractar d’aconseguir el màxim rèdit polític i mediàtic. Atenent també el calendari electoral, ja que Puigdemont competeix en les europees de juny. Per a ell resulta clau no desdibuixar el seu perfil exigent, crític i disposat sempre a portar el pols fins al final.

Aquesta actitud conviu en Junts amb sectors més moderats que haguessin preferit votar el dimarts a favor de l’amnistia. Però la versió oficial continua sent la que ERC s’equivoca no forçant canvis. Els republicans argumenten que aprovar la llei com més aviat millor farà que els jutges que tracten de torpedinar-la tinguin menys temps per aconseguir els seus objectius. Els de Puigdemont responen que aquests magistrats instructors sí que poden prendre mesures com la presó preventiva encara que l’assumpte que tracten no hagi arribat a judici, per la qual cosa les presses respecte a la llei són relatives.

Davant aquestes versions contradictòries, el PSOE subratlla que els postconvergents van pressionar perquè l’amnistia es tramités pel procediment d’urgència, alguna cosa que casa malament amb les seves anomenades a la calma d’aquests dies.

Subscriu-te per seguir llegint