Els Mossos expandeixen per Catalunya el seu pla contra la multireincidència

L’objectiu és focalitzar la pressió sobre els delinqüents més habituals fins a aconseguir que ingressin a la presó

Diversos mossos s’emporten un detingut durant una operació antidroga a Lloret de Mar.

Diversos mossos s’emporten un detingut durant una operació antidroga a Lloret de Mar. / David Aparicio

Germán González

La multireincidència associada a les sostraccions és un fenomen que sempre ha existit a Barcelona i a altres grans ciutats, encara que l’increment del turisme va provocar, en els darrers anys, que augmentés la presència d’aquest tipus de delinqüents dedicats a furts i robatoris violents al carrer. Per això, a l’estiu del 2020 els Mossos d’Esquadra van posar en marxa el pla Tremall per combatre aquesta situació d’inseguretat des de la intel·ligència policial, la prevenció i la investigació.

L’objectiu del pla és donar eines a fiscals i jutges perquè puguin determinar que el sospitós fa del delicte la seva forma de vida i acumula antecedents sense ingressar a la presó. Per això, els Mossos incorporen «fitxes d’imputació» amb informació sobre els presumptes autors per «facilitar la presa de decisions de l’autoritat judicial». Entre aquestes dades hi ha els antecedents; la seva habitualitat delictiva, amb descripció del modus operandi i el grau d’ús de la violència per cometre els assalts; l’especificació del tipus de víctima (si són vulnerables com gent gran o menors) i la comprovació de les seves adreces per determinar si és la residència habitual i calibrar el risc de fugida. Aquest informe es presenta a la fiscalia juntament amb l’atestat amb el delicte comès perquè tingui més arguments per sol·licitar l’ingrés a la presó.

Per combatre la multireincidència es creen mapes delinqüencials amb els principals sospitosos, el perfil i l’àmbit d’actuació per incrementar la pressió policial. Els bons resultats a Barcelona, on han augmentat un 23% les detencions, fan que la metodologia del pla Tremall s’exporti a altres zones policials, encara que amb denominacions diferents: a la regió metropolitana nord es diu Bakura i a la regió metropolitana sud, Brida. La intenció d’aquests dispositius policials és actuar amb la delinqüència específica de cada zona i focalitzar la pressió sobre els més habituals fins aconseguir que ingressin a la presó.

Diverses unitats

També a la regió policial central, que inclou les comarques del Berguedà, el Solsonès, Osona, el Bages i l’Anoia, es desplega aquest dispositiu Tremall de forma periòdica, encara que no sempre amb la mateixa intensitat. En aquesta zona es va començar amb uns quants dies per setmana amb la participació de diverses unitats dels Mossos, policies locals i Policia Nacional. En el conjunt del 2023 es va dur a terme el pla durant 76 dies, amb 250 identificacions i 10 detinguts.

El dispositiu Brida a la regió metropolitana sud es va aplicar entre el 13 de novembre i el 31 de desembre. S’han identificat 3.220 persones i 374 vehicles susceptibles d’estar implicats en un acte delictiu. A més, es van fer 80 detencions.

Un cas paradigmàtic de l’actuació contra la multireincidència es produeix a la regió policial metropolitana nord. El 2023, l’aplicació del dispositiu Bakura va permetre augmentar gairebé un 8% les detencions en el global de la demarcació, a més d’un important descens dels robatoris amb violència o intimidació, un 7% en conjunt, destacant baixades d’un 5, 6% en espais públics, un 18,66% en establiments i un 16% en el transport públic. Els furts van baixar un 0,3% l’any passat.

La regió metropolitana nord està dirigida pel comissari Sergi Pla, mentre que l’intendent Antoni Sánchez és el segon en el comandament. Assenyalen que l’objectiu del pla Bakura és «treure del carrer els delinqüents més habituals», a més d’establir la pressió policial adequada per fer baixar els delictes i evitar així que la ciutadania tingui sensació d’inseguretat.

En aquesta zona, l’actuació policial dels darrers anys se centra a rebaixar els robatoris amb força als domicilis, ja que «era la nostra gran preocupació» per l’«alarma social» que generaven. L’any passat van baixar un 21,7% gràcies a un «dispositiu específic en què recopilem informació i l’analitzem dues vegades per setmana», remarca Sánchez.

Subscriu-te per seguir llegint