Els Mossos d’Esquadra incorporen un dron d’última generació amb IA per lluitar contra el narcotràfic i el terrorisme

La Unitat Aèria dels Mossos d’Esquadra ha incorporat un dron d’última generació amb ala fixa per reforçar la lluita contra el narcotràfic i el terrorisme. L’aparell, amb Intel·ligència Artificial, té més autonomia i velocitat, i un sistema de gestió d’imatges més modern amb què els Mossos preveuen controlar les narcollanxes, detectar plantacions de marihuana i neutralitzar terroristes. Entre els principals usos, també hi ha prevenir robatoris de cable de coure a les vies del tren. És la primera policia del sud d‘Europa que incorpora aquest aparell, en el marc del desplegament de la Unitat Aèria a les quatre demarcacions. L’expansió implica la incorporació de 24 drons de diversa categoria, quatre dels quals es destinen als aeroports.

Fins ara la Unitat Aèria dels Mossos d’Esquadra es focalitzava a la seu central d’Egara i disposava de dos helicòpters i 15 drons. Amb el desplegament presentat aquest dimecres, es reforça la unitat específica de drons amb 24 aparells nous i també una petita nau “molt excepcional” amb tecnologia avançada per als operatius de més complexitat. A Europa només la tenen alguns exèrcits i la policia alemanya.

Es tracta d’un dron d’ala fixa “amb capacitats que permeten anar molt més enllà del tipus de patrullatge que es podia fer fins ara”, segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que ha destacat que els Mossos són ara “una policia més competitiva”. Una de les singularitats és l’aplicació d’Intel·ligència Artificial a l’hora de processar les imatges, les quals s’obtenen a través de càmeres de molta precisió.

El nou aparell d’’última generació té capacitat de recórrer una distància de 36 quilòmetres i disposa de dues hores d’autonomia, a diferència dels 35 minuts de la resta de drons. “A més, pel seu color i configuració, és gairebé inapreciable”, ha destacat el comissari en cap, Eduard Sallent, que ha garantit que durant el dia es pot confondre amb una aeronau comercial i en jornades de temps rúfol “gairebé no es veu”, de manera que pràcticament no es pot detectar pels delinqüents.

En aquest sentit, el conseller Elena ha apuntat que els nous drons -en especial, el d’ala fixa- permeten “guanyar capacitat d’intervenció, de seguiment i de patrullatge per prendre les decisions més adequades sobre com, on i quan intervenir”. Entre els aparells adquirits ara hi ha fins a sis grans models diferents, en funció de l’espai que s’ha de sobrevolar, de si es requereix una càmera tèrmica, si cal afrontar condicions climatològiques adverses o si l’acció es desenvolupa en una zona interior.

Durant la presentació dels nous drons, els Mossos han fet a l’Institut de Seguretat Pública tres demostracions per simular l’utilitat dels drons: la intervenció en una manifestació amb aldarulls, la neutralització d’un home armat amb explosius i l’entrada a una discoteca amb ostatges. En els tres casos, el dron ha proporcionat informació en viu als comandaments policials, ubicats en un centre de control avançat.

Al seu torn, Sallent ha destacat que els drons han deixat de ser un element addicional de prevenció en els operatius per esdevenir una peça més: “Ja no serveixen per prevenir, sinó que l’aparell està vigilant per ser una capa més d’informació per als investigadors”.

Sallent ha assenyalat els nous drons com a exemple de “la voluntat que els Mossos siguin una policia integral” i ha celebrat que l’ampliació del nombre d’aparells permeti destinar-ne a totes les demarcacions i als respectius aeroports. Ha apuntat que “fins ara els drons eren aparells merament ociosos” per bona part de la ciutadania però ha assegurat que a curt termini “existiran rutes” i que aquestes s’hauran de vigilar.

En aquest sentit, el cap de Mitjans Aeris, Avel·lí Garcia, ha explicat que la voluntat de destinar drons dels Mossos de forma fixe als aeroports “és garantir que l’activitat aeria es pot desenvolupar amb normalitat i protecció”, evitant així la interferència d’aparells que operen de forma irregular.

El desplegament dels 24 drons arreu del territori suposarà la incorporacio de 30 efectius especialitzats. Adquirir els nous aparells més el d’ala fixa ha comportat una inversió de 400.000 euros, dins el ‘Pla Estratègic de la Policia Aèria de Catalunya 2030’. L’objectiu dels propers sis anys, segons Sallent, és incorporar cada cop més funcions a la unitat.

Una de les aspiracions del cos és que els drons puguin actuar quan hi hagi un avís per delictes de seguretat ciutadana, com per exemple robatoris. Sallent ha ressaltat que l’enviament d’un dron de forma àgil permetria optimitzar l’arribada de les patrulles, agilitzar l’avís del SEM si és necessari i ponderar els riscos abans d’accedir al lloc dels fets. “No estem parlantr d’un horitzó gaire llunyà”, ha vaticinat, tot recordant que el dron d’ala fixa pot volar a 36 quilòmetres de distància.

El conseller ha ressaltat que el cos “viu un abans i un després” amb la incorporació d’uns aparells “absolutament imprescindibles”, els quals ha comparat amb la unitat marítima. El departament d’Interior destaca que la Unitat Aeria es coodina des d’una Sala d’Intel·ligència per al Control Aeri i Marítim (SICAM), que treballa coordinadament amb les sales regionals.

La Generalitat assegura que cap altre organisme estatal ni cossos de seguretat de l’estat espanmyol han desplegat un sistema similar de vigilància de l’espai aeri.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona