Catalunya estudia que els instituts tornin a impartir classe a la tarda

Fa poc més d’una setmana, en la roda de premsa convocada per anunciar que el 9 de setembre començaria el curs vinent escolar a primària i ESO, la consellera Anna Simó no va voler marcar una data estable, fixa, per als anys vinents, ja que, va apuntar, el Departament d’Educació està en un procés d’estudi de l’impacte social i pedagògic de la jornada intensiva en l’alumnat.

La conselleria ha encarregat un informe a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), els resultats del qual han de servir per obrir un important meló -la reforma horària a l’escola- que suposarà una sacsejada força més gran que començar el curs un dia abans o dos després. «El resultat serà la base per iniciar un debat sobre el conjunt dels horaris escolars, cosa que requereix un gran pacte de país, ja que té un gran impacte social», va argumentar Simó, que va avançar que el procés és llarg i que aquests resultats no els tindria «en dos dies».

Mentre no arriba aquest informe -del qual no s’esperen gaires sorpreses, pel fet que hi ha desenes d’estudis tant d’universitats locals com internacionals que evidencien els beneficis de la jornada partida en els adolescents-, la situació és que en l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya (on està el gruix del problema) conviuen com a mínim quatre horaris diferents. L’alumnat de l’escola privada concertada fa jornada partida (normalment primer i segon fa totes les tardes; tercer, quatre, i quart, tres). Mentrestant, en els instituts públics, el 88% fa jornada intensiva: és a dir, que només s’imparteixen classes als matins. En la resta de centres públics, els de nova creació fan un mínim de tres tardes, i els instituts-escola, quatre.

Ordres contradictòries

Aquest desequilibri s’arrossega des del 2012, amb Irene Rigau com a consellera d’Educació i Artur Mas com a president. Amb les retallades de dotacions econòmiques i plantilles als centres es va començar a generalitzar el que llavors era una excepció: sol·licitar horari continuat a secundària.

Des d’aleshores, el 88% d’instituts segueixen sense oferir classe a les tardes, malgrat que l’ordre de calendari assenyala que «l’organització horària dels alumnes d’ESO no pot comportar més de tres tardes setmanals lliures per alumne». Una situació legal perquè la mateixa ordre també afegeix que «els centres educatius públics que en aquests moments ofereixen una jornada continuada poden optar per mantenir aquest horari».

El debat sobre una reforma horària que mai no acaba d’arribar no és nou. El 2020, el ple del Consell Escolar de Catalunya, aleshores presidit per l’avui consellera Simó, aprovava el document El temps a l’educació, en què, entre moltes altres coses, s’assenyalava un dels punts clau: «S’ha de diferenciar entre horaris del professorat, de l’alumnat i d’obertura dels centres». Hi insisteix la sociòloga Elena Sintes per tal de «no quedar atrapats en les lògiques legítimes dels docents». «No podem condicionar un servei públic», prossegueix aquesta investigadora en polítiques públiques de temps i educació, que afegeix que el debat és complex, però necessari.

«Aquí darrere hi ha un tema de desigualtat molt gran. Un nen que a sisè de primària té una ajuda de menjador, amb el pas a secundària la perd pel simple fet que passa a tenir jornada intensiva, però la seva situació de necessitat no ha canviat. Això és una enorme irresponsabilitat amb els índexs de pobresa infantil que tenim», afegeix.

La presidenta de l’aFFAc, Belén Tascón, coincideix en aquesta lectura amb Sintes i afegeix un altre element al debat: «Aquest any, veient els resultats de l’Informe PISA, s’ha vist clara la diferència entre la pública i la privada concertada a nivell de resultats». «Aquí hi ha molts paràmetres, però la principal diferència entre la pública i la privada-concertada és la sisena hora que tenen els centres privats-concertats i que no tenen els públics [també retallada en aquells temps] i la jornada partida a secundària, que també tenen els centres privats concertats i no els públics», assenyala Tascón, que fa càlculs i conclou que una hora al dia durant tota l’escolarització és un curs escolar més.

La sisena hora

La recuperació de la sisena hora, de fet, va ser una de les qüestions que es van debatre aquest desembre després dels mals resultats de PISA -ho va proposar fins i tot Junts, hereu del partit que la va retallar-, però aquesta mesura, de moment, no sembla estar sobre la taula de la consellera (no apareix, almenys, al pacte dels pressupostos presentat divendres passat).

«Urgeix la reforma horària a l’institut. Hi ha unanimitat entre els experts en els beneficis de la jornada partida en els adolescents. La intensiva suposa que els adolescents s’aixequin molt aviat i tornin a casa per dinar molt tard, més enllà de les tres; i per a les famílies més vulnerabilitzades, en fer el salt a l’institut, no només perden la beca menjador, sinó que quan arriben a casa no hi ha ningú; solitud i pantalles», resumeix Tascón, que planteja la necessitat d’un servei de menjador universal i gratuït.

Els pediatres, a més -recorden tant Sintes com Tascón- insisteixen que els bioritmes dels adolescents no fan recomanable entrar a classe abans de les nou del matí. «El rellotge biològic durant l’adolescència es va endarrerint; aproximadament dues hores en les nenes i tres hores en els nens; que els adolescents dormin més millorarà la salut mental i la capacitat d’aprenentatge», assenyala el pediatre Gonzalo Pin, especialista en el son.

Subscriu-te per seguir llegint