«En els quatre anys que porto a TVE mai he patit cap politització»

Gemma Nierga (Girona, 1965) és una de les grans dames de la ràdio espanyola, encara que ara estigui centrada en la televisió. La periodista presenta per a la desconnexió en català de TVE el magazín diari Cafè d’idees (que s’emet simultàniament a Ràdio 4) i, des de fa una setmana, s’ha posat al capdavant del programa de criança Farem el que podrem els dissabtes (21.30 hores), en La 2, del qual les famílies en poden treure moltes eines i consells. Mare de dos fills (Pau, de 18 anys, i Arnau, de 14), assegura que aquesta experiència l’ha fet «millor persona».

Hauria necessitat un programa com Farem el que podrem quan va tenir en Pau?

I tant! Però també ara, perquè la criança i l’educació són coses que no acaben mai, ja que sempre tens nous dubtes i reptes. Quan són petits volem que aprenguin a parlar i pensem que mai es podran lligar els cordons. Després creixen i t’adones que aquell problema gegant era una nimietat i vas solucionant-lo tot a base de prova-error fins que trobes la forma correcta d’actuar.

Els experts diuen que avui dia tendim a idealitzar la maternitat. Vostè també va topar amb la realitat?

No, jo no l’havia idealitzat, potser perquè vaig ser mare amb una certa edat, amb 39 i 43 anys, i això marca. Jo crec que la maternitat m’ha fet millor persona: més crítica amb tot, més plena de comprensió, més pacient...

Llavors no combrega amb la frase de la novel·la El turista accidental que va dir en el primer programa? Aquesta que diu: «Quan tens un fill mai més tornes a ser feliç».

No, però l’entenc. Quan tens un fill, el sofriment t’acompanya sempre. Clar que ets feliç, clar que t’enriqueixen, però clar que sofreixes. Sofreixes per si els passa alguna cosa, per no haver sabut actuar bé, per no ser un bon mirall per a ells. A mi això últim a vegades em turmenta, perquè els transmetem valors sense ser ni tan sols conscients.

Què ha après gràcies al programa, a més de descobrir que no parla de sexe amb els seus fills tant com Judit Mascó?

He après a qüestionar-me moltes coses i he intentat agafar el millor que m’ha transmès cada programa. En el qual apareix Àlex Corretja, ell parla d’una disciplina que tal vegada jo no he sabut tenir. En general, he après que tots tenim molts dubtes a l’hora d’educar i aquesta sensació que no estem fent-ho bé, que ho podríem fer millor.

Vostè que ara treballa a TVE, què opina de la que s’ha muntat amb el fitxatge de Broncano?

Em falta molta informació per a poder opinar.

A les teles públiques se’ls sol criticar que siguin víctimes de la politització. Com ha estat la seva experiència en aquest sentit?

Jo no he patit aquesta politització a TVE, i mira que faig un programa com Cafè d’idees en el que cada dia tenim un polític. En els quatre anys que porto treballant aquí mai he rebut una anomenada suggerint-me un convidat, ni una pregunta, ni vetant a ningú. Sempre s’ha respectat el meu criteri com a periodista.

I fora de TVE si que ha sofert aquest tipus de pressions polítiques o de directius?

Sí que he treballat en altres llocs on he tingut pressions, però més de tipus econòmic. Has de tenir en compte que el mitjà en el qual treballes té interessos econòmics que intentes no perjudicar com a empresa privada. Així que pot haver-hi algun suggeriment perquè amb algun tema no perjudiquis una relació econòmica. Però mai he sentit que se’m coartés la meva llibertat com a periodista, ni tants anys en la Cadena SER, ni ara en TVE. He pogut fer el programa i les preguntes que volia.

Creu que TVE-Catalunya ho té molt complicat per a batre l’hegemonia del català que té TV3?

No sé si l’objectiu de TVE sigui batre aquesta hegemonia, sinó fer una programació en català de qualitat que arribi a l’audiència. Crec que últimament s’estan fent coses molt interessants i treballem per a tenir cada vegada més franges en català, com aquesta que hem obert el dissabte amb Això no és Suècia i Farem el que podrem. TV3 té un paper determinat i el fa perfectament. Jo he treballat allí molt a gust. I TVE té el seu amb una programació en català molt digna. Aquesta casa és molt respectuosa amb la llengua catalana.