La presència crònica de metalls a la riera d'Osor modifica l'estructura de les comunitats de microorganismes que habiten a l'aigua. Aquesta és una de les principals conclusions que recull un estudi, elaborat per una investigadora de la Universitat de Girona (UdG), i que es va presentar ahir en el primer simposi internacional de l'aigua dolça que se celebra a Girona i està organitzat per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i la UdG. L'estudi és un dels pocs, realitzat sobre el terreny, que analitza el comportament de les cèl·lules amb aigües amb metalls, segons va destacar la pròpia autora. Se n'han fet d'altres, però en laboratoris i canals.

Al Palau de Congressos de la ciutat es va donar ahir el tret de sortida al setè Simposi de les Ciències Europees d'Aigua Dolça (Symposium for European Freshwater Sciences (SEFS), el primer que té lloc a Catalunya i a l'Estat espa?nyol. Durant tot el dia, investigadors de diversos països van debatre sobre els desafiaments dels canvis globals en els sistemes aquàtics continentals i en la seva biodiversitat.

Un dels estudis que es va presentar ahir va ser el de la investigadora Berta Bonet, que està elaborant la seva tesi a la UdG, i que analitza el comportament de diferents microorganismes en rius amb contaminació metàl·lica. Bonet, amb la col·laboració de membres de la UdG i l'ICRA, ha estudiat el biofilm, on habiten éssers vius, de l'interior de la riera d'Osor, que conté metalls com a conseqüència de l'antiga activitat minera que hi va haver de 1821 a 1980. Aquest biofilm és el "verdet" que es fa a les pedres de l'interior dels rius i on resideixen algues, bacteris, fongs i protozous. Doncs bé, l'estudi analitza el comportament d'aquests organismes amb la presència del metall i, sobretot, com evoluciona un mecanisme que tenen totes aquestes cèl·lules que contrarresten l'efecte oxidatiu del metall, que s'anomena activitat enzimàtica antioxidativa (AEA).

Les principals conclusions de l'estudi són tres. En primer lloc, que l'efecte dels metalls a l'aigua provoca canvis en les estructures de microorganismes, que hi viuen. En funció de la presència de més metalls, alguns d'aquests organismes no sobreviuen i d'altres s'adapten a les noves condicions, de manera que l'estructura del seu conjunt es va modificant i la resposta que aquests donen a la contaminació també va mutant.

En segon lloc, Bonet ha observat que la presència de metalls emmascara el comportament estacional dels mecanismes antioxidatius de les cèl·lules. Aquest mecanisme varia segons l'estació en què estem, però amb la presència alta de metalls aquestes variacions no es detecten. Aquesta conclusió pot ser molt útil per a d'altres investigadors, ja que podran tenir en compte que en el cas que hi hagi metalls a l'aigua, alguns dels resultats no es podran obtenir. Finalment, l'estudi també constata que el cabal del riu afecta la concentració de metalls, no només quan hi ha més aigua i la mateixa quantitat de metall, sinó també quan hi ha més cabal i més metalls.

Per altra banda, el subdirector de l'ICRA i organitzador del congrés, Sergi Sabaté, va valorar "molt positivament" el primer dia del simposi sobre l'aigua dolça. "La primera jornada del simposi ha estat molt positiva, de moment tot està funcionant molt correctament", va afirmar el subdirector de l'ICRA.

Sabaté va destacar que hi ha 550 investigadors inscrits en les jornades que se celebren al Palau de Congressos. Un 80% d'aquests, va ressaltar, són europeus i la resta, de fora del continent. La majoria, però, són professionals espanyols i hi ha molts francesos, anglesos i alemanys, va especificar Sabaté.

Avui, dijous i divendres continuaran les sessions de conferències i demà està previst que els diferents investigadors realitzin diverses sortides de camp. En aquest sentit, visitaran l'estany de Banyoles, Sau, els Aiguamolls de l'Empordà i el Pasteral.