diumenge DIETARI

La ciutats i pobles de les comarques de Girona estan més brutes que fa una dècada. És una realitat ben visible i comprovable que, a més a més, em confirma l'encarregat d'una d'aquestes empreses subcontractades que es dediquen a escombrar i llençar aigua a pressió als carrers. "Evidentment és la crisi i la ruïna dels ajuntaments?" li pregunto. Diu que en alguns casos els ajuntaments han retallat les partides destinades a això però que això no és el motiu principal. M'explica que els seus escombriaires han comprovat que la gent s'ha tornat més bruta i menys tolerant, i quan una paperera o un contenidor són plens, no en busquen cap altre, sinó que ho aboquen directament a terra. Aquesta empresa també fa neteja de platges i han comprovat que, en els darrers anys, la gent torna a deixar bosses, burilles i restes de tot tipus a la sorra. L'educació sobre els béns col·lectius continua essent una assignatura pendent d'aquest país. És possible que s'hagin de recuperar aquelles velles campanyes de civisme perquè, en aquesta matèria, continuem sense complir els estàndards de l'Europa civilitzada.

diumenge EL TEMPS

L'espai del temps és dels més consumits a la tele, en especial quan s'acosta el cap de setmana. I especialment a Catalunya, on tothom fa plans en funció del que diguin els homes del temps de TV3. Enhorabona a aquests professionals per haver aconseguit tanta notorietat, per molt que com a ciència inexacta, sovint no l'encertin i altres vegades sí. La imprecisió de la seva ciència els té absolutament exposats a les ires d'hotelers, restauradors i organitzadors d'esdeveniments, perquè quan anuncien mal temps la gent deixa d'anar-hi, encara que després faci un dia radiant. Si la tele ha dit que ha de ploure, la irrealitat és el cel blau!

Però els homes del temps no enganyen. Expliquen el temps que fa en aquell moment i elaboren previsions. Les previsions que fan es poden complir o no, per això es diuen previsions, però la decisió d'anar a un lloc o a un altre sempre la prendrà cada individu. És absurd delegar la nostra agenda d'activitats de cap de setmana a Tomàs Molina.

dilluns RIURE PER NO PLORAR

Els jutges de l'audiència de Girona no imposen l'anomenada polsera telemàtica als maltractadors de dones per controlar a distància que no s'acostin a la víctima perquè no saben com funciona. Tampoc saben qui gestiona aquest sistema presentat com a gran avenç per la Generalitat. No saben a qui han de demanar la polsera, des d'on es fa el seguiment telemàtic i amb qui s'han de coordinar. Un despropòsit més d'un país que presenta avenços per construir titulars més que per avançar com a societat.

dimarts CRIM TRANSFRONTERER

El que anomenen crim transfronterer que té preocupades a les administracions de banda i banda dels Pirineus. Això són delinqüents que actuen indistintament als dos països, ja sigui traficant amb drogues, perpetrant robatoris, assassinant... De moment, els responsables policials es dediquen a assenyalar el fenomen i a cultivar relacions entre els cossos policials de cada país. Unes relacions que existeixen des dels anys de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però que tradicionalment no havien anat massa més enllà dels copiosos àpats que feien periòdicament els comandaments i responsables polítics d'ambdós territoris, i algunes operacions publicitàries conjuntes. En el moment que es va prendre la decisió de suprimir les fronteres es va assumir, encara que ningú ho preveiés, això de tenir criminals sense fronteres. Per aturar aquest crim només hi ha dues solucions: tornar a posar controls duaners, cosa del tot improbable, o assumir que no hi ha fronteres i per tant no existeix el crim transfronterer. Assumit això, començar a arremangar-se i coordinar-se de veritat per combatre aquesta mobilitat entre territoris que els dóna un plus d'eficàcia criminal pels recels de les policies a compartir informació. A efectes reals és com si els Mossos d'Esquadra del Baix Empordà i els de l'Alt Empordà estiguessin desconnectats.

dimecres MICHELIN

Sempre he defensat que a les estrelles Michelin s'hi juga o no s'hi juga. I si un decideix jugar-hi i donar credibilitat a aquestes distincions, cosa que no hi ha cap dubte entre el sector de la restauració, després no es pot criticar si el teu territori no rep els astres culinaris que es mereix. Un servidor, com que no és restaurador i per tant no s'hi juga res, sí que puc afirmar: "Això de les estrelles Michelin comença a fer tuf de Qatar!" Concedir una sola estrella Michelin a un dels territoris creatius del planeta -Catalunya- és simplement una estafa. És sospitós i destrueix la credibilitat de la, en altre temps, equànime guia francesa, que comença a ser qüestionada al seu propi país d'origen per la seva orientació excessivament avantguardista en detriment de la cuina, no diré tradicional, però sí sòlida i de gran producte. No fa pas massa els xefs més influents de França es van unir per fundar un col·legi professional que distingeixi la cuina tradicional i de qualitat amb l'anomenat Label, que és una marca que protegirà el fer artesanal de cuiners i restaurants, siguin cèlebres o desconeguts. La idea francesa té riscos. Els col·legis professionals, siguin de cuiners o metges, acaben essent massa corporatius però, en canvi, no estaria gens malament crear un rigorós sistema de qualificació del país que no tingui res a veure amb marques de rodes.

Dijous josmar i "friquis"

L'inclassificable Josmar existeix abans que el propi terme "friqui" es popularitzés aquí, essent doncs, en aquest sentit, la baula perduda. Aquest ja no tan jove gironí, rebutja radicalment i contestant amb una barreja d'anglès, català i castellà -com Salvatore de Montferrat- que el cataloguin com a "friqui". Ho deia en una entrevista que li han fet a la sala de graus de Turisme de la Universitat de Girona. I no m'estranya perquè aquest mot no necessita massa res. Aquest mot anglosaxó s'ha convertit en un recurs fàcil davant la incapacitat dialèctica de molts de descriure persones i comportaments singulars. Singulars o molt diferents, com és el cas de l'autor del Superfort o Ragazza que, sigui dit de passada, fa dues dècades que es guanya la vida amb les seves inclassificables habilitats... que sens dubte les té.

Divendres partit maragallista

És interessant que finalment l'anomenada ànima catalanista del PSC es converteix en un partit polític -encara sense nom-, malgrat que l'actual paradigma no sigui el més idoni perquè aquesta formació liderada per aquests vells rockers de la política catalana acabi tenint molta repercussió i èxit. És interessant però arriba tard... tardíssim en aquests temps veloços i imprecisos. El futur més immediat, perquè el futur més futur està per veure, es diu CUP, Podemos, Guayem i la vella ERC. Són les plataformes de l'esquerra que han emergit mentre els socialistes, ara atomitzats, creaven una nissaga. Aquesta nova formació, amb molta inspiració gironina, d'arrel maragalliana i impulsada per la meitat dels exconsellers socialistes del tripartit, té el passat com a carta de presentació però també com a llast. El problema ala qual s'enfronten és que no tenen tarannà, tampoc convicció, ni la roba adequada per asseure's a terra de les places públiques a debatre idees... ni prou cabell per fer-se cuetes.