Els polítics espanyols estan immersos en un entrenament intensiu per aprendre que la política també requereix d'una important dosi de diàleg quan es vol aconseguir un objectiu: pactar. Mentrestant, a l'altre costat de la balança ens trobem els polítics catalans a Madrid. Per a nosaltres l'art de fer acords per arribar a una sèrie de condicions que s'han de complir és una assignatura que ja tenim aprovada. I fa temps.
Faig aquesta reflexió per situar la roda de premsa que el dilluns 15 de febrer van protagonitzar els representants gironins de Democràcia i Llibertat. Aprofitant que mentre no hi hagi acord a la Cambra Baixa els diputats i diputades tenim poca feina parlamentària, el diputat Xuclà, avorrit o hiperventilat, va i es reinventa la idea de fer un front gironí a Madrid, capitanejat per ells.
Que ningú s'enganyi. A nivell gironí des d'ERC sempre hem apostat per la defensa conjunta dels interessos de la demarcació. El problema és que no n'hi ha prou amb dir-ho. I no és la primera vegada que qui guanya les eleccions, aquesta vegada només per 4.000 vots, ho proclama i, a l'hora de la veritat, no ho fa.
En qualsevol cas, els dos diputats i els dos senadors republicans gironins ens oferim per liderar aquest «lobby» de treball i fer-ho al costat de la resta de formacions polítiques. Menys titulars i més diàleg. Més soldats i menys capitans, i potser així assolirem l'èxit.
Diàleg, pacte i feina, molta feina. Aquesta és la fórmula per aconseguir, durant aquests propers 18 mesos, pal·liar el màxim nombre de dèficits a casa nostra. Que no són pocs.
