El temps per tractar els ictus a la sanitat gironina s´ha escurçat lleugerament en el darrer any. L´anomenat «temps porta-agulla», que és l´interval que transcorre entre l´arribada del pacient a l´hospital de referència i l´inici del tractament trombolític, ha millorat sensiblement i ha passat dels 50 minuts del 2014 als 42 durant el 2015, segons les dades del Departament de Salut. Amb aquesta reducció del temps, que és un aspecte vital per a l´abordatge del malalt amb un ictus isquèmic, la demarcació s´acosta al temps porta-agulla de Catalunya, que és de 40 minuts, segons la memòria anual del Servei Català de la Salut a la regió sanitària de Girona.
Els temps, però, explica el doctor Joaquín Serena, cap de la Unitat d´Ictus de l´hospital Josep Trueta de Girona, encara poden millorar més: per exemple, entre l´arribada del malalt al centre i el moment que se li fa el TAC, una qüestió en què l´hospital gironí vol incidir fent un seguiment dels temps cada tres mesos.
El tractament precoç és clau en el cas de l´ictus isquèmic, que és la primera causa de mortalitat a Catalunya entre les dones i la tercera en homes, a més de la primera causa de discapacitat. De l´aplicació ràpida del tractament en depèn el pronòstic final de la malaltia, ja que incideix en la recuperació del pacient i en la minimització de les seqüeles que es poden produir arran de l´alteració de la circulació de sang al cervell.
Per això, recorden els experts, també és imprescindible que el pacient o el seu entorn reconeguin el més aviat possible els símptomes de l´ictus perquè arribi a l´hospital abans de les primeres sis hores de l´afectació, cosa que només s´aconsegueix en la meitat dels prop de 1.700 gironins que cada any pateixen un infart cerebral.
Serena remarca que «el temps és bàsic; si aconsegueixes destapar l´artèria obstruïda, la lesió al cervell és més petita i el pacient es recupera més bé, perquè el que li ha quedat de seqüela respon millor al tractament rehabilitador». «En cas que no hi arribis a temps, l´infart cerebral segueix la seva evolució natural, amb lesions importants», afegeix.
En aquest sentit, el neuròleg recorda que per «per cada trenta minuts que t´endarrereixes en tractar un pacient, hi ha un 20% de casos que podria haver quedat assimptomàtic i que, enlloc d´això, quedarà amb una dependència de per vida».
La rapidesa d´actuació davant l´ictus isquèmic ha fet un salt important en els darrers anys a la sanitat catalana, ja que el «temps porta-agulla» s´ha reduït un 20% entre 2014 i 2015, segons les dades del Departament de Salut. Els bons resultats obtinguts pel model català sobre l´infart cerebral han fet que l´Organització Mundial de la Salut s´hi hagi interessat i el vulgui exportar com a model de bona pràctica.
Un dels puntals d´aquest sistema és el Codi Ictus, el protocol implantat fa anys pel SEM per automatitzar la gestió dels casos i que va registrar 671 activacions a Girona l´any passat. «El Codi Ictus ens ha permès abaixar molt els temps i els metges de família, el SEM i la població en general estan més amatents. Ara no és estrany que algú truqui a emergències alertant d´un ictus perquè ha identificat els símptomes i el Codi s´activi immediatament», apunta Serena, que afegeix que això permet posar en marxa els operatius específics, perquè de seguida arriba un preavís a l´hospital.
