Marc, Martina i Júlia es mantenen un any més com els noms , segons les dades sobre els naixements del 2016 que va publicar ahir l'Institut Català d'Estadística, Idescat. Marc és el nom més freqüent entre els nens nascuts a Girona des de l'any 2002, quan va ser el segon. En el cas de Júlia, ocupa el primer lloc de la llista de més freqüents des de l'any 2007, i Martina també se situa en les primeres posicions des de fa anys.

Després de Júlia i Martina, que empaten en la primera posició amb setanta nadons, venen Maria, amb seixanta criatures; Laia, que va ser el nom escollit per a 54 bebès, Aina, amb 53; Abril, amb 52; Arlet, amb 49; Emma, amb 46; Paula, amb 40, i Carla, amb 39.

Pel que fa als nens, després de Marc, que va ser posat a 78 nadons nascuts l'any passats a les comarques gironines, hi ha Jan, amb 71 nadons; Pau, amb 62 infants, Martí, que va ser el nom escollit per a 62 nens; Àlex, triat per a 48; Mohamed, amb 55 criatures; Biel, amb 53; Pol, amb 49; Aleix, amb 48 i Adam, amb 47.

Del total de naixements que es van registrar el 2016 a Catalunya, el nom de Marc va ser posat a 832 nens, seguit, pels d'Àlex o Álex (656), Jan (562), Martí (557) i Hugo (553). El nom de nena més posat a Catalunya és Martina (702) i segueixen els noms de Júlia o Julia (649), Laia (582), Lucía (573) i Maria o María (566).

Marc fa anys que és el nom més comú en nens a Catalunya i torna a ser el nom de nadó més freqüent el 2016, però redueix la seva freqüència: 24 de cada 1.000 nens nascuts a Catalunya l'any 2016 es diuen Marc, mentre que el 1997 eren 51 de cada 1.000. Pel que fa als noms de nena, Martina és el més usual per quart any consecutiu, i el tenen 21 de cada 1.000 nenes catalanes nascudes el 2016.

Segons les dades de l'Idescat, l'any passat van néixer 7.144 infants a les comarques gironinse, 3.678 nens i 3.466 nenes. Són un 5,4% menys de naixements que els que es van comptabilitzar el 2016. Dels 7.051 parts que hi va haver a la província, 6.920 van ser simples i 131, dobles.

L'any 2016 el nombre de nascuts vius registrats a Catalunya és de 68.634, xifra que representa un descens del 2,6% en relació amb el 2015, segons les dades de l'Idescat. Aquesta disminució és general a tot el territori, excepte a catorze comarques.

La causa principal del ritme descendent del nombre de nascuts vius, després de l'any 2008, és la disminució del nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys), que s'ha reduït en més de 8.000 i s'ha concentrat en les edats de més fecunditat, dones de 30 a 34 anys, segons l'Idescat. Entre les comarques catalanes que registren decreixements més acusats hi ha el Ripollès.

En relació amb el nombre de fills per dona, les comarques gironines, amb 1,52, se situen entre els territoris amb un índex conjuntural de fecunditat més alt, per sobre de la mitjana de Catalunya, que és de 1,39.

En general, com més envellida és l'edat a la maternitat, més baix és el nombre de fills. L'àmbit metropolità i l'Alt Pirineu i Aran, els territoris amb l'edat més tardana (31 anys en néixer el primer fill), tenen els menors índexs de fecunditat. En l'altre extrem, els àmbits de Ponent i les comarques gironines, amb una edat mitjana en néixer el primer fill de 30 anys, són, juntament amb les comarques centrals, els àmbits de més fecunditat. L'edat mitjana de la maternitat a Girona és de 31,2 anys, mentre que la mitjana catalana és de 32.

Pel que fa als naixements de mare estrangera, destaquen les comarques gironines (35,9%) i Ponent (34,5%), amb percentatges molt per sobre de la mitjana catalana (26,5%). Per comarques, hi ha força diferències: a la Segarra i l'Alt Empordà, el percentatge de naixements de mare estrangera supera el 40%, mentre que al Moianès, el Priorat, el Berguedà, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat no arriben al 20%.

En referència als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (62,6%), seguit de Lloret de Mar (55,6%) i Palafrugell (55,1%).