Joan Botanch i Dausà, nascut a Cassà de la Selva el 1923, va morir ahir als 94 anys a Girona, ciutat en la qual va ser un conegut advocat, polític amb carrera a FET-JONS, l'UCD i AP i humanista entusiasta del llatí i del món clàssic. Botanch és l'únic polític gironí que ha estat procurador i diputat a Madrid, és a dir, un polític votat pels gironins tant en dictadura com en democràcia. Va ser l'últim signant del recurs contra la Loapa (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), i va ser l'únic diputat que al Congrés va votar-hi en contra, mentre els parlamentaris catalans marxaven de l'hemicicle per no haver de votar.

Botanch va ser fill d'un taper i banquer local, i d'una mestressa de casa, i era casat amb Montserrat Caballeria, amb qui van tenir quatre fills. El seu pas per la política va durar més de 15 anys, durant els quals va asseure's en un escó a Madrid, com a membre del consell provincial del Movimiento amb una regidoria a Girona. A més, va ser promotor d'Unió Catalana, va ser diputat a Corts per Unió de Centre Democràtic i va ser candidat pel Partit Demòcrata Popular sota les sigles d'Aliança Popular.

Formació acadèmica

El 1941 va anar a viure amb un familiar seu a Barcelona per tal d'estudiar Dret, i va completar la carrera per lliure en quatre anys. La seva carrera d'advocacia, que Botanch va haver de postergar un cop doctorat a Madrid (1945), a conseqüència del seu deure amb el servei militar, va començar al despatx de l'advocat Oriol Anguera de Sojo, que l'introduí, segons un reportatge de Jordi Vilamitjana l'any 1999 en aquest mateix mitjà, al món clàssic i en definitiva, a l'humanisme.

L'any 1949 es va establir a Girona, on va exercir sobretot en el camp del Dret Civil i al llarg de la seva trajectòria va rebre la Medalla d'or del Col·legi Oficial d'Advocats de Girona i la medalla del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Experiència política

Josep Clara resumeix la seva carrera política a El Partit Únic (1999), on explica que Botanch va tenir una trajectòria política dilatada en diversos partits que va començar amb el seu ingrés el 1959 a FET-JONS, havent obtingut el 1958 una regidoria municipal a l'Ajuntament de Girona, on restà un mandat, fins al 1962. L'any 1968 va fer un primer intent a candidat per Unión de Centro Democrático formant parella amb Ignasi de Ribot i de Batlle, però van ser derrotats per la candidatura oficial de Joan de Llobet Llavari i Narcís de Carreras. Quan Botanch va arribar a Madrid va haver de defensar-se de dures acusacions per l'època ( rojo separatista) per haver-se atrevit a derrotar els candidats oficials del Movimiento. Després d'un periple de purificació que va acabar al mateix confessionari de Carrero Blanco va aconseguir asseure's al seu escó.

A les eleccions del 1971 va aconseguir ser procurador de l'anomenat Parlament de Madrid per part de la representació del terç familiar, que juntament amb el terç sindical i el terç d'entitats conformaven l'organització franquista. Juntament amb Maurici Duran van guanyar els candidats oficials, que eren Julián Arenas i Fabià Estapé. Fins l'any 77, doncs, va formar part del consell provincial del Movimiento.

Aquell mateix any es va presentar amb Pere Coll Noguer per Independents per Girona i no va obtenir representació. Fou promotor d'Unió Catalana i el 1979 va ser diputat per Girona a Corts d' Unión de Centro Democrático, juntament amb Josep Arnau.

Aquest fet el portà a viure en primera persona i juntament amb els altres diputats per Girona -Josep López de Lerma, Lluís Maria de Puig, Ernest Lluch i Josep Arnau- el cop d'Estat que el 23 de febrer del 1981va protagonitzar el guàrdia civil Antonio Tejero, durant el debat d'investidura del president Leopoldo Calvo Sotelo. El 1982, havent desaparegut UCD, va passar a ser candidat per l'aleshores Aliança Popular a les eleccions generals, on va guanyar l'escó per Girona. A les eleccions del 86, però, va perdre'l a favor del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

L'humanista

Joan Botanch va estudiar fins als 13 anys a la Salle de Cassà, és a dir, fins que va esclatar la Guerra Civil que el va confinar a casa, lloc on aprofità per llegir tots els llibres que trobava, els quals explicaven sobretot teoria del discurs i reculls dels becs d'or de la política pàtria.

Aquesta dedicació fou la que provocà la seva vocació per fer discursos a les Corts.

Botanch llegia diàriament textos llatins de clàssics com Ovidi i Horaci, parlava i escrivia llatí a la perfecció i també tocava el piano.