05 de juny de 2018
05.06.2018

Mor a Fontanilles el polític, crític d'art i escriptor Francesc Vicens

Expulsat del PSUC, va ser diputat per ERC i va ser el primer director de la Fundació Joan Miró

06.06.2018 | 07:02
Una imatge d´arxiu del polític i crític d´art Francesc Vicens, que vivia a Fontanilles des de la dècada dels 70.

Francesc Vicens Giralt, polític (va passar pel PSUC, ERC i ICV), crític d'art, escriptor i primer director de la Fundació Joan Miró va morir aquest diumenge passat a Fontanilles, al Baix Empordà, als 90 anys. En aquest municipi va fixar la residència a la dècada dels 70 després d'un període vivint a l'estranger i en la clandestinitat. La parròquia de Fontanilles va acollir les exèquies ahir al migdia.

Nascut el 19 de juny del 1927, es va llicenciar en dret a la UB el 1949, on va tenir relació amb Ramon Folch i Camarasa i Josep Maria Espinàs. Allà va evolucionar cap a l'antifranquisme. En una entrevista a Revista de Girona, recordava que va entrar en contacte amb el PSUC perquè «eren els únics que eren capaços de plantar cara al franquisme i organitzar una resistència clandestina» i per «la seducció del pensament de Marx».

Des del 1955 va formar part de la cèl·lula universitària clandestina del PSUC i el 1957 va ser detingut durant 28 dies i jutjat per un tribunal militar i empresonat a la Model de Barcelona durant gairebé un any a la galeria de règim especial, on eren destinats els presos més «perillosos», relatava. En llibertat, es va incorporar de nou en l'organització clandestina, aquest cop al Comitè de Barcelona, amb companys com Jordi Solé Tura. També havia estat amb altres històrics com Luis Goytisolo.

Després d'un congrés del PCE a Praga, on van començar a detenir delegats a mesura que tornaven a Espanya, es va amagar «en cases d'amics», va travessar la frontera i va marxar a París el 1960 «on hi havia el centre operacional del PCE, des d'on es dirigia l'activitat clandestina», explicava.

Allà va decidir estudiar crítica d'art i va ser l'encarregat de la direcció de la revista Nous Horitzons, on signava amb el pseudònim de Joan Berenguer. No tenia residència fixa i anava amb un passaport fals amb el qual va poder viure a París i altres temporades a Praga, Berlín, Varsòvia... L'any 1965, Vicens va ser expulsat del PSUC acusat de nacionalisme (on havia estat dirigent al costat d'històrics com Jorge Semprún).

A finals dels 70 va trobar en Fontanilles -a la rectoria- el lloc on establir-se en companyia de l'escriptora Françoise Wagener, a qui havia conegut a París com a crítica literària de Le Monde. Vicens compaginava la seva residència al Baix Empordà (on va tenir de convidats el mateix Josep Tarradellas i Jorge Semprún) amb estades entre setmana a Barcelona.

Membre de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i de la International Association of Art Critics, el 1980 es va incorporar a ERC i va ser diputat al Parlament a les primeres eleccions catalanes de 1980 i diputat al Congrés entre el 1982 i el 1986. El 1991 deixava ERC i s'afiliava a ICV i va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1991 i el 1995.

Autor de nombrosos escrits sobre art i política, va ser el primer director de la Fundació Joan Miró, entre els anys 1974 i 1981. El 2009 va ser un dels fundadors d'Acció per la Democràcia, que demana l'elecció directa dels diputats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema