Vaig tenir la sort de conèixer a en Jaume Font a mitjan anys 80, quan jo tenia poc més de 20 anys, i tot just m'estava introduint, -per afició i inquietud-, al món de la cuina i la gastronomia, principalment a través de les activitats que s'organitzaven a la Costa Brava Centre, amb les Mostres de Cuina de l'Empordanet, i altres accions, que van ser pioneres de totes les que es van fer, s'han fet, i encara es fan per Catalunya.

En poc temps vam començar a col·laborar i em va introduir en el seu entorn. Amb els seus bons consells, la seva filosofia de vida tan particular, les sentències i anàlisis que feia sobre qualsevol tema que l'afectés, i aprenent de tot el que em va ensenyar del món culinari i gastronòmic, em va fer un autèntic «màster de vida». De fermes conviccions i opinions trencadores que li sortien com espontàniament entre la broma i seriositat deixant sovint els del seu entorn, o els que el coneixen poc, desconcertats i bocabadats.

Vàrem voltar per totes les comarques fent «feina de camp» i recerca per a la seva guia de restaurants. En els dinars setmanals a «Can Santi dels Caçadors», als àpats de colla, a les trobades professionals,...sempre comptava amb mi. La seva trucada, amb veu imperativa «Lluís!, has de venir a....», era sempre un bon moment per deixar-ho tot i anar amb en Jaume on calgués!

Vaig ser col·laborador des del principi de la seva Girona Gastronòmica, la primera revista de cuina i gastronomia en català, cosa que em va permetre iniciar-me en aquest món de forma més professional. Em va animar a seguir per aquest camp, i quan vaig marxar a Cerdanya em va regalar la seva màquina d'escriure portàtil de quan ell anava a la universitat, perquè jo era «home de ràdio» i m'aconsellava i animava que no deixés d'escriure i de fer de redactor! Vaig seguir a la revista escrivint, fent entrevistes, articles i tot el que em demanava fins al darrer número, amb la sort de mantenir-hi sempre bona sintonia, confiança i amistat.

Va ser col·laborador del meu programa de ràdio, el Parada i Fonda, sempre disposat a dir la seva, «ficar-hi cullerada» i «sucar-hi pa», «sense tallar-se», molts programes i també molts grans moments compartits amb tot l'equip!

Tal i com ja ha escrit en més d'una vegada el periodista Salvador Garcia-Arbós, i amb el qual també hem compatit una part d'aquesta «aventura de vida gastronòmica», en Jaume Font i Estival, «impulsiu, emprenedor, innovador i visionari», va ser un pioner i iniciador en moltes coses. Potser la més destacada i important va ser organitzar la primera acció en format obert amb el seu «Fòrum Culinari Pirineu Mediterrània» en el 1995, un model que després va ser copiat i adaptat, i que des d'aleshores és l'utilitzat pels altres fòrums i congressos de cuina i gastronomia. A partir d'aquí, també em va introduir a les activitats que organitzava per a l'empresa Regisa, que, després de més de 20 anys i seguint el seu model, encara se segueixen organitzant.

A voltes qüestionat, potser no sempre prou reconegut pel que ha fet i ha aportat, però sé, sabem, que en queda un gran llegat. Són molts d'anys i moltes coses que ara, fent un petit repàs de records, persisteixen amb bon regust. Amb la seva marxa, tan ràpida com sobtada, segur que han quedat un munt de projectes pendents, perquè en cap moment va deixar de barrinar noves accions i propostes per fer a l'escola de la seva dona, la Núria Lladó, per la col·lecció de llibres que editava, per idees que li voltaven pel cap i que un moment o altre haurien de tenir sortida,....

Jaume, m'imagino per un moment la teva arribada al més enllà, entrant per la porta amb decisió i pas ferm, i potser una mica emprenyat perquè ara no tocava,... i que amb veu alta i potent, ja de bones a primeres els hi esbotzis quatre crits de desacord amb tot lo que no et fa el pes, i el teu «si jo manés!,...»

Siguis on siguis, que mai et falti un bon àpat compartit amb els companys de taula que «celebraran la teva arribada»!