El Departament d'Ensenyament ha confirmat la impossibilitat que les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPAs) continuïn gestionant els menjadors escolars a partir del curs vinent. Llavors, la direcció del centre serà l'única que podrà signar el contracte amb l'empresa adjudicatària del servei; o, també, els Consells comarcals que tinguin les competències delegades i els ajuntaments amb què la Conselleria hagi signat un conveni. Perquè una AMPA pugui gestionar directament el menjador cal que es constitueixi com a empresa i que guanyi el concurs públic que la llei obliga a convocar.

Així de clar ho va deixar el director general d'Atenció a la Família i Comunitat educativa, Ramon Simon, per a qui els dos canvis més rellevants del nou decret de menjadors que s'està negociant és que el servei serà una peça més del Projecte Educatiu de Centre i que el preu no serà un factor decisiu a l'hora d'adjudicar-lo, ja que fins i tot pot no puntuar.

Des de finals del curs passat, la retirada del menjador escolar a les AMPAs que se'n feien càrrec i que enguany acabaven els convenis amb els Consells comarcals corresponents ha posat les famílies en peu de guerra. Tot i la recomanació del Departament per allargar l'acord un any més, a l'espera d'encaixar l'aplicació de la Llei de contractació pública al nou decret, el Consell del Baix Empordà va decidir treure el servei a les set associacions que el gestionaven. Entre elles hi ha el cas «singular» -tal com s'hi va referir Simon- de l'escola Guillem de Montgrí, de Torroella, on l'AMPA funcionava com a empresa i contractava directament tot el relacionat amb el menjador; ara, l'entitat espera que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic resolgui el recurs que hi va presentar a l'agost.

Val a dir que, a diferència del Baix Empordà, els consells del Gironès i el Pla de l'Estany han trobat fórmules per deixar el servei en mans de les AMPAs que així ho volien un curs més. De forma general, el director general va explicar que «el decret dona un marge de 2 anys per acabar els contractes que encara estiguin vigents». «A partir del curs vinent, ens haurem d'adequar al marc legislatiu», va afegir, alhora que va assegurar que «els consells comarcals tenen seguretat jurídica total».

Malgrat el rebuig de les organitzacions de mares i pares d'alumnes al canvi de model, Ramon Simon va apuntar que «en la majoria de centres que gestionen un menjador s'ha contractat una empresa i això es farà igual, però amb més transparència perquè serà públic, les empreses s'hi podran presentar lliurement i es podran posar clàusules qualitatitaves». «Hem fet el màxim que podíem fer dintre de la legalitat», va dir.

Els monitors s'hauran de formar

Des del seu punt de vista, «el més important» del nou decret és que el servei s'integrarà al Projecte Educatiu de Centre. «El menjador serà un espai educatiu més i un recurs de primer ordre, fins i tot per fer programes d'innovació i transversals, que haurà de programar el centre i avaluar per millorar, posant èmfasi en la formació dels monitors que ja es concretarà amb una resolució posterior».

Pel que fa a la intervenció de les AMPAs, el director general va assegurar que el nou decret «constantment dona garanties de participació en tots els processos a l'hora de contractar, fer el seguiment o, si s'escau, sancionar o rescindir el contracte». Simon va explicar que les comissions de menjador que crearan els consells escolars inclouran almenys un integrant de l'AMPA , «o més, si el centre ho decideix» -va aclarir.

L'objectiu de la Conselleria és començar a tramitar el decret a l'octubre per poder-lo aplicar el curs vinent. Ara, Ensenyament espera les esmenes que puguin presentar les associacions municipals, els consells comarcals i els representants de les direccions de centre amb els quals ja s'han reunit. Paral·lelament, Ramon Simon va explicar que negocien amb les federacions de famílies i «amb totes les associacions que vulguin, i si a Girona hi ha una problemàtica específica i volen fer aportacions, ja hem dit als Serveis Territorials que estem oberts». El director general va replicar les crítiques de la Fapac dient que «hi ha coses que no s'ajusten a la realitat i hi ha molts mals entesos».

Aquest dijous, Ensenyament ha publicat al seu web un resum amb els aspectes que considera fonamentals del nou decret que regularà els menjadors escolars a partir del curs 2019-2020.

Els motius | Complir la llei de contractació pública

El Departament diu que la necessitat de complir la llei de Contractació pública, que va entrar en vigor al novembre per ajustar-se a una directiva europea, respon a l'objectiu de millorar la qualitat educativa del menjador, potenciar la qualitat alimentària, garantir la seguretat jurídica i la transparència en la contractació i assegurar la intervenció, el control i la participació de les AMPAs.

La seguretat jurídica | Ensenyament continua essent el titular del servei

Com fins ara, Ensenyament té la titularitat del servei de menjador i dona als directors terrirorials la competència per contractar-lo, cosa que poden delegar a les direccions dels centres. La gestió de servei, tal com s'especifica al web, també es pot atribuir als consells comarcals i als ajuntaments.

La contractació | Es rescindirà si les auditories són negatives

La nova regulació elaborada pel Departament afirma que «la contractació (per concurs públic) es pot adjudicar atenent únicament a criteris de qualitat», que «en els plecs de clàusules s'han d'haver establert els criteris que valorin els aspectes qualitatius i d'idoneïtat del servei» i que es pot rescindir si hi ha «resultats negatius i reiterats en les enquestes o auditories de satisfacció».