El transport aeri: un sector estratègic per al desenvolupament territorial és el primer document que ha elaborat i presentat la societat pública Aena, responsable de la gestió de 43 aeroports a Espanya, sobre l'estratègia inversora de futur als aeroports de Barcelona-El Prat i de Girona-Costa Brava. L'ens aporta dades per donar credibilitat a l'afirmació inicial: el sector genera el 6,2% del producte interior brut (PIB) de Catalunya i 83.700 llocs de treball (dels quals 27.000 són directes). L'Aeroport de Barcelona-El Prat, que va tancar el 2017 amb xifres de «rècord històric», s'erigeix en el gegant al voltant del qual pivota el mapa aeroportuari català, que completen els aeroports de Girona-Costa Brava i de Reus (Sabadell juga un paper molt més secundari en el tauler, el mateix que Lleida-Alguaire, que està gestionat per Aeroport de Catalunya, la petita Aena catalana). Pel Prat hi van transitar, l'any passat, 47,3 milions de passatgers, un 7,1% més que el 2016; s'hi van desenvolupar 323.539 operacions (enlairaments i aterratges), un 5,1% més, i s'hi van transportar 156.105 tones de mercaderies, un 14,9% més que fa dos anys. Cent companyies hi operen vols regulars a 212 destinacions, 45 de les quals són intercontinentals.

El «Pla Director. Fase 2017-2026» que Aena ha planificat per a l'aeroport barceloní preveu atorgar a les instal·lacions ubicades a la comarca del Baix Llobregat capacitat per assumir 70 milions de passatgers anuals, 1,75 vegades més que la xifra registrada al tancament del 2017. El full de ruta d'Aena contempla l'Aeroport de Girona-Costa Brava -que va tancar l'any passat amb 1,9 milions de viatgers- com una part de la solució als problemes de congestió que sobrevolen El Prat. En el Pla Director es parla del «desenvolupament complementari» de les instal·lacions de Vilobí d'Onyar.

L'estratègia

Sota criteris de «sostenibilitat ambiental», l'estratègia d'Aena aposta per «l'adaptació de les infraestructures a la demanda»; per «la millora de la connectivitat»; la «intermodalitat» i la «visió de conjunt a llarg termini». En el cas de l'Aeroport de Girona, aquestes línies estratègiques es traduiran en una inversió de 360 milions d'euros entre els anys 2022 i 2026 per: ampliar la plataforma d'estacionament dels avions i la terminal («adapatació a la demanda»); i per construir una estació del TAV a menys de 500 metres de la terminal que oferirà servei llançadora («millora de la connectivitat» i «intermodalitat»). En tant que el gestor aeroportuari públic espanyol que dirigeix Maurici Lucena vol aplicar «visió de conjunt» al projecte, l'Aeroport de Girona està cridat a ser la «quarta pista» de Barcelona, concepte que defuig el director de les instal·lacions, el lloretenc Lluís Sala, que es decanta més per parlar d'un «aeroport complementari».

El que fa ara Aena, que va presentar el document en societat a mitjans d'aquest mes, és concretar la previsió d'inversions al Prat i Vilobí després que al febrer el govern del PP anunciés una inversió multimilionària. Consumat el canvi de Govern a Espanya, Aena avança que fins al 2021 l'Aeroport de Girona rebrà una inversió de 23 milions d'euros -algunes obres ja s'han executat, com ara l'ampliació de la plataforma d'estacionament d'avions- i que la partida s'enfilarà fins als 360 milions del 2022 al 2026. En total, 383 milions d'euros previstos per a Vilobí.