La coordinadora de Joventut a Girona, Agnès Fàbregas, va presentar ahir els resultats de l'Enquesta a Municipis i Comarques (EMC) sobre polítiques de joventut a, impulsada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través de l'Observatori Català de la Joventut, posant l'accent en les dades gironines en el marc d'una roda de premsa a la seu de la Generalitat a Girona. Fàbregas va destacar que «l'oclusió de la crisi ha fet virar significativament les actuacions cap a polítiques més enfocades a una atenció integral als problemes dels joves». En aquest sentit, un 63,1% dels municipis de Girona han promogut accions en polítiques de gènere i un 47,3% dels consistoris dediquen alguna acció per pal·liar les desigualtats juvenils. D'ençà de la crisi, l'estudi ressalta que «els ens locals han augmentat més de 16 punts percentuals la dedicació en orientació, assessorament i inserció laboral per a joves», va dir Fàbregas.

Un total de 645 municipis de Catalunya han participat en l'Enquesta a Municipis i Comarques sobre polítiques de joventut, 149 dels quals provenen de les comarques gironines, a més dels 8 consells comarcals de la província. Segons Agnès Fàbregas, l'enquesta és una «eina de recollida d'informació sobre les polítiques de joventut que es duen a terme a nivell municipal i comarcal, així com de les estructures i recursos de què disposen en matèria de joventut». Fàbregas va iniciar la sessió remarcant que les actuacions que més es duen a terme per part dels ajuntaments en matèria de joventut corresponen al bloc de polítiques afirmatives, destacant els programes de lleure educatiu i esport, «que compten amb l'índex més alt de participació per part dels joves i és l'àmbit en què es destinen més recursos». Seguidament, la coordinadora va afirmar que «un total de 72,3% dels ajuntaments de la demarcació de Girona duen a terme polítiques juvenils relacionades amb la salut, sobretot per promoure hàbits saludables».

Les principals diferències entre les dades de Girona respecte a la de resta del país se centren en els àmbits d'habitatge i mobilitat internacional. Per una banda, Fàbregas va recalcar que «arreu de Catalunya no arriben a la meitat els municipis que fan alguna acció per assessorar o orientar els joves en matèria d'habitatge i, en canvi, a Girona un 53,7% dels municipis fan alguna acció d'aquest tipus». Per altra banda, en termes generals les polítiques afirmatives, basades en lleure i cultura, són les que predominen. En el cas de Girona, en segon lloc destaca la mobilitat internacional, amb un 51,1% d'ajuntaments que li dediquen recursos, essent la mobilitat «un dels àmbits que més ha augmentat des de 2009, any en què es va realitzar la primera EMC», va anotar Fàbregas. La tècnica de l'Observatori Català de la Joventut Saleta Fabra, encarregada de recollir les dades, va apuntar que «idealment l'enquesta es fa cada quatre anys, però ara hem trigat una mica més». En la sessió es va posar sobre la taula el progressiu potenciament en temes socials arran de la crisi, «moments en què és destacable el treball coordinat i en xarxa. Cal destacar la importància de les regidories de joventut i el fet que hi hagi una dotació tècnica dins els ajuntaments», va dir Fàbregas, subratllant la necessitat de col·laboració entre els nivells de l'administració.

Pla local de joventut

Fàbregas va subratllar que un 77,2% dels municipis gironins disposen d'un Pla local de joventut, «una eina indispensable per planificar i abordar polítiques de major complexitat». El 22,8% restant no tenen aquest pla, tenint en compte que «a la província hi ha molts municipis petits i, fins fa poc, als menors de 3.000 habitants no els demanàvem que disposessin d'una planificació en polítiques de joventut».