L'any 2012 va significar un canvi administratiu important pel que fa a les persones que treballen en el règim de la llar, majoritàriament dones, respecte a la normativa anterior que s'havia establert l'any 1984, en el marc del règim 1211 de la Seguretat Social, amb una cobertura laboral molt feble que gairebé només incloïa la jubilació. Fa sis anys es va donar un gir important en aquest sentit, fent que els contractes de la llar entressin en el règim 0138, que es tradueix en considerar-se un Sistema Especial dins del Règim General amb més prestacions, com ara el dret a vacances pagades, a un sou mínim, a dues pagues dobles, a cotitzar a la Seguretat Social, entre altres. Tot i així, encara resten alguns punts dèbils pendents d'abordar perquè les condicions del treball a la llar en què el contractant és una família i no una empresa, s'equilibrin amb la resta de contractes: la impossibilitat de tenir atur i l'acomiadament per desistiment que, en termes generals, implica realitzar el tràmit amb un avís de menys dies cap a la treballadora sense que sigui necessària una justificació. A banda dels motius legals, des de Programes laborals de Càritas Diocesana de Girona es posa el focus en treballar per optimitzar el benestar de les persones que treballen a la llar, així com oferir una orientació a les famílies ocupadores i, d'aquesta manera, eliminar la invisibilitat emmascarada que perviu.
La directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, ressalta l'estudi que ha fet la institució a partir dels testimonis de les persones que han acudit a Càritas enguany: Vulneracions dels drets laborals en agricultura, hostaleria i ocupació de la llar, publicat el març. Dels tres sectors analitzats, Puigdevall posa el focus en una dada: «1 de cada 4 persones és conscient que se li estan vulnerant els drets laborals a nivell de tota la Confederació de Càritas d'Espanya, en àmbits com la contractació, l'insuficient temps lliure, o irregularitats salarials, entre altres».
La mateixa argumenta que en aquests casos «molta gent opta per no denunciar per por a perdre el treball o perquè estan en una situació molt fràgil i, si cau la feina que tenen, pensen que els costarà molt trobar oportunitats. A més a més, els costos que suposa denunciar poden ser elevats». Des de Programes Laborals de Càritas de Girona, expliquen que moltes dones que no tenen el permís de treball, tenint present que es necessiten tres anys d'empadronament regular i una oferta de feina per poder iniciar els tràmits, fa que moltes d'elles se sentin supeditades a situacions inapropiades. Quan transcorreguts els tres anys arriba l'hora de presentar oferta de feina, algunes famílies no ho volen i les dones se senten desemparades. En aquests casos, l'equip de Càritas s'encarrega de detectar les necessitats de les treballadores, tant laborals com personals i emocionals.
El treball al domicili és una feina tancada, invisible i que no requereix gaire formació, un dels punts que Càritas vol enfortir oferint un ventall d'itineraris, com són el pretaller de neteja, el projecte «Lletres per a tothom» o el Programa de Reincorporació al Treball (PRT). Puigdevall apunta que el servei d'orientació i assessorament que ofereix Càritas es dona a partir dels Itineraris Integrals d'Inserció Sociolaboral, que consisteixen en un procés que comença per una primera acollida. El servei respon a dos objectius: «Acompanyar les persones i prevenir que es vulnerin els seus drets, i visibilitzar les irregularitats des de diferents vies, com ara a través de la campanya 'Treball decent' que se celebra cada any a l'octubre», explica la directora.
Primer punt feble: atur
Una persona que treballa a la llar a partir del contracte que estableix una família, i no una empresa, es troba immersa en una condició especial en el marc del Règim General de la Seguretat Social. L'any 2012 es van aconseguir algunes millores pel que fa al contracte de treball a la llar, però des de Programes Laborals de Càritas subratllen que encara hi ha punts importants a abordar, com ara el fet que no es pugui optar a l'atur.
Pel que fa a aquesta qüestió, la Seguretat Social determina que la família ocupadora, en el Règim General com a Sistema Especial de les Treballadores de la Llar, només té cotització per contingències comunes: «El 2018, el tipus de cotització per contingències comunes serà del 27,40%, essent el 22,85% a càrrec de l'ocupador i el 4,55% a càrrec de l'empleat». En el cas que el contractant sigui una empresa dins el Règim General, la cotització per contingències comunes és del 28,30%, per tant, en aquests moments estem a un punt d'igualar la cotització en contingències comunes.
En aquest sentit, l'equip de Programes Laborals de Càritas afirma que segons el que els van comunicar el 2012 en diverses xerrades informatives, la Seguretat Social ha anat igualant les quotes de cotització de les treballadores de la llar fins a arribar a les xifres que estan pagant a les persones que treballen dins el Règim General. Entre el 2012 i el 2013, la voluntat era fer una revisió l'any 2019 del sistema i els resultats obtinguts, amb la intenció de proposar millores, sobretot en la prestació per desocupació. En aquests moments tot segueix igual, amb l'esperança d'aconseguir un equilibri major en uns mesos.
Segon punt feble: desistiment
L'altre punt feble que encara existeix és l'acomiadament per desistiment, una condició que afavoreix les famílies contractants però no tant a les persones contractades. Els especialistes tècnics de Programes Laborals expliquen que la indemnització per desistiment suposa que la família ha perdut la confiança amb la treballadora i la vol acomiadar, sense que sigui necessari un argument. Aquest tipus d'acomiadament implica que cal crear un preavís per escrit a la treballadora en un marge de 7 dies, quan l'acomiadament normal és de 15 dies i, si la treballadora fa més d'un any que està amb la família, se li han de pagar 12 dies per any treballat, en lloc dels 20 dies que contempla un acomiadament normal.
Els professionals de Càritas no afavoreixen aquest acomiadament, explicant a les famílies que aquest tràmit és un greuge cap a la treballadora i posa en dubte la feina realitzada. Es tracta d'una fórmula per abaratir els costos pensada per a grans directrius d'empresa la qual potser sí que té més sentit, a causa de les indemnitzacions que poden guanyar, però en el cas de les treballadores de la llar, a més de reduir la quitança, se'n van sense poder optar a l'atur.
Aquest és el cas de Juana Ramos, una treballadora de la llar que feia 26 anys que treballava per a dues famílies ubicades a Girona fins que va haver-se d'agafar la baixa a causa d'un càncer detectat fa uns 18 mesos. La baixa va ser de 14 mesos en total, ja que va patir alguna complicació posterior que va requerir més temps de repòs. La mateixa explica que les famílies li van fer un contracte de treball l'any 2000, ampliant les hores l'any 2012.
El mateix dia que li van donar l'alta, Ramos va anar a parlar amb les famílies i, de sobte, es va trobar amb un acomiadament per desistiment sense cap justificació, afirmant que estaven molt agraïts però que ja havien agafat a una altra noia. «En aquell moment no m'ho creia», confessa Ramos, afegint que «l'advocat em va dir que ells em podien fer fora segons la llei, però només falten dos anys per jubilar-me. Vaig anar a l'atur i vaig ser conscient que no tinc dret a res, em vaig quedar sense res».
Ramos es queixa de les formes d'acomiadament i del desemparament de les dones de la llar que no poden optar a l'atur. En aquests moments, Ramos ja ha trobat una altra llar i torna a treballar.
