30 de gener de 2019
30.01.2019

La Unitat d'Arrítmies del Trueta ha atès 853 pacients en el primer any de funcionament

Ha permès iniciar a Girona procediments que fins ara s'havien de derivar a hospitals de Barcelona

30.01.2019 | 13:22
La Unitat d´Arrítmies del Trueta ha atès 853 pacients en el primer any de funcionament

La Unitat d'Arrítmies de l'hospital Josep Trueta de Girona ha atès 853 pacients en el seu primer any de funcionament. Aquesta unitat, que es va posar en marxa el desembre del 2017, inclou la nova sala d'electrofisiologia, dotada amb un equipament de primer nivell i amb aparells d'última generació, que va permetre iniciar a l'hospital procediments que fins llavors no es feien a Girona i la sala de marcapassos on s'implanten aquests aparells, activitat que fins aleshores es realitzava als quiròfans.

Dels més de 850 pacients atesos en el primer any, la majoria, 524, han rebut atenció a nova sala d'electrofisiologia, on s'han realitzat 207 estudis electrofisiològics, uns procediments diagnòstics que consisteixen en la inducció d'arrítmies als pacients que pateixen taquicàrdies supraventriculars, per determinar quina és la causa que els provoca les palpitacions.

Segons els resultats de l'estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments, com ara les ablacions, un procediment pel qual es crema, mitjançant calor, el focus que genera les arrítmies, de manera que aquest punt queda desconnectat de la resta del cor. Més del 90% dels pacients als quals s'ha fet una ablació no torna a tenir arrítmies, pel que l'efectivitat del tractament és molt alta.

En aquest primer any, al Trueta s'han fet 146 ablacions, de les quals 115 han estat convencionals i 31, complexes. En aquests últims casos, les arrítmies són més complicades i el procediment necessita més feina tècnica: cal fusionar una imatge radiològica (d'una tomografia computada o d'una ressonància magnètica) amb l'electricitat intrínseca del cos, cosa que es duu a terme a través de sistemes de navegació en què cal la intervenció d'enginyers. A aquest tipus d'ablacions complexes, cal dedicar-hi més temps que a les convencionals, el pacient ha de ser sedat i per fer-les cal que hi hagi més equipament tecnològic.

Des que està en funcionament la nova sala d'electrofisiologia de la Unitat d'Arrítmies també s'han implantat 247 dispositius cardíacs: 119 marcapassos a pacients amb bradicàrdia (freqüència lenta del cor) i 78 desfibril·ladors automàtics implantables (DAI) a pacients amb risc de mort sobtada, dels quals 27 són resincronitzadors cardíacs implantats a pacients amb insuficiència cardíaca avançada.

També s'han implantat tretze resincronitzadors sense desfibril·lador, 30 monitors Holter a pacients que pateixen síncopes que cal monitorar durant uns anys i s'han fet set reimplantacions d'elèctrodes. Cal tenir en compte que, durant el 2018 a la sala de marcapassos se'n van implantar 329 addicionals.

El volum d'activitat realitzada durant aquest any a la Unitat d'Arrítmies ha fet necessària la incorporació d'un nou electrofisiòleg a l'equip aquest gener. A part, els professionals de la unitat també es fan càrrec de les consultes específiques d'arrítmies i del seguiment dels malalts als quals se'ls ha implantat algun tipus de dispositiu.

A més d'aquests procediments diagnòstics i terapèutics que necessiten l'equipament de la sala d'arrítmies, els professionals de la Unitat també han fet altres activitats, com ara 30 cardioversions (descàrregues elèctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal), deu tests farmacològics per determinar si els pacients pateixen la síndrome de Brugada i set pericardiocentesis.

Els mesos de més activitat van ser els de juliol, setembre i octubre. Durant aquests primers mesos d'activitat, d'entre tots aquests procediments s'han produït tres complicacions durant la implantació d'algun dels dispositius cardíacs, que es van resoldre satisfactòriament.

Dels estudis electrofisiològics s'ha determinat que els diagnòstics més freqüents han estat les alteracions del ritme per taquicàrdia (freqüència accelerada) de la part de dalt del cor que es presenten de forma intermitent, i la pèrdua de coneixement o síncope.

Evitar desplaçaments a Barcelona

El cap de servei de Cardiologia, Ramon Brugada, destaca que «estem donant servei a una població que abans havia d'anar a Barcelona». Així, els pacients als quals s'havia de fer un estudi electrofisiològic «havien d'ingressar al Trueta, passar-hi una nit i l'endemà anar amb ambulància a algun hospital de Barcelona on els feien el procediment; després tornaven al Trueta, passaven una nit més i després anaven a casa». Ara, en canvi, «aquests pacients venen a les 8 del matí, els fem el procediment i són a casa a l'hora de dinar; amb sis hores, tenen tot el procediment acabat».

Brugada afegeix que també ha suposat un salt qualitatiu per als pacients que s'han de sotmetre a la implantació d'algun dispositiu cardíac, especialment els DAI. «Aquests pacients abans havien d'ingressar dies, o fins i tot setmanes, al Trueta, esperant fins que en algun hospital de Barcelona els poguessin posar el desfibril·lador». Ara, aquests pacients «si necessiten el DAI els el posem aquí i ja està».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook