26 de març de 2019
26.03.2019
Diari de Girona

Sant Julià de Ramis reclama al Govern central els diners confiscats pel franquisme

Desenes de veïns del municipi van ser obligats l'any 1939 a lliurar quantitats que sumaven més de 800.000 pessetes, i que en l'actualitat tindrien un valor, segons un estudi, superior als 11 milions d'euros · És el primer ajuntament de l'Estat que formula una petició similar al Consell de Ministres

26.03.2019 | 01:09
Sant Julià de Ramis reclama al Govern central els diners confiscats pel franquisme

L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis és el primer que demanarà al Govern espanyol el retorn dels diners que l'any 1939 van ser confiscats als veïns pel règim franquista. El ple municipal va acordar ahir iniciar les accions legals per formular aquesta reclamació, que començaran amb una petició de rescabalament al Consell de Ministres que obriria el camí, si fos rebutjada, a la via judicial davant de la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem. I no es descarta arribar a instàncies europees.

L'origen de la demanda de Sant Julià es troba en les normes que va dictar el règim franquista a les acaballes de la Guerra civil per confiscar tota la moneda que hagués estat emesa per les autoritats republicanes des del 18 de juliol del 1936, la data del cop d'estat de Franco. Era el papel moneda puesto en circulación por el enemigo, el dinero rojo, que un decret franquista del 27 d'agost de 1938 i una ordre de 5 de setembre, publicats a La Gaceta de Madrid, requisaven amb l'amenaça de jutjar per contraban de divises a qui no seguís el manament de con?scació, segons explica l'historiador gironí Narcís Castells.

Precisament Castells i l'advocat Antoni Quintana, del despatx gironí Delso Quintana Advocats, fa més de dos anys que treballen reunint informació sobre aquelles confiscacions de diners. Molts particulars van portar ells mateixos els diners al Banc d'Espanya, i van rebre un rebut com a únic document acreditatiu, encara que mai no els ha servit per a res ni han sabut què se'n va fer d'aquells diners. «La pèrdua patrimonial va ser terrible», diu Castells, que recorda el context de postguerra amb l'economia destruïda i el racionament.

Als municipis on no hi havia delegació del Banc d'Espanya, van ser els ajuntaments els encarregats de reunir aquests moneda per lliurar-la a aquella entitat, i hi ha casos en què es conserva més documentació del procés. Per exemple a Sant Julià de Ramis, on la recerca de Castells ha permès comprovar que desenes de veïns hi van lliurar diners el 21 de juny i el 24 d'agost del 1939, fins a sumar 818.684,5 pessetes, que els responsables municipals van portar al Banc d'Espanya.

La feina que han fet Quintana i Castells els darrers mesos ha anat més enllà: en previsió que de la seva recerca en sortís la possibilitat de reclamar alguna quantitat al Govern espanyol, van demanar la col·laboració de la UdG per mirar de determinar l'equivalència de la pesseta d'aquell moment amb l'euro del present. I un estudi del professor Lluís Planas, doctor en Economia, arriba a la conclusió que una pesseta del 1939 avui valdria 13,91 euros. De manera que la quantitat confiscada a Sant Julià de Ramis equivaldria a prop d'11 milions i mig d'euros.

Ahir, el ple de l'ajuntament d'aquesta localitat va acordar «iniciar els tràmits legals necessaris per a la reparació de la incautació de paper moneda de la Segona República espanyola (...), per tal de rescabalar els diners incautats». És el primer ajuntament que presenta una reclamació similar: segons explicava l'advocat Antoni Quintana, en les properes setmanes es formularà la petició de retorn dels diners al Consell de Ministres, que s'haurà de pronunciar després de consultar els ministeris implicats i el Consell d'Estat. Ell mateix admet que és molt probable que aquesta reclamació patrimonial sigui rebutjada, la qual cosa obriria la via judicial a través del corresponent recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem.

Serà un procés «lent, llarg i difícil», assegurava ahir l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, encara que defensava que ha de servir per aconseguir una compensació i restituir la memòria històrica. En aquest sentit, Antoni Quintana es mostra disposat a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans: «Pensem que allà és on tindrà lloc el debat».

De fet, encara que Sant Julià de Ramis sigui el primer ajuntament que reclami, el Consell de Ministres ja va rebutjar, i també el Tribunal Suprem, les demandes presentades en el mateix sentit per un grup de particulars representats pel despatx d'advocats que l'exjutge Baltasar Garzón té a Madrid. En aquest cas també s'estudia continuar per la via europea.

Mentrestant, la moció aprovada ahir a Sant Julià de Ramis remarca que és «de justícia» que l'Ajuntament iniciï el litigi «per retornar la dignitat» a les famílies. «És un bon moment per fer-ho ara perquè fa 80 anys de la Guerra Civil», apuntava Puigtió, que afegia que arribaran «fins on calgui». Si es recuperen els diners, l'Ajuntament vol retornar-los a les famílies, si és possible, o destinar-los a fer un espai al poble que recordi què va suposar la Guerra Civil per als veïns.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook