«És una malaltia que esgota molt, sempre et trobes malament i la passes sola perquè la gent no t'entén i tampoc vols fer patir l'entorn», explica la Rosa Àlvarez, una pacient amb endometriosi «La menstruació sempre m'ha fet mal, amb 15 anys em desmaiava i tot; vaig anar al ginecòleg, que em va donar anticonceptius per regular-la», assenyala. «Els dolors van anar a més, després de tenir relacions sexuals i en orinar o defecar», continua, i per això va tornar al metge, que inicialment li va diagnosticar un càncer . Després de demanar una segona opinió mèdica, va tenir el diagnòstic d'una endometriosi severa el 2014, amb 40 anys. La malaltia la va dur al quiròfan i actualment està en tractament; si no funciona, podrien tornar a intervenir-la. Va intentar ser mare, de forma natural i amb fecundació in vitro. «El metge em va dir que la malaltia ho havia fet pràcticament impossible», afirma, i la situació li va provocar una depressió. «Vaig agafar dues baixes i vaig demanar canvis a la feina perquè no em trobava bé, però em van fer fora perquè la gent no és sensible a la malaltia», segueix.
«Quan estàs malament la vida social es redueix a zero, tens dolor i alts i baixos emocionals; amb les regles sempre hi ha una incomprensió i la gent es pensa que et queixes perquè sí», explica, i assenyala que ara ha trobat suport a l'associació Endo&Cat, amb especialistes i altres afectades, «que ajuden a sentir-te menys sola». «Ara és una sort per a les joves tenir una unitat així a Girona, que conegui la malaltia i ajudi a difondre-la a la societat», diu.
